Nascuda a Lleó el 1956, Margarita Robles, ministra de Defensa, es va traslladar amb la seva família a viure a Barcelona quan tenia 12 anys, on va aprendre ràpidament català i es va llicenciar en Dret. Amb 25 anys va ingressar a la carrera judicial amb el número 1 de la seva promoció –a la qual hi havia Manuela Carmena i Baltasar Garzón–, esdevenint la quarta dona jutgessa d’Espanya. Tota la seva trajectòria com a jutgessa i magistrada ha estat pionera: la primera dona a presidir una Audiència –la Provincial de Barcelona–, amb 34 anys; la primera dona a presidir una sala de l’Audiència Nacional –la del Contenciós-Administratiu, de 1996 a 2004–; la primera vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), de 2008 a 2013, i una de les primeres magistrades del Tribunal Suprem (2004-2016). També ha estat la ministra més ben valorada del Govern de Pedro Sánchez.

Margarita Robles va ser un dels vuit magistrats de l’Audiència Territorial de Barcelona que van votar, el 22 de novembre de 1986, en contra d’exculpar el president de la Generalitat, Jordi Pujol, pel cas Banca Catalana. Pujol va ser exonerat per 33 vots contra 8. La magistrada Robles ha alternat la seva professió de jutgessa amb la dedicació a la política. De juliol de 1993 a maig de 1994 va ser subsecretària de Justícia al Govern de Felipe González, càrrec que va deixar per ser secretària d’Estat d’Interior i directora de la Seguretat de l’Estat entre maig de 1994 i maig de 1996.

ETA i els GAL

Contrària a indultar José Amedo i Michel Domínguez, policies condemnats per la seva vinculació als GAL, als qui havia retirat els fons que cobraven d’Interior, Robles va negar, en una entrevista a El País (5-6-1994), que la Secretaria d’Estat d’Interior fos la claveguera de l’Estat: «Té la missió de protegir la seguretat i la llibertat dels ciutadans i ha de fer-se en el marc de la Constitució i de l’ordenament vigent». En una altra entrevista al mateix diari (8-10-1995), va afirmar que «mai, des de qualsevol punt de vista, ni tan sols des del de l’eficàcia mateixa, no es pot admetre cap mena de guerra bruta», i va reconèixer que «l’estremeix» l’actitud dels càrrecs d’Interior que admeten «sense cap tipus de penediment haver participat en activitats dels GAL». Robles era contrària a parlar amb ETA «mentre continuï matant», encara que, quan ja tornava a ser magistrada després de sortir del Govern, es mostrava partidària, «per la mateixa grandesa de l’Estat democràtic», de l’«apropament dels presos, sense distinció del delicte comès, al seu entorn familiar» (article a El País, 9-12-1997).

Va ser un dels vuit magistrats que van votar en contra d’exculpar el president de la Generalitat, Jordi Pujol, pel cas ‘Banca Catalana’.

Molts anys més tard, quan va tornar a la política el maig de 2016, va recordar amb orgull la seva etapa a Interior. «En aquells anys va sortir a la llum el cas Lasa i Zabala [dos etarres segrestats i assassinats per membres de la Guàrdia Civil] i tot el pes de la llei va caure sobre els responsables, perquè teníem molt clar que caigués qui caigués havíem d’exigir responsabilitats. D’aquells anys és el compromís de les forces de seguretat per unes polítiques autènticament democràtiques i la defensa dels drets i les llibertats enfront de lleis restrictives», va explicar en una altra entrevista a El País (12-5-2016).

Retorn a la política

Robles va demanar l’excedència com a magistrada del Suprem per ser la número 2 de la llista del PSOE per Madrid a les eleccions de 2016, encapçalada per Pedro Sánchez; va ser un dels 15 diputats que van aplicar el «no és no» a la investidura de Mariano Rajoy l’octubre d’aquell any, i el juny de 2017 va ser escollida portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats. Considera Sánchez «més idealista» que ella mateixa, una de les raons per tornar a la política, però està molt preocupada per la crispació. «Entenc que l’oposició compleix el seu paper […] criticant el Govern. Però no val tot. Miri, no val dir que s’han utilitzat els presos [d’ETA] com a moneda de canvi perquè no és veritat. Ni val dir, com es va dir durant la pandèmia, que no s’havia fet l’indispensable i el suficient per evitar els morts […] Crec que hi ha límits en política que no s’han de traspassar mai», va declarar a El Debate (4-12-2021).

PUBLICITAT

A la mateixa entrevista, Robles fa una ferma defensa de la Transició. «La Constitució espanyola va ser el resultat de la Transició, que ha estat una fita històrica […] La Transició va posar en relleu uns marcs de diàleg, de convivència, de tolerància, de reconciliació, i la Constitució és fruit de tots. Per tant, jo soc una fervent admiradora de la Constitució espanyola. Ara, que hi pugui haver reformes molt puntuals i molt concretes, fruit de l’esdevenir dels anys?, és possible, però l’important és que els veritables valors de la Constitució han de romandre perquè han permès més de 40 anys de vida en llibertat i en democràcia».

