Maximiliano (Maxi) Fuentes Codera (Buenos Aires, 1976) va arribar a Girona el 2003 –poc després del «corralito» argentí– per acompanyar la família durant el tractament de la seva germana a l’Institut Guttmann i per fer la seva tesi doctoral sobre els intel·lectuals europeus. Vint anys després, és professor i cap del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona (UdG), i director de la càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili. Compromès amb la seva ciutat, s’ha integrat a les llistes municipals del PSC a les eleccions d’aquest maig.

 

De l’Argentina a Catalunya

A la Universitat de Buenos Aires, el meu mestre va ser el desaparegut José Sazbón, un filòsof molt llegit, format en la sociologia dels intel·lectuals francesa i amb influències també alemanyes, que va publicar molt poc perquè, sobretot, feia feina d’altíssima divulgació. La seva càtedra «Problemas Mundiales Contemporáneos» tenia com a interès principal el paper dels intel·lectuals durant la Primera Guerra Mundial i, influït per ell i pel també professor Patricio Geli, en arribar a Girona vaig mirar de donar-hi continuïtat.

Quan vaig començar a mirar papers a la Biblioteca de Catalunya, vaig trobar-me unes poques caixes del Comitè d’Amics de la Unitat Moral d’Europa d’Eugeni d’Ors. De sobte, junt amb aquell personatge –pràcticament desconegut per a mi–, retrobava tot de figures del pacifisme internacional com ara Romain Rolland. Aquest vincle contradeia la visió simplista del d’Ors protofeixista... Vaig començar a estirar aquest fil i el personatge va acabar sent el centre de la meva tesi. Això va provocar que la qüestió pròpiament dels intel·lectuals i la Primera Guerra Mundial quedés desplaçada, i va justificar que, quan amb motiu del centenari del conflicte em van contactar Anaclet Pons i Justo Serna, publiqués España en la Primera Guerra Mundial (Akal, 2014).

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.