Hi ha diferents maneres de cantar el lied. En vam tenir prova amb els dos primers concerts del Festival Life Victoria en una edició que te per fil conductor, tot i que molt prim, el paper de la dona en el món de la cançó poètica sobre tot com compositora i no pas com causant i destinatària d’anhels amorosos. Van protagonitzar les dues primeres entregues els joves cantants alemanys Martin Hässler, que debutava al festival, i Benjamin Appl en la seva tercera actuació en aquest cicle de concerts que es fa en record de la gran soprano Victoria de los Ángeles.
Enguany s’escau el 200 aniversari del naixement de Clara Wieck, que portava, com encara es costum en molts països, el nom del marit, és a dir, de Clara Schumann. Pianista molt afamada al seu moment, la seva creació musical va quedar sempre en un segon terme darrera l’abassegadora activitat del marit Robert. El baix-baríton Martin Hässler, amb Julius Drake al piano, va dedicar la primera part del seu recital a interrelacionar cançons de la parella alternant lieder del recull Myrten que Robert va regalar a Clara en ocasió del seu casament, amb peces de la compositora de les que destaca Die Lorelei, sempre impactant per la seva intensitat dramàtica. El salt d’un autor a l’altre era gairebé imperceptible demostrant que la qualitat musical de Clara estava a l’alçada de la del marit.
Per a la segona part Hässler y Drake van interpretar Dotze cançons sobre poemes de Justin Kerner, una de les cimeres del lied romàntic. Llavors el recital va agafar una gran volada i a mida que progressava, el cantat extreia totes les seves considerables capacitats expressives especialment en cançons com A la copa d’un amic difunt, Pregunta o Llàgrimes secretes que permeten augurar-li un bon futur en el món de l’òpera.
El baix-baríton Marin Hässler i el pianista Julius Drake, durant el recital del festival Life Victoria el 25 de setembre.
Abans i com ja és costum, el Life Victoria va dedicar espai als joves intèrprets del programa Life New Artists. En aquest cas van ser la mezzosoprano Anna Gomà i el pianista Èric Varas que van oferir un programa també al voltant de Clara Schumann, en aquest cas en diàleg amb el que va ser el seu gran amic Johannes Brahms.
L’endemà el baríton Benjamin Appl i el pianista, però sobretot fortepianista, Kristian Bezuidenhout van començar la seva actuació amb cançons ben conegudes de Franz Schubert, gairebé totes de to crepuscular, mentre que la segona part la va protagonitzar Diechterliebe (Amor de poeta), sobre poemes de Heinrich Heine, el cicle que Robert Schumann va compondre en plena excitació després de superar les grans dificultats per casar-se amb Clara Wieck. Appl, amb una imatge molt treballada, posseeix l’elegància a l’hora de cantar del seu mestre Dietrich Fischer-Diskau i també l’estil, però la seva interpretació resulta massa ensucrada, cosa que perjudica l’expressivitat. És també una manera d’interpretar que te el seu públic, un públic que li és molt fidel des de la seva primera actuació a Barcelona el 2017. Bezuidenhout va completar el concert interpretant al piano Cançons sense paraules, de Felix Mendelssohn.
PUBLICITAT
Els dos concerts, el de Hässler i el de Appl, van permetre assistir a dues maneres ben diferents d’interpretar la cançó poètica, una amb massa sucre i l’altre amb una mica de pebre, però no el suficient. Els dos cantants són joves. Encara tenen molt camí per fer i segur que el temps els permetrà dosificar els condiments en la justa mesura.
El recital de Martin Hässler i Julius Drake es va fer el 25 de setembre a la Sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de Sant Pau.El recital de Benjamin Appl i Kristian Bezuidenhout es va fer el 26 de setembre al Palau de la Música.
PUBLICITAT
