Un país culturalment erm durant la dictadura i, després, en democràcia, abocat a la superficialitat, ha tingut el gran luxe de comptar amb un compositor com Josep M. Mestres Quadreny (Manresa 1929 - Barcelona 2021), un home que feia música sense concessions. La seva obra basteix un corpus musical avantguardista arriscat. Va ser pioner en l’electroacústica, en l’ús dels ordinadors i en la composició de música aleatòria. Va superar les barreres entre diferents disciplines al costat de Joan Miró, Antoni Tàpies i Joan Brossa amb creacions sonores, gràfiques i fins i tot visuals.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

Trencades les lleis del cànon tonal, durant el segle XX es formulen una gran quantitat de teories, reglaments, lleis, artificis i tècniques noves per a la composició musical, com explica la compositora Anna Bofill. A Catalunya, Mestres Quadreny és un dels primers que ho fa i moltes d’aquestes tècniques que desenvolupa «es fonamenten en els principis matemàtics de l’anàlisi, la geometria o la teoria de la probabilitat», explica Bofill.

Mestres Quadreny podia mirar cara a cara els creadors dels corrents europeus i nord-americans més experimentals. La seva obra és equiparable al que feien Bruno Maderna, Edgar Varèse, John Cage o Iannis Xenakis, i al que es coïa als cursos d’estiu de música contemporània de Darmstadt (on també impartiria classes) la qual cosa, enmig d’un escarransit panorama musical català, no només té un mèrit extraordinari. Demostra irrefutablement la seva vàlua i la seva intel·ligència musical.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.