L’obesitat és un dels principals problemes de salut pública arreu del món. Segons dades de l’any 2016, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que l’obesitat juvenil s’ha quadruplicat en els darrers 30 anys, amb un 18 % de nens i adolescents d’entre 5 i 19 anys que pateixen sobrepès o obesitat. A Espanya, l’estudi PASOS, publicat el 2019 per la Fundació Pau Gasol, va concloure que un 35 % dels nens i adolescents de 8 a 16 anys presenta sobrepès o obesitat, un percentatge similar al d’altres països veïns com Itàlia i Portugal.

Són dades que ja no sorprenen perquè ja fa anys que es parla de l’obesitat en termes d’epidèmia. El que sí que esdevé paradoxal és que això sigui tan evident en un territori on, com a paradigma de l’alimentació saludable i, alhora, bé patrimonial, tenim un dels millors patrons dietètics del món: la Dieta Mediterrània. Aquest patró es basa en hàbits alimentaris tradicionals dels països que envolten el mar Mediterrani, que es caracteritza per un baix consum de greixos saturats i una elevada ingesta de productes rics en fibra, antioxidants, cereals, llegums, fruita, verdura, fruits secs, oli d’oliva, peix, carns blanques, ous i productes làctics.

És un patró dietètic tradicional i propi del nostre territori, popularitzat els anys seixanta no només per ser autòcton del Mediterrani sinó, fonamentalment, pels beneficis observats –i sustentats per evidència científica– sobre la prevenció de malalties coronàries. Declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2010, es reconeix avui com una estratègia dietètica i un estil de vida equilibrat, saludable i eficaç per prevenir i controlar l’obesitat i altres malalties associades.

La paradoxa s’exemplifica perquè, malgrat que tenim a l’abast tots els productes per adherir-nos fàcilment a la Dieta Mediterrània, aquesta és un actiu poc implantat a la nostra societat. En els països mediterranis s’han abandonat progressivament aquestes pautes i els nens i els adolescents en són un dels grups principalment perjudicats. Així, diferents estudis científics han conclòs que només entre el 10 % i el 21 % dels nens i adolescents de diferents països del Mediterrani segueixen habitualment aquesta dieta.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Però quins són els hàbits dietètics reals i actuals dels infants i adolescents en el nostre entorn? Per començar, els aliments inclosos en l’esmorzar s’allunyen en gran manera de les recomanacions: els resultats d’una enquesta realitzada per Consumer Eroski indica que un 41 % de nens en edat infantil no inclou el consum de fruita a l’esmorzar, mentre que un 60 % consumeix diàriament o ocasionalment cereals ensucrats o amb xocolata. En el cas dels adolescents, les xifres no són pas millors. Ben al contrari, l’esmorzar és l’àpat del dia que concentra més consum d’aliments processats i rics en sucres. I aquest consum de sucres és, segurament, el principal exemple d’hàbit insà entre els més joves. En dades, l’estudi europeu Helena mostra que els adolescents consumeixen 110 g de sucre al dia, principalment provinent del consum de begudes ensucrades i brioixeria, més del doble dels 25-50 g diaris recomanats.

 

Panorama desolador

Per altra banda, el consum d’aliments integrals entre els infants i adolescents es troba molt per sota del que indiquen les guies alimentàries, que recomanen incloure’ls en cada àpat. Lluny es troben també de la recomanació de menjar 5 racions de fruita i verdura al dia, com ho mostren les dades de la iniciativa europea COSI promoguda per l’OMS, que situen Espanya a la cua dels països europeus pel que fa al consum de verdures, amb només un 9,1 % dels infants que en consumeixen diàriament (i si tinguéssim en compte els que en consumeixen 2 racions al dia aquest percentatge seria probablement encara més baix), i xifres similars i desesperançadores pel que fa al consum de fruita fresca. Lògicament, els infants i adolescents substitueixen aquest dèficit amb un excés en el consum d’aliments processats i ultraprocessats, així com de proteïna animal, especialment carn vermella i processada.

A això, cal sumar-hi els estralls causats per la covid-19 que, a part d’afectar els hàbits de vida de la població més jove, amb un augment del sedentarisme i un increment del consum de menjar ultraprocessat i dolços com a resposta a l’ansietat produïda pel coronavirus, ha disparat els casos de trastorns alimentaris entre els adolescents, un dels col·lectius més fràgils en aquest sentit, dibuixant un panorama encara més desolador.

L’escenari real no és bo i no es pot amagar el cap sota l’ala. Cal cercar solucions imaginatives i globals per a un objectiu social fonamental: promoure i conscienciar de forma efectiva i eficaç sobre la importància de seguir uns hàbits saludables, especialment entre els infants i adolescents, perquè estan en etapes crítiques en l’adopció d’hàbits que perduraran durant l’etapa adulta. A més, l’obesitat juvenil és un clar predictor de l’obesitat en l’edat adulta, condició que pot comportar l’aparició prematura d’hipertensió, nivells elevats de colesterol i augmentar el risc de patir diabetis, malalties cardiovasculars i, fins i tot, provocar la mort.

 

Menjar davant d’una pantalla

Es calcula que l’obesitat és responsable del 5 % de les morts anuals a tot el món, amb un impacte econòmic mundial que ascendeix a aproximadament 1,7 bilions d’euros anuals. A Catalunya, segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) l’obesitat infantil i adolescent té més incidència en districtes amb indicadors socioeconòmics baixos, en nens que mengen sols o que no fan els àpats a l’escola i en adolescents que mengen davant d’una pantalla.

L’obesitat és responsable del 5 % de les morts anuals a tot el món, amb un impacte econòmic mundial d’1,7 bilions d’euros anuals.

Però, quines són les raons de l’allunyament del patró alimentari mediterrani que seguien els nostres avis i pares quan eren joves? En primer lloc, hi ha els factors relacionats amb l’estil de vida dels pares, que són els que compren i cuinen per als petits de la casa: la falta de temps per cuinar, la globalització i la gran oferta d’aliments ultraprocessats són alguns d’aquests motius. També hi ha un aspecte més de tipus material: és més econòmic menjar aliments preparats i industrials que aliments frescos, fet que incideix principalment en els estrats socials baixos, en especial després de la irrupció de la covid-19. Cal dir que els pares exerceixen una gran influència sobre els hàbits dels seus fills, de manera que s’ha vist com els fills de pares amb obesitat i hàbits poc saludables tenen més risc de desenvolupar obesitat. I no només els hàbits dels pares, sinó la manera d’educar pot condicionar els hàbits dels fills. En aquest sentit, són for