Logo p&p
PLAÇA OBERTA
Altaveu de la pluralitat a opinions diverses.

Així com a Catalunya, l’onze de setembre es commemora la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques i als Estats Units la caiguda de les Torres Bessones, a Xile és, també, un dia a recordar. El 1973, el comandant en cap Augusto Pinochet va liderar un cop d’Estat contra el govern de Salvador Allende, instaurant així un règim militar que va durar 17 anys, i durant el qual es va crear l’actual Constitució del país. Lluny de ser un aspecte intranscendent, s’ha qüestionat la legitimitat de la Carta Magna i encara avui en dia causa molèstia a part de la població, que percep la Constitució com una herència del règim.

El passat 4 de juliol va començar a treballar la Convenció Constitucional, òrgan resultant de l’acord entre les forces polítiques del país per frenar l’onada de violència i les protestes iniciades el 18 d’octubre del 2019 després que el govern anunciés un augment de 30 pesos (uns 4 cèntims d’euro) en el bitllet de metro de la capital i que va donar lloc a les manifestacions més multitudinàries de la història del país.

«No són 30 pesos, són 30 anys» expressava el malestar que ha sentit la població les últimes tres dècades, que, tot i que han transcorregut en un sistema democràtic, Xile s’ha vist immers en unes regles de joc neoliberals que expliquen, en gran part, la immensa desigualtat social. El país andí va ser l’estadi on posar a prova els somnis de Milton Friedman: un grup d’estudiants xilens que havien fet un intercanvi a la Universitat de Chicago, els Chicago Boys, es van encarregar de crear el full de ruta de l’economia del país. El resultat? Hi ha qui parla de l’oasi llatinoamericà, apel·lant a l’estabilitat politicoeconòmica, i, com sempre, existeix una altra cara de la moneda.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

L’altra versió de la història ens parla de privatització, desemparament estatal i inequitat. Amb la Constitució del 80 es va consagrar un «Estat subsidiari» que promou la lliure competència i la no-intervenció de l’Estat en l’esfera econòmica. Actua, principalment, en els sectors de la població incapaços de subsistir dins el mercat. Des d’aquesta perspectiva neoliberal, l’Estat focalitza en els sectors més vulnerables la despesa social mentre que el sector privat és l’encarregat de produir i distribuir els béns i serveis. Per a això, la Constitució del 1980 va emparar la privatització d’empreses nacionals, de recursos naturals i dels fons de pensions. D’aquí que frases com «no sé si sóc ciutadà o client de Xile» hagin estat presents als carrers durant les protestes.

En aquest context, l’octubre de l’any passat es va celebrar un plebiscit per consultar la conveniència de fer una nova Constitució del país i, en cas afirmatiu, si es feia mitjançant una Convenció Constitucional o una de mixta. Un aclaparador 78% va votar reescriure la Carta Magna a través de 155 representants. Després d’una campanya electoral marcada per la pandèmia, el 15 i 16 de maig passat el poble xilè va elegir finalment les persones encarregades de redactar el nou projecte constitucional.

La Convenció té, en aquesta ocasió, dues particularitats que cal ressaltar: d’una banda, assegura la paritat de gènere, tant en la igual participació de dones a les llistes, com en els resultats, mitjançant mecanismes que s’apliquen en cas que la paritat no es doni de forma natural. De l’altra, es van determinar 17 quotes reservades a repartir entre els 10 pobles originaris en funció de l’últim cens. En un país que no reconeix la plurinacionalitat a nivell constitucional, i amb un conflicte latent a la zona maputxe, aquesta mesura significa un apropament a la participació política de pobles que tenen demandes històriques amb l’Estat xilè.

Els resultats aporten indicis de la voluntat dels votants: 65 dels 155 constituents són independents (incloent-hi els escons reservats a pobles originaris) que, desvinculats dels partits polítics, han tingut majors dificultats per promoure les seves candidatures, en una campanya que de per si ja era exigent en haver-hi 1.275 candidats. Per la seva part, la coalició de dretes, actualment en el poder, no va aconseguir fer-se amb el terç necessari per impugnar cada norma.

