No està clar que el sector agroalimentari a Catalunya tingui el suport d’unes polítiques públiques consistents i coherents tot i tractar-se d’una branca d’activitat d’enorme relleu que ha estat capaç de créixer en volum i en valor afegit, de donar continuïtat a pràctiques tradicionals i d’incorporar tecnologia. L’administració catalana ha posat en marxa un pla estratègic, però alguns dels actors en subratllen febleses i manca d’ambició.

La realitat és que l’agroalimentari és un dels principals sectors ecònomics de Catalunya, si no el primer. Està integrat per 57.423 explotacions agràries, 3.922 indústries d’alimentació i begudes i 436 establiments de la indústria auxiliar agroalimentària, que ocupen directament 163.372 persones i que generen un volum de negoci de 38.205 M€, xifra que equival al 16,28 % del PIB de Catalunya. Per subsectors, el carni està en la primera posició amb el 32 % del volum de negoci, seguit pel fine food (30 %), els olis vegetals (9 %), el vi (7 %), les fruites i verdures (4 %), els cereals i molineria (2 %) i el peix i marisc (1 %). La indústria d’aliments i begudes catalana representa el 23 % de la xifra de negoci del sector al conjunt d’Espanya.

En els mercats internacionals, els aliments catalans han aconseguit un valor significatiu en els últims 10 anys. Les exportacions s’han incrementat un 45 % en volum i un 6 5 % en valor, recull Prodeca, l’empresa pública responsable de la promoció del sector. Amb 9.842 M€ exportats i 8.000 d’importats i una ràtio de cobertura del 98 %, el sector agroalimentari català és el dotzè exportador de la Unió Europea. Les seves exportacions representen el 21 % del total d’exportacions espanyoles en valor i el 26 % pel que fa al nombre d’empreses que exporten regularment.

Però no tots els subsectors comparteixen aquesta visió positiva. Unió de Pagesos, el sindicat majoritari del camp català, es mobilitzava a l’estiu per denunciar la crítica situació econòmica que viu el sector lleter a Catalunya. No ha deixat de fer-ho. A mitjan setembre, participava a Madrid en un altre acte de protesta per reclamar al Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació un canvi d’orientació en el Pla Estratègic estatal de la Política Agrària Comuna (PAC) que afavoreixi la pagesia professional. Les organitzacions mobilitzades també ho van fer per «reivindicar una Llei de la cadena alimentària justa que contraresti els desequilibris que hi ha a la cadena de valor i que persegueixi els abusos i les pràctiques deslleials que pateixen els productors».

Un pla estratègic qüestionat

Per la seva banda, el Govern de la Generalitat, a través del Departament d’Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació ha impulsat el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC) 2021-2026. És un pla estratègic que –apunta en la seva presentació– es proposa «disposar d’una política alimentària de país única i compartida, construïda amb la participació de tots els agents, des de la producció d’aliments fins als consumidors i consumidores passant per les indústries d’elaboració, transformació i distribució, com també la venda i la restauració». Des d’una perspectiva radical i crítica, l’ONG Justícia Alimentària ha manifestat a través de Javier Guzmán, el seu director, que el pla estratègic «té mancances molt greus». L’associació, que aposta per un sistema alimentari més local i per la recuperació del territori, ha denunciat que el model de producció, comercialització i consum d’aliments promou la desaparició de l’agricultura familiar, eleva el nivell de contaminació amb agroquímics, ajuda a accelerar el canvi climàtic i a fer desaparèixer la biodiversitat agrària. Per a Justícia Alimentària, «el pla continua amb dues línies que tenen poc sentit: un model d’agricultura globalitzada basada en un impacte climàtic insostenible, que col·lisionarà amb la pujada dels preus del gas i, per tant, dels aliments, i una dependència de la carn barata destinada a l’exportació de països com la Xina, que ja estan superant la crisi de la pesta porcina. En canvi, gairebé no toca assumptes com la recuperació del jovent a la pagesia, la regulació de la publicitat d’aliments infantils o l’educació alimentària a les escoles», lamenta.

En els mercats internacionals, els aliments catalans han aconseguit un valor significatiu en els últims 10 anys.

«És un pla ben intencionat, però no entra realment en els canvis profunds que necessita el sector. Necessitem mantenir el món rural viu i apostar per l’agricultura social, no en un sistema de salarització dels treballadors de grans empreses, grans hivernacles i problemes d’explotació laboral. Tot el que no sigui això, té els peus de fang», adverteix el director de Justícia Alimentària.

Una nova regulació de la cadena alimentària és un objectiu que segueix en el centre del debat. Unió de Pagesos ha titllat d’oportunitat perduda que la Comissió d’Agricultura del Congrés dels Diputats no aprovés el passat 29 de setembre ni la prohibició de la revenda a pèrdues, per limitar els abusos i competències deslleials a la cadena alimentària, ni la fixació de la quota de posició de domini.

