L’òmfal o melic del món, el nife o centre de la terra o, més col·loquialment, el rovell de l’ou de la Barcelona de Manolo Vázquez Montalbán (MVM) es troba, com sap qualsevol lector seu, al número 11 del carrer dels Botella, on avui podem veure una placa amb el seu nom; un edifici, construït «dos años antes de la publicación del Manifiesto comunista, en un evidente gesto de optimismo histórico por parte del constructor».
Aquest carrer, situat entre la plaça del Pedró i el carrer de la Cera –allà on la Cera ampla es converteix en estreta, deixant enrere Can Lluís–, així com els seus voltants constitueixen el món on l’escriptor i els seus personatges acaben tornant o acaben recordant, malgrat les seves anades i vingudes. Així, la cita anterior –barreja de connotació política i ironia– pertanyia a Asesinato en el comité central (1981), novel·la que, como és sabut, passa bàsicament a Madrid.
El món esmentat apareix de forma recurrent al cicle de Carvalho, però hi ha algunes obres on adopta un significat emblemàtic: els contes «1945» i «Desde los tejados», una part d’El pianista i al poema «Nada quedó de abril», pel que fa a la literatura de creació i, en l’àmbit de l’assaig, també a Barcelones.
«1945» és el text literari en prosa més antic de MVM. Va aparèixer el 1969 al llibre Recordando a Dardé i, anys després, a Pigmalión y otros relatos (1987). En aquesta segona edició portava la data de 1965, que hem de considerar la de la redacció. Es tracta d’un conte que té un absolut caràcter fundacional pel que fa al seu món literari i que barreja un estil costumista i una adscripció al que després es va anomenar «literatura de la memòria», sobretot a partir de l’obra del seu amic Juan Marsé. Es tracta, a més, de l’únic relat breu on aquests dos elements estan perfectament travats i on la memòria es desdobla en personal i històrica.
Probablement anterior al conte és el poema esmentat, que va aparèixer al llibre Una educación sentimental (1967). MVM va afirmar en diverses ocasions que aquest llibre i el següent, Movimientos sin éxito, els va compondre mentre era a la presó de Lleida.
