Sasha, tal com anomena Marina al seu difunt marit, «estava sol quan denunciava la corrupció en el Kremlin, era un temps diferent, ell no era polític com Navalny, però era un perill per al règim». Va ser membre dels serveis secrets soviètics KGB (reconvertits a 1991 en FSB o Servei Federal de Seguretat de l’Estat) fins que va publicar casos de corrupció i, cames ajudeu-me, va fugir de Rússia. Va treballar també per a l’MI6 (Servei d’Intel·ligència Britànic per a l’Exterior) i per a l’espanyol CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència), tal com va saber-se el 2012 arran de la investigació sobre el seu traspàs.

Fa disset anys que Litvinenko va ser enverinat al cèntric Picadilly de Londres amb poloni 210, dipositat en una tassa de te, el novembre de 2006, quan tenia 44 anys. Marina és ciutadana britànica, viu a Londres des que la família va obtenir asil polític l’any 2000. La guerra a Ucraïna, i ara la mort de Navalny, li han donat una nova empenta contra el règim de Moscou.

Quedem a la porta del museu Victoria & Albert; abans ho fèiem a la sortida d’una estació de metro, ella arriba amb puntualitat anglesa. Petita i bellugadissa, té uns ulls blaus que obre tant com pot per emfatitzar el que està dient. Pren tè verd i parla amb molta seguretat. Sense pressa, al cap de gairebé dues hores, torna per on ha vingut, cap a casa, a l’oest de la ciutat, la seva ciutat tot i que recalca que «jo soc russa de cultura i d’origen i algun dia tornaré al meu país». Un desig que acarona fa anys.

 

Quines consequències creu que tindrà la mort d’Alexei Navalny?

Ja estem veient protestes per tot Rússia encara que la repressió és dura. Ara s’hi afegeix l’oposició a la guerra impulsada a Ucraïna. Ambdues coses han d’engegar el final del règim. Jo esperava que col·lapsaria i Navalny seria alliberat. No ha estat així, m’enrabia molt el que està passant. Necessitem més suport i accions per guanyar la guerra a Ucraïna. Han matat a Navalny per donar una prova de força de cara a les eleccions del mes que ve, que ja se sap qui les guanyarà.

«No tinc por, això volen ells. Estic molt orgullosa de la reacció que ha tingut Yulia Navalnaia a l’assassinat del seu marit, en això sí que l’entenc.»

 

Vostè solia comparar-se a Navalny adduint que la fama els protegia: a ell per ser el principal opositor; vostè per ser la vídua del poloni. Té ara por per la seva seguretat?

No tinc por, això volen ells. Estic molt orgullosa de la reacció que ha tingut Yulia Navalnaia a l’assassinat del seu marit, en això sí que l’entenc. En la conferència de seguretat de Munic, Yulia ha fet costat al marit mort com li va fer en vida, i ha plantat cara a Moscou seguint la lluita que representava el seu marit.

 

Vostè és filla única, el seu pare va morir a 2013 i la seva mare a 2018. No els va veure des de l’any 2000. Quan creu que podrà viatjar a Rússia?

La meva mare va venir una vegada a Londres. No tinc por que em passi res físicament, però sí que tinc por que si vaig a Rússia em tanquin a la presó o em facin negar públicament que ells han matat al meu marit. Poden trobar-me una irregularitat en la documentació, en alguna cosa que vaig fer quan era allà o en algun impost que em tocava pagar quan no hi era, qualsevol cosa per jutjar-me i que em caiguin 25 anys de presó com li ha passat a Vladimir Kora-Murza, un  periodista que criticava la guerra d’Ucraïna des dels Estats Units. En un viatge a Rússia l’han detingut i li han caigut 25 anys per alta traïció. Això sí que em fa por. El periodista Michael Zygar ha demanat asil polític a Berlín després d’haver criticat la guerra a Ucraïna i de veure què els ha passat a altres col·legues: tots a la presó. Això em fa por, les represàlies.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

«Estic satisfeta amb les investigacions d’aquí i amb la sentència de 2021 del Tribunal Europeu de Drets Humans que fa a l’Estat rus responsable de la mort del meu marit.»

