El jutge Jonathan Sumption s’ha convertit en una figura pública del Regne Unit, no per la seva intervenció política o mediàtica, ambdues ben modestes, sinó per la seva intel·ligència. La trajectòria i el currículum del magistrat és excepcional. Educat a Eton i graduat a Oxford, Sumption és una eminència en Història medieval (té una monumental obra de quatre volums sobre la Guerra dels Cent Anys), que deixà la Universitat per a dedicar-se a l’exercici de l’advocacia com a barrister, el top de la professió, on facturà minutes milionàries en plets de gran volada.

El 2011 es convertí en lord Sumption en ser nomenat jutge del Tribunal Suprem –creat per llei el 2005 per assumir les funcions judicials de la Cambra dels Lords–, última instància de la jurisdicció ordinària que actua també com a jurisdicció constitucional des del 2009. Fou el primer membre que hi accedí sense haver estat abans jutge amb plena dedicació. Amant de l’òpera i poliglot (llegeix el català), viu a Greenwich i té com a segona residència un castell al sud de França.

El jutge Sumption ha emès les seves opinions jurídiques en les intervencions com a advocat i com a jutge, però també s’ha pronunciat sobre nombrosos afers públics, fins i tot estant en actiu al Tribunal Suprem, si bé aleshores amb exquisida prudència. En tot cas, amb una capacitat d’anàlisi i d’argumentació extraordinària, una erudició aclaparadora, una admirable valentia de lliurepensador i una intel·ligència fora del comú, que li ha valgut ser qualificat per The Guardian com «el cervell del Regne Unit».

Bona part de les seves opinions les ha expressat en les conferències que ha impartit, sempre en fòrums d’excel·lència, i que després han estat recollides en dues obres. La primera és Trials of The State (Profile Books, 2019), que aplega les seves intervencions en les prestigioses Conferències Reith emeses per la BBC l’any 2019, un cop retirat del Tribunal.

 

La judicialització de la política

El llibre fou traduït al castellà (Juicios de Estado. La ley y la decadencia de la política, Antoni Bosch, 2019) i va ser objecte d’un interessant comentari del professor Josep M. Vallès (El País, 2812020), atret sens dubte per les lúcides reflexions d’un magistrat que, inopinadament, s’interroga per la judicialització de la política. Només un jutge brillant i valent pot advertir del risc que «l’imperi de la llei es converteixi en un eufemisme per a designar l’imperi dels juristes», i atribuir aquesta deriva no tant a la mateixa judicatura, l’argument més comú, sinó al declivi de la deliberació democràtica i a la desconfiança de la ciutadania en les institucions polítiques i els partits. Aquesta és una de les principals idees de l’obra, que en conté moltes més.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Té una capacitat d’anàlisi i d’argumentació extraordinària, una erudició aclaparadora, una admirable valentia de lliurepensador i una intel·ligència fora del comú.

Bona part d’aquestes idees es retroben en la segona publicació, Law in a Time of Crisis (Profile Books, 2021), encara no traduïda, que recull dotze conferències impartides en els últims deu anys sobre qüestions actuals i controvertides al voltant de la Història, el Dret i la Constitució. En aquesta ressenya només puc anotar alguns dels temes que tracta l’obra per tal d’animar a la seva lectura, advertint, però, que les opinions de Sumption podrien incomodar juristes purs, nacionalistes, europeistes, feministes i militants de la correcció política. No tant per la seva incorrecció sinó per la força dels seus arguments, que fan trontollar molts dels dogmes i prejudicis que impregnen una determinada cultura política.

Sumption va col·laborar amb els conservadors en els anys 70, però després donà suport als laboristes amb Toni Blair, si bé fa temps que no té cap militància política. Per això encapçala l’obra reivindicant el seu dret a pronunciarse sobre qüestions polítiques controvertides en la seva condició actual d’exjutge i ciutadà observador de la realitat.