El sindicat se’n feia ressó en roda de premsa l’endemà de la notícia en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel, a Lleida, demanant al Govern «que aporti més recursos al sector agrari tenint en compte la situació de crisi de diversos sectors, els efectes de la pandèmia i el fet que la Unió Europea destina cada vegada menys suport a la renda i incrementa les exigència per als productors». Per a Unió de Pagesos, el Govern ha de reforçar les polítiques estructurals per al foment de la competitivitat i la sostenibilitat del sector.

El model Mercabarna

En l’àmbit de la Barcelona metropolitana Mercabarna és un actor d’enorme potència que ha transcendit fa temps la seva funció inicial de mercat majorista. Mercabarna és actualment una institució molt rellevant en la modernització del sector i en la seva projecció en una àrea geogràfica de dimensions creixents.

«L’objectiu que perseguim és el de garantir el subministrament d’aliments saludables a tota la població del nostre àmbit d’influència, de manera justa i sostenible, amb el mínim impacte possible a l’entorn natural i amb el màxim aprofitament alimentari promovent la resiliència dels agents econòmics que intervenen en el procés. Per això, davant dels reptes que ens planteja el present i el futur, estem aprofitant els avenços tecnològics i les innovacions per poder seguir complint amb aquesta missió», afirma la presidenta de Mercabarna i regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim Intern i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ballarín.

PUBLICITAT

Els responsables de Mercabarna asseguren que la institució promou la col·laboració amb tots els agents del sector alimentari, està potenciant l’agricultura de proximitat i ja ha posat en marxa sistemes de comercialització més sostenible.

«Estem desenvolupant també –diu Ballarín–, el nostre sistema de bioeconomia circular per minimitzar el malbaratament alimentari i augmentar el reciclatge de residus. Treballem, paral·lelament, en la instauració d’energies i sistemes de logística i transport més eficients i sostenibles, i estem duent a terme programes per contribuir a l’educació dels escolars del nostre entorn i desenvolupar sinergies amb els futurs professionals de sector alimentari que estiguin alineades amb els principis de l’Agenda 2030». El novembre de 2020, Mercabarna posava en marxa el BioMarket, el primer mercat majorista d’aliments ecològics d’Espanya i també el primer d’Europa pel que fa a concentració d’empreses hortifruiteres bio, nascut per donar resposta a la creixent demanda de consum a Catalunya d’aquests productes.

En la Barcelona metropolitana Mercabarna és un actor d’enorme potència que ha transcendit la seva funció inicial de mercat majorista.

«L’objectiu actual del Biomarket és consolidar-se com un espai multiproducte que abordi els reptes de l’alimentació actuals en l’àmbit de la distribució. Així, els petits agricultors locals poden comercialitzar els seus productes ecològics a l’espai que els està destinat a l’entrada del Mercat, a través de les empreses majoristes que hi operen i a la zona destinada a cooperatives agràries, espai on ja opera Hortec, formada per més de 40 pagesos catalans especialitzats en bio i amb una llarga trajectòria de més de 20 anys. I a partir d’ara, potenciarem encara més els espais de què disposa per a productors locals individuals o agrupats en cooperatives per reforçar el mercat amb una major oferta d’alimentació sostenible de proximitat», explica la presidenta de Mercabarna.

A més, «Unió de Pagesos, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, ha reservat dos punts de venda per instal·lar-hi el Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat (CIAP), un espai logístic destinat a facilitar la distribució de productes locals de la petita i mitjana agricultura, en la seva versió ecològica, a través del comerç de proximitat que estarà obert a tots els productors de Catalunya, segurament en el primer trimestre de l’any vinent, perquè puguin vendre els seus productes al sector minorista i la restauració», avança.

Oportunitats

Amb l’objectiu de crear vincles i coneixements que afavoreixin la transició cap a sistemes resilients, saludables, justos i diversificats, el 16 i 17 d’octubre diverses entitats i institucions han coorganitzat les jornades «Atmosterra: llaurant el cel, recarbonitzant el sòl» a Barcelona, sota el paraigua de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible.

El sector agroalimentari i el turístic fa temps que caminen de la mà tot i que, ara mateix, a diferents velocitats.

En aquesta línia, va sorgir el 2016 la iniciativa «Benvinguts a Pagès», impulsada per Prodeca, l’Agència Catalana de Turisme i la Fundació Alícia. El programa es planteja potenciar el coneixement del dia a dia del sector primari català i posar-lo en valor tot i oferint a la ciutadania l’oportunitat de participar d’una experiència que permet conèixer l’origen d’allò que es menja, reconnectar amb els productors i comprar el que produeixen directament, sense intermediaris.

Enguany, l’acció s’ha consolidat amb una oferta estable i permanent a través de 7 rutes, cadascuna de les quals pertany a una de les diferents Marques Turístiques de Catalunya (Costa Brava, Paisatges de Barcelona, Costa de Barcelona, Costa Daurada, Terres de l’Ebre, Terres de Lleida i Pirineus). I és que el sector agroalimentari i el turístic fa temps que caminen de la mà tot i que, ara mateix, a diferents velocitats.