La manca de lleialtat institucional és un verí per a l’atracció d’inversió estrangera. L’absència de la Generalitat en la recepció al cap de l’Estat, Felip VI, i al president del Govern, Pedro Sánchez, a la factoria de Seat a Martorell és la pitjor imatge per atreure inversió estrangera a Catalunya. Per contra, és un regal per a Madrid.

Situacions com aquesta expliquen que en l’any de la pandèmia la inversió estrangera s’hagi reduït un 28 % a Catalunya, mentre que a Madrid creixia a un ritme del 18 %. Tres de cada quatre euros invertits a Espanya van a parar a la Comunitat de Madrid.

Aquesta situació incideix especialment a l’Amèrica Llatina, que s’ha convertit en el quart inversor estranger al nostre país. La seguretat jurídica, el clima fiscal i, sobretot, el business friendly són elements fonamentals per als inversors llatins a l’hora de col·locar els seus diners. Resulta difícil atreure aquests inversors quan més de 6.000 empreses establertes a Catalunya s’han deslocalitzat des que es va iniciar el procés.

La gran beneficiada és Madrid. Així ho reflecteixen les dades. En els tres últims mesos del 2020 va rebre 11.779 milions d’euros de tots els recursos estrangers que van arribar a Espanya. En canvi, Catalunya només en va obtenir 1.685 milions, a penes un 11,5 %. No es tracta d’una dada conjuntural, sinó d’una tendència que es confirma any rere any.

L’atracció que exerceix la capitalitat existeix a tots els països, però és especialment important per a l’Amèrica Llatina. Cap ciutat no ha rebut tanta inversió llatinoamericana de manera tan regular, ni disposa d’un grup tan nombrós i diversificat d’empreses llatines com Madrid. Aquestes inversions, provinents la majoria de Mèxic i el Brasil, busquen fonamentalment clients potencials, accés a la tecnologia, condicions fiscals òptimes per a la innovació, bons preus i estabilitat, una suma de factors que compensin l’elevat risc polític i social que tenen als seus països d’origen.

Les xifres d’inversió estrangera directa (IED) acumulada a Espanya provinents de l’Amèrica Llatina s’eleven a 42.660 milions d’euros, segons les dades de l’Institut de Comerç Exterior (ICEX). Aquesta quantitat arriba a 57.000 milions si es tenen en compte les inversions en hòldings o en entitats de tinença de valors estrangers (ETVE). D’aquestes, més de 30.000 milions tenen Madrid com a destinació.

Per tenir una fotografia completa de la situació, a aquestes xifres caldria sumar-hi els 168 projectes Greenfield i més de cent operacions de participació accionarial en societats de diferent índole. Això significa que a l’entorn d’una desena part de la inversió estrangera que capta Madrid prové de l’Amèrica Llatina.

L’expansió internacional del capital llatinoamericà, dirigida cap a empreses, el sector immobiliari o l’art, es va iniciar amb el nou segle i es va accelerar després de la crisi financera del 2008. La globalització de l’economia ha forçat les companyies del Con Sud a adaptar-se a les noves condicions del mercat global.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Per tenir una idea aproximada d’aquest flux inversor, cal tenir en compte que en els últims deu anys la inversió estrangera directa s’ha multiplicat per 200, segons dades de l’ICEX. En termes acumulats s’ha aconseguit el rècord de 655.000 milions d’euros.

 

Vincles històrics i culturals

El fenomen d’internacionalització de l’economia espanyola es va consolidant malgrat les restriccions a la sortida de capitals que tenen als seus països d’origen. Tradicionalment, la destinació principal han estat els Estats Units, el Regne Unit i França, tot i que Espanya ha anat guanyant posicions a conseqüència dels profunds vincles històrics i culturals, als quals cal sumar unes intenses relacions econòmiques i empresarials.

No es pot oblidar que Espanya ha arribat a ser el segon inversor estranger a l’Amèrica Llatina, amb forta presència a l’Argentina, Mèxic, el Brasil i Xile. La seva posició acumulada s’estima en 131.586 milions d’euros, segons l’informe elaborat per Adrián Blanco Pérez, màster en Polítiques Públiques per la Georgetown University (@blanco78).