Per la seva defensa aferrissada de la Constitució, considera «gravíssima» la no renovació del CGPJ. «El que està passant és gravíssim: que el PP digui que no es renova el CGPJ és el mateix que dir que el pren com a ostatge. És una fallida constitucional, perquè el Consell té un mandat de cinc anys i qualsevol que hi posi obstacles, en aquest cas el PP, està vulnerant la Constitució. Hi ha una política de bloqueig sistemàtica per perjudicar el Govern, però no s’adonen que es fa un dany gravíssim a la democràcia, a les institucions, a la Constitució i a la imatge d’Espanya», va declarar a 20 Minutos el 15 de setembre de 2021. El 2 d’abril de 2022, però, es va mostrar esperançada amb els canvis al PP amb l’arribada a la presidència d’Alberto Núñez Feijóo. «Estic segura que la nova etapa del PP serà de col·laboració, de crítica òbviament, però de polítiques d’Estat», va manifestar a La Sexta.

El paper de l’Exèrcit

Des del 7 de juny de 2018, Robles és ministra de Defensa, motiu pel qual va deixar el seu escó al Congrés per Àvila que mantenia des de juliol de 2016. A les eleccions d’abril i novembre de 2019 va ser reelegida, però també va deixar l’escó el febrer de 2020. Robles ha autoritzat nombrosos programes militars. El 4 de setembre de 2018 va anunciar que estava estudiant la cancel·lació d’un contracte de 400 bombes guiades per làser per a l’Aràbia Saudita perquè sospitava que podien ser utilitzades a la guerra del Iemen. Dies després, però, va ser desautoritzada i el contracte es va executar per evitar un conflicte que podia posar en perill un negoci de l’empresa espanyola Navantia per valor de 2.000 milions d’euros.

A la clausura del XXXII Seminari Internacional de Seguretat i Defensa, el setembre de 2020, Robles va assegurar que «el compromís de les Forces Armades en la defensa de les llibertats i en la seguretat és visible i reconeixible». I en una entrevista a La Razón (5-12-2021), va reblar: «Les nostres Forces Armades són la millor Marca Espanya.»

«Estic segura que la nova etapa del PP serà de col·laboració, de crítica òbviament, però de polítiques d’Estat».

Robles destaca, sobretot, l’actuació de l’Exèrcit durant la pandèmia de la covid-19, quan es va desplegar la Unitat Militar d’Emergències, que va desinfectar milers de residències, estacions de tren, ports i aeroports, entre altres llocs. Robles va ser una de les quatre autoritats encarregades de gestionar la crisi sanitària i la seva popularitat es va incrementar fins a un índex d’aprovació del 68 %. «El president i els membres del Govern vam haver de prendre decisions dures. I es va fer tot el que es podia fer i personalment em sento molt orgullosa d’haver format part d’aquest Govern en un moment històric», va explicar a Diez Minutos (16- 10-2021). «No negaré que m’ha dolgut que s’hagi utilitzat la pandèmia com un instrument de confrontació política», va afegir.

Catalunya i altres conflictes

En el conflicte de Catalunya, Robles aposta pel diàleg. «Vull una Catalunya de convivència, on tothom respecti totes les posicions. Sempre em trobaran en posicions de diàleg i de trobada. És la Catalunya en la qual crec, en la que he viscut i la millor: la del futur, la que dialoga i la que sempre ha estat motor d’Espanya i Europa», va declarar a 20 Minutos (15-9-2021). A La Razón (5-12-2021), preguntada si l’independentisme ha deixat de ser una amenaça, va respondre: «L’independentisme no ha estat mai una amenaça. Aquelles persones que se sentin independentistes estan en el seu ple dret, però no representen la majoria de Catalunya i saben perfectament que la nostra Constitució no recull el dret d’autodeterminació. No és possible ni en la nostra Constitució ni en l’àmbit de la UE». Favorable als indults pel procés, ho explicava així a La Sexta (17-6-2021): «La generositat, quan es donen les circumstàncies necessàries que correspon al Govern [apreciar], sempre és el millor complement de la justícia».

Robles ha hagut d’afrontar des del Ministeri la retirada d’Afganistan, que va qualificar a 20 Minutos (15-9-2021) de «fracàs sense pal·liatius d’Occident» i de «sensació agredolça»: «Per una banda, la satisfacció d’haver ajudat moltes famílies a sortir de la persecució del règim talibà, gràcies al nostre Exèrcit, als diplomàtics, a la policia, i a qui els va acollir aquí, però queden persones que van col·laborar amb Espanya i ens preocupa la situació a Afganistan, sobretot de dones i nenes».

Un altre conflicte és la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. «El més important és posar en relleu que l’agressió de [Vladímir] Putin és un fet sense precedents des de la Segona Guerra Mundial, absolutament inacceptable, una vulneració flagrant del dret internacional que ha aconseguit quelcom que també és molt important: una unitat total i radical dels països de l’OTAN i la UE que tampoc no té precedents», va explicar a El País (27-2-2022), demanant que «Putin no pot quedar impune». Sobre les discrepàncies al Govern entre el PSOE i Unides Podem respecte a l’enviament d’armes, reiterades per la ministra Ione Belarra el 22 d’abril de 2022, Robles va ironitzar: «Tant de bo la senyora Belarra pugui convèncer Putin que pari aquesta massacre a Ucraïna».

Va ser una de les quatre autoritats encarregades de gestionar la crisi sanitària i la seva popularitat es va incrementar fins a un 68 % d’aprovació.

Davant de la revelació de l’espionatge amb el sistema Pegasus a més de 60 dirigents i activistes independentistes catalans, que han culpat al CNI, Robles, des del primer moment, va dir que el Govern i el CNI «sempre actuen d’acord amb la legalitat vigent a Espanya». En una entrevista al canal 24 Horas de TVE, va afegir que «totes les actuacions» del CNI estan subjectes a «control i autorització judicial» i parlamentari.