El març, marçot, es va emportar dos compositors que van representar dues maneres ben diferents de fer música als segles XX i XXI. Aribert Reimann i Péter Eötvös van ser dues figures que van explicar la contemporaneïtat des de mons aparentment diferents. Amb un considerable i potent repertori operístic a més d’altres formes musicals, tots dos són ben desconeguts entre nosaltres, la qual cosa posa en relleu la nostra mirada miop a la música que ens hauria d’acompanyar perquè és la dels nostres dies. Hores abans del traspàs d’Eötvös, també se n’havia anat un gegant de la interpretació, el pianista Maurizio Pollini. Tots tres, humanistes, tenien edats provectes; tanmateix, la seva desaparició en un termini de deu dies ens deixa amb la sensació d’orfandat.

L’alemany Aribert Reimann (1936-2024) i l’hongarès Péter Eötvös (1944-2024) tenien diverses coses en comú. Tots dos van néixer en famílies musicals i ja escrivien música de molt petits, als deu anys el primer i als quatre el segon. Tots dos van passar la seva infantesa sota règims dictatorials. La de Reimann va transcórrer sota el nazisme, règim que havia prohibit tota música avantguardista que qualificava de música degenerada. La d’Eötvös, sota el comunisme instaurat a Hongria acabada la Segona Guerra Mundial, el qual censurava la música que es feia a l’Europa occidental. Per fugir del servei militar, es va posar a estudiar direcció.

Els dos compositors van trobar inspiració per a les seves òperes en grans escriptors i dramaturgs, antics i moderns. En el cas de Reimann, August Strindberg (Fantasmagoria i Sonata dels espectres), Eurípides (Les troianes), William Shakespeare (Lear), Franz Kafka (El castell) o Federico García Lorca (La casa de Bernarda Alba). Eötvös, per la seva banda, va crear òperes a partir d’obres d’Anton Txékhov (Les tres germanes), Tony Kushner (Àngels a Amèrica), el premi Nobel Jon Fosse (Sleepless), el també Nobel Gabriel García Márquez (Del amor y otros demonios), o Alessandro Baricco (Sense sang).

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.