Aquest desembarcament es va dur a terme gràcies a les compres que van fer les grans empreses de l’IBEX, moltes vegades aprofitant els processos de privatització que es van emprendre en els anys 90 del segle passat. Una dada interessant que cal tenir en compte és que la seu de la immensa majoria d’aquelles empreses que van actuar com a «cap de pont» se situa a Madrid.

Bancs, empreses energètiques, constructores, asseguradores, de telecomunicacions, turístiques, de transport aeri i ferroviari, productores de ciment o mitjans de comunicació han anat teixint any rere any uns vincles molt estrets.

Inicialment, aquestes relacions van ser unidireccionals i van arrossegar petites empreses espanyoles que es van establir a Mèxic, el Brasil, Xile, l’Argentina, Colòmbia i el Perú. És significatiu que en alguns casos el mercat llatinoamericà es va convertir en la font principal d’ingressos d’algunes companyies.

Aquestes relacions van permetre conèixer millor els nostres països i també les persones, el sempre important networking. La suma de totes dues coses explica que, en una fase posterior, Espanya, i preferentment Madrid, s’hagi convertit en la destinació preferida de la internacionalització de les empreses llatines.

 

Porta d’entrada

Com escriu el professor Blanco, en els últims anys les relacions han evolucionat cap a un patró més equilibrat i bidireccional, a causa del desembarcament del capital llatí a Espanya. D’aquesta manera, Madrid s’ha convertit en una porta d’entrada clau per a les empreses llatines.

Després de l’aturada que ha patit la inversió estrangera directa arreu del món i la paralització de projectes governamentals i empresarials que ja estaven en marxa, les projeccions per a 2021 i 2022 indiquen que aniran remuntant fins a recuperar la normalitat del flux inversor el 2023.

Després del Brexit, Madrid aspira a captar una bona part dels negocis que es dirigien a Londres.

Les motivacions són diferents, però caldria destacar que, després del Brexit, Madrid aspira a captar una bona part dels negocis que es dirigien a Londres, perquè aquestes empreses necessiten diversificar la seva cartera d’inversions en monedes fortes com l’euro. Un altre element que cal tenir en compte ha estat la pèrdua aparent d’interès dels Estats Units pel Con Sud. En definitiva, tots són elements que han dirigit el focus d’aquestes companyies cap a Europa en general i Madrid en particular.

No podem oblidar un factor addicional, la Xina. Es dóna la circumstància que té enormes interessos a l’Amèrica Llatina i canalitza la seva presència a través de Madrid, que és on els asiàtics manegen els seus negocis.

La tipologia de la inversió llatinoamericana a Madrid també ha anat evolucionant en aquests anys. En un primer moment les family office dels grans patrimonis llatinoamericans es van dirigir cap a habitatges residencials de luxe a les grans ciutats, especialment a Madrid. Es tractava d’inversors generalment d’origen veneçolà i mexicà que volien protegir els seus estalvis de la inestabilitat reguladora, política i macroeconòmica impulsada pels governs nacionalpopulistes dels seus països d’origen.

Però en una segona fase s’han produït operacions en fons de capital privat, especialment d’origen mexicà. L’última novetat detectada ha estat l’interès de les start-ups llatines que volen fer un salt a Europa a través de Madrid.

 

Model de caire liberal

Una altra línia d’inversió ha estat l’art. De fet, l’art espanyol va tornar a respirar després de la crisi financera del 2008 gràcies als diners dels estalviadors llatinoamericans. L’art contemporani espanyol és molt barat, per la qual cosa s’ha convertit en un producte alternatiu per als col·leccionistes estrangers. Les grans fortunes llatinoamericanes veuen com aquesta inversió és una manera de diversificar el seu patrimoni en un actiu amb grans possibilitats de revaloració i alhora de guanyar prestigi social. Madrid ha aprofitat la seva espessa xarxa de galeries i Arco per situar-se en aquest mercat.

En definitiva, Madrid ha jugat bé les seves cartes a l’hora d’atreure les inversions d’un mercat emergent. No solament ha espremut la capitalitat, sinó que a més ha creat un model de caràcter liberal molt atractiu, basat en una baixa fiscalitat, que ha reforçat amb la seguretat jurídica i la lleialtat institucional. Una aposta que li resultarà molt útil davant del procés de reconstrucció que es produirà amb els fons europeus Next Generation i que li permetrà modernitzar la seva economia.