El recentment guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Biel Mesquida (Castelló, 1947), afirma amb contundència: «Que quedi molt clar que jo faig “obres”, no escric novel·les o llibres de poemes. Estic contra els gèneres literaris, és cosa de l’ensenyament escolar. Tota la meva obra cerca la poesia. Cada escriptor és una obra, tota, única». La vehement resposta a les preguntes d’Andreu Manresa constata una doble realitat: la creixent hibridació entre gèneres i l’absurditat d’una aproximació entomològica a la literatura. De fet, ja l’inoblidable professor John Keating, encarnat pel desaparegut Robin Williams a El club dels poetes morts, havia definit aquesta mirada com a «escombraries».

Com ja hem comentat algun altre cop en aquesta secció, aquesta barreja ja fa temps que ha impactat en l’assaig a través de la no-ficció i, fins i tot, en l’àmbit de la història amb l’assumpció de tècniques pròpies de la narrativa. Entre les darreres incorporacions a aquesta convergència, hi trobem Un pueblo en el Tercer Reich (Ático de los Libros, 2025, traducció de Claudia Casanova). La clau d’aquest llibre ens la dona el subtítol –Cómo el auge del nazismo impactó en la vida de la gente corriente–, ja que la britànica Julia Boyd (1948), amb l’ajuda com a documentalista d’Angelika Patel, fa servir el petit poble bavarès d’Oberstdorf com a estudi de cas per mostrar-nos com una comunitat pot lliscar vers l’abisme del feixisme.

A partir de la recerca arxivística i hemerogràfica, així com de la memòria oral dels seus habitants, el llibre va mostrant com les progressives onades de nazificació van tenyint les relacions socials i personals, com la convivència es va veure condicionada per la ideologia i per la guerra i com, finalment, el radicalisme d’uns i l’empatia d’altres van marcar les diferències per condemnar o per salvar. Tot plegat ens porta a qüestionar-nos el maniqueisme dels nostres (pre)judicis perquè, com escriu Boyd: «Un sistema que obliga a todo el mundo a conformarse o arriesgarse a ser encarcelado, torturado o asesinado dificulta la tarea de evaluar con precisión por qué tantos alemanes parecen haber sido cómplices de los crímenes del Reich contra la humanidad».