Una potent sacsejada està fent trontollar els dèbils fonaments de l’arquitectura regional a Espanya: la destacadíssima expansió econòmica que viu Madrid impulsa l’economia espanyola i alhora drena recursos que pertorben fràgils equilibris territorials. L’actual Comunitat Autònoma de Madrid ha vist augmentar el seu pes en el producte interior brut (PIB) espanyol des de l’11,3 % l’any 1955 a gairebé el 20 % en l’actualitat, i ha mostrat també una major resiliència davant les crisis. Així, entre 2007 i 2013, el PIB de Madrid va minvar anualment de l’ordre de 0,5 punts, mentre que per a l’economia espanyola en el seu conjunt la davallada va ser de més del doble en intensitat. I a hores d’ara el nivell de renda mitjà dels madrilenys supera en un 37 % la mitjana espanyola.

No és solament un canvi de dimensió econòmica i demogràfica del gran pol interior peninsular, també s’han produït transformacions notables en l’estructura econòmica de la gran àrea metropolitana madrilenya i de les seves zones adjacents. Es manté la forta especialització tradicional en el sector terciari, que en l’actualitat suposa el 85 % de l’ocupació, però Madrid ja no és només la ciutat de funcionaris, petits comerciants i aristocràcia andalusa que descrivia Josep Pla a les cròniques en què narrava l’arribada a la capital del Regne de la II República.

La imatge de la societat madrilenya és ara ben diferent. L’ocupació en l’administració pública continua sent molt important, però els serveis madrilenys mostren una elevada especialització en sectors com la informació i comunicacions, les finances i les assegurances, l’educació, les arts, i un bon nombre d’activitats professionals i científiques, a les quals se sumen els estats majors de grans empreses que despleguen els seus centres productius no solament dins la regió sinó a la resta de l’Estat.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.