No està clar que el sector agroalimentari a Catalunya tingui el suport d’unes polítiques públiques consistents i coherents tot i tractar-se d’una branca d’activitat d’enorme relleu que ha estat capaç de créixer en volum i en valor afegit, de donar continuïtat a pràctiques tradicionals i d’incorporar tecnologia. L’administració catalana ha posat en marxa un pla estratègic, però alguns dels actors en subratllen febleses i manca d’ambició.

La realitat és que l’agroalimentari és un dels principals sectors ecònomics de Catalunya, si no el primer. Està integrat per 57.423 explotacions agràries, 3.922 indústries d’alimentació i begudes i 436 establiments de la indústria auxiliar agroalimentària, que ocupen directament 163.372 persones i que generen un volum de negoci de 38.205 M€, xifra que equival al 16,28 % del PIB de Catalunya. Per subsectors, el carni està en la primera posició amb el 32 % del volum de negoci, seguit pel fine food (30 %), els olis vegetals (9 %), el vi (7 %), les fruites i verdures (4 %), els cereals i molineria (2 %) i el peix i marisc (1 %). La indústria d’aliments i begudes catalana representa el 23 % de la xifra de negoci del sector al conjunt d’Espanya.

En els mercats internacionals, els aliments catalans han aconseguit un valor significatiu en els últims 10 anys. Les exportacions s’han incrementat un 45 % en volum i un 6 5 % en valor, recull Prodeca, l’empresa pública responsable de la promoció del sector. Amb 9.842 M€ exportats i 8.000 d’importats i una ràtio de cobertura del 98 %, el sector agroalimentari català és el dotzè exportador de la Unió Europea. Les seves exportacions representen el 21 % del total d’exportacions espanyoles en valor i el 26 % pel que fa al nombre d’empreses que exporten regularment.

Però no tots els subsectors comparteixen aquesta visió positiva. Unió de Pagesos, el sindicat majoritari del camp català, es mobilitzava a l’estiu per denunciar la crítica situació econòmica que viu el sector lleter a Catalunya. No ha deixat de fer-ho. A mitjan setembre, participava a Madrid en un altre acte de protesta per reclamar al Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació un canvi d’orientació en el Pla Estratègic estatal de la Política Agrària Comuna (PAC) que afavoreixi la pagesia professional. Les organitzacions mobilitzades també ho van fer per «reivindicar una Llei de la cadena alimentària justa que contraresti els desequilibris que hi ha a la cadena de valor i que persegueixi els abusos i les pràctiques deslleials que pateixen els productors».

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

 

Un pla estratègic qüestionat

Per la seva banda, el Govern de la Generalitat, a través del Departament d’Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació ha impulsat el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC) 2021-2026. És un pla estratègic que –apunta en la seva presentació– es proposa «disposar d’una política alimentària de país única i compartida, construïda amb la participació de tots els agents, des de la producció d’aliments fins als consumidors i consumidores passant per les indústries d’elaboració, transformació i distribució, com també la venda i la restauració». Des d’una perspectiva radical i crítica, l’ONG Justícia Alimentària ha manifestat a través de Javier Guzmán, el seu director, que el pla estratègic «té mancances molt greus». L’associació, que aposta per un sistema alimentari més local i per la recuperació del territori, ha denunciat que el model de producció, comercialització i consum d’aliments promou la desaparició de l’agricultura familiar, eleva el nivell de contaminació amb agroquímics, ajuda a accelerar el canvi climàtic i a fer desaparèixer la biodiversitat agrària. Per a Justícia Alimentària, «el pla continua amb dues línies que tenen poc sentit: un model d’agricultura globalitzada basada en un impacte climàtic insostenible, que col·lisionarà amb la pujada dels preus del gas i, per tant, dels aliments, i una dependència de la carn barata destinada a l’exportació de països com la Xina, que ja estan superant la crisi de la pesta porcina. En canvi, gairebé no toca assumptes com la recuperació del jovent a la pagesia, la regulació de la publicitat d’aliments infantils o l’educació alimentària a les escoles», lamenta.

En els mercats internacionals, els aliments catalans han aconseguit un valor significatiu en els últims 10 anys.

«És un pla ben intencionat, però no entra realment en els canvis profunds que necessita el sector. Necessitem mantenir el món rural viu i apostar per l’agricultura social, no en un sistema de salarització dels treballadors de grans empreses, grans hivernacles i problemes d’explotació laboral. Tot el que no sigui això, té els peus de fang», adverteix el director de Justícia Alimentària.

Una nova regulació de la cadena alimentària és un objectiu que segueix en el centre del debat. Unió de Pagesos ha titllat d’oportunitat perduda que la Comissió d’Agricultura del Congrés dels Diputats no aprovés el passat 29 de setembre ni la prohibició de la revenda a pèrdues, per limitar els abusos i competències deslleials a la cadena alimentària, ni la fixació de la quota de posició de domini.

El sindicat se’n feia ressó en roda de premsa l’endemà de la notícia en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel, a Lleida, demanant al Govern «que aporti més recursos al sector agrari tenint en compte la situació de crisi de diversos sectors, els efectes de la pandèmia i el fet que la Unió Europea destina cada vegada menys suport a la renda i incrementa les exigència per als productors». Per a Unió de Pagesos, el Govern ha de reforçar les polítiques estructurals per al foment de la competitivitat i la sostenibilitat del sector.

 

El model Mercabarna

En l’àmbit de la Barcelona metropolitana Mercabarna és un actor d’enorme potència que ha transcendit fa temps la seva funció inicial de mercat majorista. M