Cal començar aquesta ressenya pel gran defecte del llibre, entre altres coses perquè gairebé sembla ser l’únic: sembla un error haver optat, d’entrada, per una edició de tapa dura. No per res, sinó, bàsicament, pel pes. L’atenció es bolca en els aspectes literalment materials per una raó precisa: les 568 pàgines del cos del text, les 3 d’agraïments, les 102 de notes i fonts primàries, així com les 55 de bibliografia i les 27 d’índex analític del llibre de Nicolás Sesma Ni una, ni grande, ni libre són totes necessàries. Així que l’únic inconvenient que presenta és la dificultat del transport del llibre, que podria ser defugida amb una opció materialment més suportable.

Aquesta consideració trivial porta a la primera qüestió que concerneix a aquest llibre: l’obra de Nicolás Sesma (Universitat de Grenoble) és un rastreig raonat, extremament complet, es diria que integral, de la dictadura franquista com a procés històric. No és exactament el que es diu un llibre de síntesi (expressió que a vegades ha implicat alguna connotació negativa, sense raó, a parer de qui escriu aquestes línies) sinó una aposta interpretativa ambiciosa en la mesura que intenta i aconsegueix filar una narració que té en compte el conjunt de l’arc cronològic de la dictadura, així com els angles des dels quals l’analitza i l’explica. I, aspecte encara més important, ho duu a terme prenent-se –com s’explica més endavant– unes quantes responsabilitats en la innovació de la interpretació de conjuntures i processos.

Anant ja a les raons més concretes, perquè des d’aquí es creu que es tracta d’un llibre que tindrà impacte en el panorama historiogràfic sobre la dictadura, n’hi ha unes quantes que val la pena remarcar.

La primera té a veure, molt especialment, amb un superb maneig de les fonts. La quantitat de pàgines dedicades a les notes i a la bibliografia dona una mesura quantitativa del nivell d’excel·lència. No obstant això, on destaca realment és en l’aspecte qualitatiu, en la mesura en què l’autor aconsegueix ruixar i vivificar el conjunt del text amb diferents tipus de fonts, que abasten tant les primàries com la multiplicitat d’enfocaments del que en les últimes dècades s’ha publicat entorn de la dictadura.

Escriptura fotogràfica

La segona raó té a veure amb la qualitat del text, amb la seva precisió i, alhora, amb la seva capacitat de ser atractiu tant per a un públic general com per a un públic més entès. En aquest sentit, resulta especialment eficaç l’ús que fa de les referències fílmiques, narratives o de la cultura popular. D’altra banda, es tracta d’una escriptura molt fotogràfica: el recurs al relat d’una imatge per a teixir el fil de la narració és especialment destacat. Només a tall d’exemple: per a explicar la importància dels efectes dels plans d’estabilització en l’economia, la cultura i l’estructura mateixa de la societat espanyola, l’autor comença per recrear el famós debat a la cuina de Khrusxov i Nixon de 1959 en l’exposició nacional dels EUA a Moscou, enmig dels més moderns models d’electrodomèstics.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.