El cap de setmana del 17 i 18 de juliol Ciudadanos va celebrar la seva primera convenció política, sota el lema «Liberales». En aquella trobada, que tenia per objectiu rellançar el partit després del desencís de Múrcia i de la desfeta de Madrid, es van abordar les dues grans temàtiques sobre les quals voldria pivotar el projecte de Ciudadanos: el liberalisme, adjectivat ara com a verd, i la qüestió europea. El partit taronja intenta refermar la seva identitat i garantir la viabilitat d’un projecte autònom al marge d’un PP que aspira a fagocitar-lo i que està acollint militants i càrrecs crítics amb el rumb fixat per Arrimadas, que no va sotmetre a escrutini el seu qüestionat lideratge.

Potser per això la convenció no va aconseguir captar l’atenció dels mitjans –cap dels grans diaris i cap telenotícies s’hi va referir en portada– posant de manifest el decreixent interès que suscita el partit taronja. Potser perquè Ciudadanos és el partit que va poder tenir-ho tot, o quasi tot, i no ho va saber aprofitar, és ara percebut com una força en decadència condemnada a la desaparició.

La formació va néixer a Catalunya com a resposta per part d’alguns sectors de l’esquerra descontents amb el que consideraven una submissió del PSC, que aleshores presidia la Generalitat, a l’agenda nacionalista a propòsit del procés de reforma de l’Estatut d’autonomia. De la mà d’un joveníssim Albert Rivera va obtenir tres escons al Parlament l’any 2006, i després d’uns anys difícils i de greus discrepàncies estratègiques que es van saldar amb l’abandonament d’alguns dels fundadors, va poder mantenir la representació el 2010. Tanmateix va fracassar en el seu propòsit inicial d’esdevenir un partit d’àmbit estatal per la seva incapacitat per posar-se d’acord amb UPyD, un partit homòleg que aleshores abanderava al conjunt d’Espanya el discurs de la regeneració democràtica, liberal, contrari al bipartidisme i molt hostil als nacionalismes perifèrics.

Agitant la qüestió nacional després de l’1 d’octubre, Vox es convertiria en un poderós competidor del PP i de Ciudadanos.

L’inici del procés sobiranista i un PSC en hores baixes van donar ales a Ciudadanos, que el 2010 va triplicar la seva presència al Parlament, amb 9 escons, i va créixer fins a 12 dos anys després. Aquesta circumstància, juntament amb el descrèdit que estaven experimentant els principals partits d’àmbit estatal, PP i PSOE, tots dos vinculats a nombrosos escàndols de corrupció –un descrèdit tan gran que, per primera vegada, els partits polítics eren percebuts com un dels principals problemes dels espanyols–, va fer possible una onada de sorgiment de nous partits i va permetre a Ciudadanos recuperar la idea de convertir-se en un partit d’àmbit estatal.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.