Potser no és del tot sorprenent que Pedro Sánchez, l’actual president del Govern espanyol, hagi rebutjat –o ni tan sols hagi contestat– la proposta de col·laborar amb el periodista Antonio Caño per esbrinar com eren els dies i les nits d’Alfredo Pérez Rubalcaba. Les bufetades que rep Sánchez en aquest llibre són de moltes menes, discretes, directes, de plantofada sense contemplacions, només insinuades o també per conducte indirecte (rep fins i tot Meritxell Batet quan l’autor fantasieja que Rubalcaba hauria estat un president del Congrés dels Diputats capaç de generar un «debate medianamente provechoso. ¿Qué otro podría haber cumplido una labor así con mejores atributos?»).

El llibre és un espectacular pim pam pum contra l’actual socialisme que fa coherència amb la línia editorial que Caño va mantenir els quatre anys que va dirigir El País, entre 2014 i 2018, comptant en el seu Comitè Editorial amb Rubalcaba cada dimarts, a proposta del seu cap d’Opinió llavors, José Ignacio Torreblanca. Pel que diu Caño, de fet, Rubalcaba va contribuir a apaivagar el to aspre, acre i insultant que el diari va mantenir des del primer moment amb Pedro Sánchez i les seves aspiracions a dirigir el socialisme espanyol, i cal imaginar que allò de dir que Sánchez era «un insensato sin escrúpulos» disposat a destruir el PSOE, fins i tot a Rubalcaba li va semblar un pèl fora de mare. Era el moment de l’elecció del nou secretari general després de la defenestració, i el diari havia posat tota, tota, la força en la defensa de la candidata Susana Díaz, amb una històrica i devastadora fotografia on tots els popes del partit (excepte Joaquín Almunia) sortien del búnquer per posar en portada a favor de Susana Díaz, que lògicament va perdre.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.