S’atribueix a Noam Chomsky la frase «if we don’t believe in freedom of expression for those we despise, we don’t believe in it at all» («si no creiem en la llibertat d’expressió dels que menyspreem, no hi creiem gens»). La cita posa de manifest un dels biaixos més comuns que afecten les discussions sobre la protecció de determinats discursos sota la clàusula de la llibertat d’expressió. Tenim la inevitable (i potser comprensible) tendència a ser tolerants amb els exabruptes que coincideixen amb la nostra manera de veure el món, mentre cerquem tots els arguments possibles per a penalitzar (socialment i jurídica) aquells excessos que ataquen i ofenen allò que considerem correcte.

Per posar un exemple, quants dels qui consideren legítim expressar amb termes gruixuts, i fins i tot insultants, un menyspreu per la visió que el catolicisme té de l’homosexualitat, a continuació consideraran inadmissibles els comentaris públics fets per part d’un representant eclesiàstic condemnant l’avortament, el divorci o precisament les unions entre persones del mateix sexe? O a la inversa? Amb l’afegit que aquesta inadmissibilitat sovint s’articularà de forma jurídica, o pseudojurídica, tot recorrent al comodí perfecte per a prohibir tot allò que ens desagrada: el sempre útil discurs d’odi (incorrectament referit com a pur i simple «delicte d’odi», com si el mer fet d’odiar o expressar odi fos per si mateix una conducta il·legal a impedir i castigar).

L’ingrés a la presó del cantant Pablo Hasél ha posat de manifest de forma especial aquests biaixos. L’existència de condemnes penals prèvies contra el cantant amb relació a conductes completament diferents (concretament per delictes de lesions, obstrucció a la justícia i maltractament, pels quals fou condemnat en dues sentències dictades l’any 2020), així com els greus disturbis i danys ocasionats per aquells qui protestaren (entre altres coses) contra el seu empresonament, contaminen ideològicament el cas de tal manera que una discussió assossegada i fonamentada sobre les implicacions en l’àmbit específic de la llibertat d’expressió ha esdevingut gairebé impossible.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.