Aquí no s’hi atreviria ningú però al Regne Unit sí, i sense tallar-se un pèl. La pel·lícula sobre el Brexit que ha escrit James Graham i ha dirigit Toby Hynes es subtitula sense manies The Uncivil War perquè, com diu el protagonista al film, això és una guerra, i a una guerra es guanya o es perd. L’assumpte de fons –seguir a la Unió Europea o sortir-ne— no té importància: no es debat aquest assumpte ni se’n donen els pros o els contres; ningú no sabrà si hi ha o no raons per a una cosa o l’altra en veure la pel·lícula.

Del que tracta, i ho fa molt bé, és de les arts i audàcies de qui ha de dirigir una campanya electoral i de què ha de fer per guanyar vencent qualsevol forma d’escrúpol o de reticència ètica. De fet va, literalment, de «muntar un pollastre brutal», com diu, amb ressonàncies ben casolanes, un col·lega de Nigel Farage al començament de la pel·lícula per tal d’obtenir, agafa’t, «la llibertat».

Quan comença a sospitar que perdrà el referèndum, el director de comunicació de David Cameron diu a la pel·lícula, i ho diu d’una manera natural i ja fatalista, que «qualsevol pot crear un incendi», quan ja ha descobert que els seus rivals no «saben que hi ha coses que no es poden fer». Són exactament les coses que ha estat fent i de forma desaforada el protagonista, cap de la campanya pel Leave i assessor actual de Boris Johnson, Dominic Cummings: l’ús intensiu de les xarxes i el big data decanta la població cap allà on cal decantar-la, després d’haver enviat, els dies abans del referèndum, més de mil millions (mil milions) de missatges. L’objectiu era només un 50 + 1, i al final va ser un mica més, un 51,9 de vots favorables a la sortida estimulats per una olla podrida de mentides i deformacions flagrants programades i persistents per tal de «tribalitzar la gent», com diu el personatge que encarna el derrotat cap de comunicació de Cameron, Craig Oliver.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.