«El primer es va crear l’any 1721, per prevenir de la pesta de Marsella, i sempre fou molt precari. Era un llatzeret de platja, bastant enllà cap al Besòs, i els vaixells esperaven fora, a la vista del port», explica a política&prosa el doctor Jacint Corbella citant un estudi de Josep L. Ausín.

El segle XIX va veure nou epidèmies majors a la ciutat amb les quals van proliferar els llatzerets per a la quarantena en diferents punts del litoral barceloní. Però no va ser fins al 1914 que, a causa d’una forta epidèmia de tifus amb 2.267 defuncions, «l’Ajuntament declarà el caràcter permanent de l’Hospital Municipal d’Infecciosos», diu el doctor Corbella. A tal fi es van habilitar uns pavellons per ajudar a tractar els milers d’afectats que són l’origen de l’actual Hospital del Mar. L’edifici, però, es va anar fent insuficient i va ser necessari construir-ne un de nou, inaugurat el 1930, afegeix.

El centre va ser bombardejat durant la Guerra Civil i va ser evacuat i traslladat a l’hotel Florida del Tibidabo el 1937. Les mancances de subministraments i les dificultats van fer que aquella seu d’emergència fos un infern per a tothom, malalts i personal.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

Amb la victòria de les tropes franquistes, el juny del 1939 l’hospital va tornar al mar. Però res no seria com abans. L’Ajuntament va destituir «todos los que habían desempeñado cargos directivos en período rojo». Després de tota una vida dedicada a l’hospital, el doctor Josep Maria Grau, el seu primer director, va ser inhabilitat. Si fins llavors el centre s’havia dit Hospital d’Infecciosos, el règim el va batejar com a Hospital de Nuestra Señora del Mar.

PUBLICITAT
Correos Market

En la postguerra es van anar succeint brots de verola, tifus, i d’altres febres. I també de poliomielitis. A l’hospital hi va haver el primer pulmó d’acer de Barcelona inaugurat el 1950. El 1971 el centre va rebre tots els malalts de còlera del país, una epidèmia que el règim va minimitzar parlant de diarrees estivals. L’hospital havia anat creixent ampliant diversos serveis. En ocasió dels Jocs Olímpics del 1992, es va convertir durant unes setmanes en Hospital Olímpic després que l’edifici fos renovat i quedés ben obert al mar, un mar que es confon amb el cel i que li dóna el nom.

Fotos cedides per l’Hospital del Mar