Si l’influent llibre d’Edward W. Said, Sobre el estilo tardío, hagués inclòs cineastes de Hollywood, segur que hi haurien aparegut John Ford o Howard Hawks, Fritz Lang o Raoul Walsh. Segons Said, que es va inspirar en Theodor W. Adorno, quan alguns creadors envelleixen i s’acosten a la mort, les seves obres tendeixen a fer-se cada vegada més imperfectes i irregulars, però també més intenses i sinceres. I així ho testifiquen els exemples, des de les últimes sonates per a piano de Beethoven fins a La mort a Venècia de Thomas Mann, passant pels últims textos de Kavafis o Jean Genet. És que potser no caben en aquesta categoria cineastes com els esmentats?

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Eldorado (1967), que Hawks va rodar amb setanta anys, és un western alhora ombrívol i càustic, que canvia de to i de registre gairebé a cada escena, però d’aquestes formes potser massa barroques i retorçades se’n desprèn una sinceritat inusual, algunes vegades absent dels seus films més equilibrats o perfectes. El díptic format per El tigre de Esnapur i La tumba india, que Lang va filmar quan va tornar a Alemanya, a finals dels anys 50 del segle passat, es ressent d’un pressupost minso i d’uns actors més aviat inexpressius, però potser gràcies a això, i a la depuració estilística a la qual ja havia arribat l’autor, assoleix també un grau d’abstracció i d’ascetisme formal que l’acosten a la modernitat fílmica que arribaria en la dècada següent.

El cinema, així, també es pot acostar a aquest estil tardà que va elogiar Said, cosa que no sempre es valora com cal. Últimament, per exemple, més d’un autor en el crepuscle de la seva carrera ha estat víctima d’aquest equívoc. Cry Macho (2021), la pel·lícula que Clint Eastwood va filmar quan ja tenia 90 anys, ha estat objecte de dures crítiques per ser únicament una successió d’escenes desmanegades, inconnexes, al servei d’un argument gastat i excessivament proper al clixé. El film, no obstant això, es pot veure d’una altra manera: un elogi de l’esbós, una sèrie d’anotacions en forma d’imatges rodades a correcuita, com si Eastwood fos conscient que podrien ser les últimes enregistrades per la seva càmera.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.