 

El valor de la història

Les reflexions del Sumption historiador s’adrecen precisament a reivindicar el valor de la història per a diversos propòsits: per a la comprensió i l’exercici del common law; per al rebuig de les «disculpes per la història», que han manifestat darrerament tota mena d’autoritats, així com les accions per a esborrarla, adreçades a eliminar els records que no comparteixen els valors del present; per a la defensa d’una visió històrica de la Carta Magna (1215), contraposada precisament a la dels juristes; i per a explicar per què el «Regne desunit» d’Anglaterra amb Escòcia i Irlanda és una terra de múltiples identitats on l’Estat no ha tractat mai d’emmotllarles en una nació britànica. En aquest punt, Sumption desplega els seus arguments en contra d’un segon referèndum d’independència a Escòcia com, per cert, ha sentenciat fa poc el mateix Tribunal Suprem.

Les opinions de Sumption sobre les «concepcions i confusions del Dret» s’han d’emmarcar en la posició ja desenvolupada en la primera obra, que sintèticament es basa en el seu escepticisme sobre la capacitat del Dret per a millorar la societat, que segons ell pot vehicular els seus conflictes de forma més eficaç a través del procés polític. El Dret pot resoldre controvèrsies pacíficament, admet Sumption, però la vida pública és molt complexa i l’ésser humà massa irracional, motius pels quals els afers públics no es poden gestionar a través del mètode jurídic, basat en l’objectivitat i la coherència, sinó mitjançant l’activitat política («un mercat»), que permet conviure a persones amb opinions i interessos contraposats.

És millor que siguin els representants polítics elegits els qui adoptin les decisions públiques de les quals han de respondre, i no els jutges que no han estat elegits i són inamovibles. En aquest grup de reflexions jurídiques destaca la dedicada a la selecció dels jutges al Regne Unit, i als intents d’assegurar amb mesures de discriminació positiva un equilibri de gènere en la judicatura. Sumption admet que es tracta d’un tema d’una gran complexitat en el qual els clixés i els eslògans poden tenir efectes perjudicials. I, atès que al Regne Unit els jutges es seleccionen tenint en compte els mèrits dels millors advocats, creu que només quan hi hagi més dones que arribin al top de l’advocacia la judicatura serà més diversa, però això es produirà amb el temps i amb un canvi en les actituds socials.

Només un jutge brillant i valent pot advertir del risc que «l’imperi de la llei es converteixi en un eufemisme per a designar l’imperi dels juristes».

El darrer grup de reflexions es titula «Constitució: cap a un futur incert», i l’encapçala un «manual per a estrangers» sobre el Brexit. Sumption votà en contra de la sortida de la UE en el referèndum de 2016, del qual també és un gran detractor, i qualifica la decisió com un «greu error» que ha provocat la major crisi política des de 1930 i ha dividit la societat. Tanmateix, es mostra comprensiu amb els arguments per a defensar el Brexit, basats en el rebuig a la dimensió «política» del projecte europeu, contrari a la cultura política i la identitat del Regne Unit.

 

«Amb el Dret no n’hi ha prou»

La segona reflexió examina com el Brexit ha provocat la «crisi constitucional» més gran de la història recent –que requerí la intervenció del Tribunal Suprem–, i fa un al·legat a favor de la constitució no escrita i flexible del Regne Unit (desenvolupat en la tercera conferència) perquè es basa en la sobirania del Parlament i en les convencions. Cal destacar aquí una afirmació que en aquests moments ens fa pensar: «De fet, totes les constitucions depenen d’alguna forma de les convencions. Amb el Dret no n’hi ha prou».

Sumption ressalta el valor del procés de decision-making que és capaç d’acomodar el debat, el dissentiment i la diversitat de valors, perquè és el ciment essencial de qualsevol societat. El capítol es tanca amb una diatriba contra les polítiques «per decret» del Govern britànic durant la pandèmia de la covid, «la més gran interferència contra la llibertat personal de la història del país» perpetrada mitjançant mesures que són «un monument a la histèria col·lectiva i a la follia governamental».

Com deia al començament, lord Sumption és un jutge excepcional perquè és una ment brillant que ens il·lumina amb les seves reflexions erudites, clarividents i honestes. Tant si hi estem d’acord com si no. En els temps que corren, un autèntic regal.