 

En el darrer any l’hem vist encapçalant una manifestació contra la invasió russa d’Ucraïna o inaugurant una placeta amb el nom de Boris Nemtsov, un altre dissident al règim del president Putin. S’ha fet activista o ja ho era abans de sortir al carrer?

La guerra a Ucraïna em preocupa molt, vull anar al país a ajudar en el que pugui, voldria fundar una organització d’ajut a menors perquè quan acabi la guerra hi haurà orfes i necessitats que no cobrirà ningú. No sé com fer-ho, però em preocupa molt l’efecte que està tenint la guerra a Ucraïna i també a Rússia on ja s’han acabat els diners per pagar a les famílies de soldats de les zones pobres que no són ni Moscou ni Sant Petersburg. Aquí, la comunitat de dissidents al règim de Putin ha augmentat des de la invasió. No sé com ni quan acabarà la guerra, però està destruint un país que era molt bonic i que vivia en pau.

 

Vostè va lluitar molt per aconseguir justícia per al seu marit. Creu que l’ha aconseguit o el cas continua obert?

El cas continua obert aquí perquè els dos sospitosos no han sigut extradits. Això els fa culpables. Si no tenen res per amagar, per què no han vingut? Estic satisfeta amb les investigacions d’aquí i amb la sentència de 2021 del Tribunal Europeu de Drets Humans que fa a l’Estat rus responsable de la mort del meu marit. La investigació d’aquí atribuïa alguna «aprovació» de Vladímir Putin a l’assassinat i reconstruïa pas per pas i minut a minut el rastre del poloni amb proves irrefutables. Tot plegat, no he pogut fer més.

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans va ordenar a Rússia que li pagués 122.500 euros. Els ha cobrat?

No, a Rússia van fer un petit canvi en la Constitució que ha complicat, per no dir impossibilitat, la reclamació d’aquests diners.

 

Dels dos sospitosos de l’enverinament, Dmitri Kovtun va morir de covid-19 negant la implicació, i Andrei Lugovoy diuen que està malalt de càncer. Creu que confessarà el crim?

Tant de bo, però ells són part del règim, del cercle que menteix i es protegeix amb immunitat judicial. Per humanitat, per mi i pel meu fill, Lugovoy hauria de confessar. Tots dos van estar contaminats de poloni. Això ho reconeixen.

 

El cas Navalny acabarà com el del seu marit? Sense culpables?

Per a ells, per al cercle que mana i menteix, segurament sí. Serà una raó mèdica, com un atac al cor, mentre passejava pel pati de la presó. Per a la resta del món, no. Havien passat setmanes de l’assassinat quan van decidir lliurar el cos a la família.

 

Fins a quin punt vostè estava al corrent de què feia el seu marit?

Jo sabia per a qui treballava Sasha, el que desconeixia i desconec és el contingut o la informació específica que obtenia, d’on l’obtenia, com l’obtenia o a qui la destinava. El resultat de moltes de les seves investigacions estan en els llibres i articles que va publicar, i en són un bon grapat. Denuncia a persones i actes concrets. Com ho obtenia, no ho sabia ni ho sé i, per això també, jo no soc de cap vàlua per a ningú perquè no tinc ni informació ni diners ni influència en res.

 

Arran de la investigació en la mort del seu marit, l’advocat que l’assistia a vostè va fer saber que havia treballat també per als britànics i els espanyols, el que el fa triple espia. Van ajudar-la en quedar-se vídua?

Sasha va treballar per a molta gent, persones, empreses, organitzacions de tota mena i també Estats. En el cas de britànics i espanyols, no van reconèixer el vincle, perquè en els serveis d’informació no es reconeix, així que encara menys van ajudar-me en res. Sovint em pregunten si Espanya, l’Estat espanyol o els serveis d’informació m’han contactat en tots aquests anys i sempre haig de dir que no m’han ofert ni ajut ni els interessa la meva opinió. No m’han dit mai res. No és una feina que comporti una pensió o una assegurança de vida, la que va fer el meu marit fora de Rússia. Jo estic molt agraïda a aquest país, el Regne Unit, per donar-nos asil polític, ciutadania i deixar-nos viure en pau i en llibertat.