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.

Xile ha decidit substituir una Constitució escrita sota un règim dictatorial per una amb major representació popular, és a dir, on les elits no tinguin possibilitat d’imposar la seva voluntat, donat el nivell de rebuig d’institucions com el Parlament i els partits polítics, que s’han vist involucrats en diversos casos de corrupció.
Aquest procés constituent, tot i tenir com a origen unes protestes violentes, parla de la democràcia consolidada del país (després d’una època de dictadura no tan llunyana) i de l’anhel d’un sistema més participatiu en el que es reconegui la diversitat. S’ha de recordar que les manifestacions del país andí no van ser un cas aïllat: el 2019, les protestes socials es van propagar com la pólvora al voltant del món, revelant el malestar de la població civil, que va sortir al carrer de manera massiva a fer present el seu descontentament, exigint millores en matèries d’educació, de gènere, ambientals, sanitàries, i reclamant la fi de la corrupció o la destitució de presidents.

Zimbàbue, Líban, França, Hong Kong, Iraq o Algèria són només alguns dels països que es van sumir en mobilitzacions ciutadanes aquell any. En la regió llatinoamericana no va ser diferent, són pocs els països que no van experimentar protestes socials que, molt sovint, acabaven amb violents enfrontaments que van costar la vida de 210 persones segons Amnistia Internacional. Les protestes van afectar tant a governs de dretes com d’esquerres, depenent del país, i en general tenien com a denominador comú la desconfiança i la deslegitimació de les seves autoritats polítiques. A causa de la pandèmia, l’any 2020 es va experimentar un important descens de protestes a l’Amèrica Llatina gràcies, en part, a la possibilitat dels Estats de regular esdeveniments massius, aplicar tocs de queda i altres restriccions de mobilitat.

Davant d’aquesta onada de manifestacions a diversos països, Xile va configurar una excepció pel que fa a una possible sortida pacífica: el dia d’avui, ha estat l’únic país en proposar als seus ciutadans la creació d’una nova Constitució.

Ara caldrà veure si s’aconsegueix aprovar la nova Constitució dins el termini establert –9 mesos, prorrogables a 12– i si es demostra que la Convenció Constitucional és, en efecte, la manera més adequada i representativa. El que és innegable és que darrere d’aquesta exigència de dignitat que ha impregnat l’esfera social i política l’últim any i mig, s’ha donat una activació del subjecte polític. A través de marxes, de la campanya dels candidats, dels debats a peu de carrer i de les juntes veïnals, molta població ha fet el salt de simple espectador a personatge actiu i pensant. Molts joves han combatut el desencant envers la política apostant un cop més per la implicació a través de processos participatius, amb l’esperança de crear un marc legislatiu que permeti apropar-se a l’horitzó de la justícia social.

PUBLICITAT
Correos Market

La pau és el fruit de la justícia, s’ha dit en repetides ocasions. Doncs perquè la llei sigui justa, s’haurà d’escoltar la veu del poble, i Xile està decidit a fer-ho. Transformant la legalitat en justícia a través de la participació i la representativitat, es pot enfortir la democràcia i esperar que aquesta vagi acompanyada de pau i desenvolupament.

L’elecció de la constituent Elisa Loncón com a presidenta de la Convenció és en si mateixa una declaració d’intencions. Dona, maputxe i professora universitària, la seva designació té una càrrega simbòlica que resumeix el posicionament majoritari dels responsables de reescriure la Carta Magna. La qüestió d’un Estat plurinacional és de reflexió obligada en un país que viu des de fa anys en tensió amb els seus pobles originaris. La perspectiva de gènere és ineludible, i la justícia social i la disminució de desigualtats seran els fonaments per a una vida amb pau i dignitat.