«Per molt que la gota pugui esperar excavar la pedra, la pedra continua sent pedra i la gota és només aigua». Aquesta frase, que recorda un aforisme del diari d’un adolescent, és en realitat una afirmació ben estudiada de la primera ministra italiana. L’octubre de 2023, després d’un any de govern, Giorgia Meloni reaccionava d’aquesta manera a l’escàndol relacionat amb el seu company, el presentador de televisió de Mediaset Andrea Giambruno, sorprès en un vídeo mentre feia aproximacions sexistes a una periodista: la primera ministra es va desempallegar de la vergonya liquidant-lo públicament a les xarxes socials. Però el missatge de la pedra no anava dirigit al pare de la seva filla, sinó a qualsevol que intentés posar-li bastons a les rodes, inclosa la família Berlusconi. «La pedra resta pedra»: sense adonar-se’n, Meloni oferia així el balanç polític més franc del seu govern. Venia a dir: «L’extrema dreta continua sent-ho».

La normalització, la integració en l’establishment, era l’objectiu principal de la líder, que havia preparat durant molt de temps la presa del poder, garantint la complaença de la família popular europea i de la Casa Blanca. Quan Meloni es va convertir en primera ministra, va córrer a Brussel·les per deixar clar, en les seves pròpies paraules, que «no som marcians». Però el fet és que la seva acció de govern, per no parlar de la propaganda, es manté en la ruta de l’extrema dreta. Encara que la primera ministra italiana sovint es descriu com a «pragmàtica», «moderada» o «centrista», la seva pràctica política consisteix en un atac des de múltiples angles als drets i equilibris democràtics. L’obra de normalització de Fratelli d’Italia mostra fins on està disposat a arribar el centredreta europeu per mantenir-se en el poder, però no ens diu de cap manera que l’extrema dreta italiana s’hagi reformat.

 

Un poder que no accepta crítiques

Per descriure la gestió centralitzadora del poder per part de Giorgia Meloni n’hi ha prou per començar amb el triangle família-partit-govern: són tres nivells inextricables. Amb Meloni primera ministra, a la cúpula de Fratelli d’Italia va ser nomenada la seva germana Arianna, el marit de la qual, Francesco Lollobrigida, és membre del govern de Meloni. Com a ministre d’Agricultura i de Sobirania Alimentària, ha fet notar la primavera d’enguany la seva aversió per la «substitució ètnica» –que és una espècie de consigna de convocatòria per a les extremes dretes europees, és l’equivalent al «grand remplacement» zemmourià– o per haver fet aturar un tren en retard i baixar-se’n, aquest novembre.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament o accedeix si ja ets usuari/subscriptor.