 

El seu fill, Anatoli, s’ha mantingut en l’anonimat. Li ha marcat a ell tant com a vostè la mort del pare de la manera que va produir-se?

Ell no vol tenir un perfil públic. Ara té 29 anys, treballa d’advocat, però encara viu amb mi; és del que en diuen la generació de la precarietat; els costa molt aconseguir la independència econòmica. A tots dos ens ha marcat molt el que va passar, jo he trigat molt de temps a tenir una veu i una identitat pròpia, més enllà de ser la vídua del poloni. El meu marit no està aquí físicament, però el porto en mi i en la meva història, i el portaré sempre. L’assassinat amb poloni va ser un shock per a nosaltres del que encara no ens hem refet del tot, però bona part del món va assabentar-se sobre el que era el poloni arran l’assassinat de Sasha. Només els Estats tenen accés al poloni, no pot comprar-se al supermercat.

 

Ha tingut alguna altra parella en tots aquests anys?

Vaig enamorar-me de nou i establir relacions de parella l’any 2011 amb un home rus que treballava de científic a Berlín. Vaig estar a punt d’instal·lar-me allí, però a 2018 va morir d’un càncer fulminant. El mateix any va morir la meva mare a Rússia, un any dolent.

 

Què pensa del cas de Pavel Prigozhin, al cap del grup de mercenaris Wagner. Accident o assassinat?

Assassinat seguint el patró habitual. No intenten ni dissimular. L’Estat rus ara és un Estat mafiós que va matar a Prigozhin i a tots els que anaven a l’avió que va caure. Prigozhin va passar de presoner a protegit de Putin fins que va desafiar-lo en allò de la marxa de Wagner, el seu exèrcit particular, per demostrar-li a Putin que no tenia el país protegit de la manera que calia. Prigozhin controlava els diners que surten de les explotacions russes a Àfrica. És un cas de corrupció sistemàtica que va acabar com el de les màfies. Així operen al voltant de Putin, entre ells també rivalitzen mentre el gran capo observa les faccions.

«L’Estat rus ara és un Estat mafiós que va matar a Prigozhin i a tots els que anaven a l’avió que va caure.»

 

La caiguda d’un avió o un mort a trets no té l’espectacularitat del poloni radioactiu dintre d’una tassa, una punxada de paraigues amb verí a Georgi Markov mentre esperava l’autobús al pont de Waterloo, o el novichok a la maneta d’una porta que va contaminar, sense matar, a Sergei Skripal i a la seva filla que, gràcies al cas del poloni, van identificar ben aviat com a agent tòxic. Té alguna relació amb els Skripal?

No, Skripal era un doble espia per a Rússia i per als britànics. Tinc entès que té una protecció màxima, van deixar la casa de Salisbury i ara no sé on estan ni ell ni la filla. El novichok va matar una dona que el va trobar dintre d’una ampolla de perfum i se’l va espargir a sobre. I també van intentar matar Navalny amb novichok, però no ho van aconseguir, a Alemanya a 2021. Ho han aconseguit finalment ara.

 

Com és la seva setmana laboral?

Dos dies a la setmana dono classes de ball, el que feia a Rússia abans de marxar. Tinc prou demanda per col·laborar en documentals, sèries i llibres al voltant del meu marit. Hi ha una editorial que vol publicar un llibre sobre el meu cas personal i ara estic tancant els tractes, això m’ocuparà temps. Hi ha també una obra de teatre que anirà del west end d’aquí a Broadway de Nova York. Facin com ho facin, m’implico massa en els projectes i em fa mal tornar-ho a reviure; la malaltia, la incertesa del que li passava, l’inesperat i increïble diagnòstic final, la mort inevitable i la foto que ell va voler que es publiqués per a què el món sencer veies que li havien fet. Prefereixo col.laborar en els projectes sobre Sasha perquè siguin relats acurats. Han passat disset anys, però jo encara no m’ho puc empassar del tot. En dies com aquests, de l’assassinat de Navalny, el telèfon no s’atura. Ja hi tornem a ser…