Política&prosa em convida a escriure sobre Mercosur i l’acord comercial entre Europa i l’Índia. Però jo tinc Charles Dickens entre cella i cella. «Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps; l’edat de la saviesa i també de la bogeria; l’època de les creences i de la incredulitat; l’era de la llum i de les tenebres». Començarem amb el pitjor dels temps, el pessimisme sempre és més fàcil, per després anar a l’encàrrec de l’editor –qui paga mana— i acabar amb un corol·lari. La Història de dues ciutats convertida en una novel·la geopolítica en tres capítols.
Primer
«Era el pitjor dels temps». Estem en una era geopolítica demolidora. L’ordre liberal està implosionant. El seu impulsor, els Estats Units, sembla el més interessat a fer-lo volar pels aires, però hi ha forces polítiques a l’alça en tot Occident amb unes agendes disruptives basades en un desencant generalitzat. La retòrica antieuropea de Washington és brutal i s’inscriu fins i tot en papers oficials, com l’Estratègia de Seguretat Nacional. La retirada gradual del paraigua de seguretat estatunidenc sobre Europa està damunt la taula. El suport vacil·lant a Ucraïna és un fet. La retòrica amenaçant contra Groenlàndia és brutal.
La sensació d’inseguretat dels europeus és creixent, però una part d’Europa està encara en fase de negació, i una altra part ni tan sols ho accepta encara.
La sensació d’inseguretat dels europeus és creixent, però una part d’Europa està encara en fase de negació, i una altra part ni tan sols ho accepta encara: no ha passat de la fase d’acceptació. L’aliat històric desapareix. I difumina les fronteres entre la seguretat i les polítiques econòmiques: compreu gas USA i avions barraestrellats, ens venen a dir, si voleu que l’escut no desaparegui del tot. Contra el Dickens pessimista hi ha un vell adagi europeu: «Europa es forjarà en les crisis». Les successives crisis dels últims 15 anys s’han resolt amb un apedaçat insuficient, però cada cop que hem mirat l’abisme de prop s’han creat, miraculosament, les condicions per ajudar Europa a sobreviure: Europa és tan fràgil com sempre, però potser aquests temps un altre cop al peu de l’abisme generen possibilitats per endurir-se. I aquí comença el segon capítol, la part de la frase inicial de la Història de dues ciutats més llaminera i la meva contribució a l'encàrrec del nostre editor.
