La conseqüència més desastrosa dels fets de la tardor del 2017 ha estat la instauració a la política catalana d’una distància emocional i operativa insalvable pels valors ideològics coincidents o per a qualsevol acord de transversalitat nacional. Un drama per al país, tanmateix, un fortí per a l’independentisme.

La victòria electoral per governar la Generalitat autonòmica és l’únic èxit a mà de l’independentisme; per obtenir-lo els cal ben poc, simplement mantenir viva la divisió de Catalunya en dos blocs irreconciliables. El bloqueig essencialista evita la fuga dels decebuts més enllà del purgatori de l’abstenció. Les picabaralles electorals no impediran el retrobament per retenir el govern estatutari, argumentant la coincidència en el somni i l’exigència de sobreviure políticament.

Fora del fortí, la divisió és insuperable. Les forces mal anomenades constitucionalistes o unionistes (només PSC i Catalunya en Comú-Podem són realment partidaris de la unió) comparteixen únicament la seva oposició al procés amb matisos significatius. No sumen una majoria de govern, tanmateix si sumessin és fàcil pronosticar que tampoc governarien junts. Les arrels catalanistes i federalistes de socialistes i comuns els allunyen de forma insalvable de Ciutadans i PP, políticament i culturalment.

Aquest hàndicap obliga els partits no independentistes a fer un gran esforç per no caure en el desànim electoral, primer pas per a la desmobilització dels respectius electorats. El pujolisme va viure molts anys d’expandir la idea que les autonòmiques eren les eleccions dels catalans catalanoparlants, ara, hi ha un gran interès a fer creure que són les eleccions dels catalans independentistes, convidant la resta a resignar-se.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

La campanya de les eleccions del 14 de febrer serà especialment cruenta a l’interior del fortí, en el cas que no siguin suspeses per motius epidemiològics. ERC i JxCat han de dirimir qui lidera el moviment i qui presideix el govern en el cas molt probable de sumar una majoria parlamentària amb la CUP o sense, una força antisistema transmutada en crossa de l’establishment sobiranista.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.