S’acosta Setmana Santa i això vol dir que és temps de passions musicals i religioses, sobretot les de Johann Sebastian Bach (1685-1750). El Kantor de Leipzig en va compondre quatre o potser cinc per bé que senceres ens n’han arribat dues, la Passió segons sant Joan i la Passió segons sant Mateu, totes amb textos en alemany. Dos segles abans, una de les principals qüestions doctrinals que plantejava Martí Luter amb la seva reforma era la de la interpretació de la Bíblia, sempre en llatí, i per tant necessitada d’un intermediari per explicar-la als fidels.

Segons el monjo rebel ningú ha d’interpretar per a un altre la paraula de Déu, la qual cosa, si, d’una banda, portava a l’abolició del principi d’autoritat papal i de l’estructura jeràrquica, de l’altra obligava a la traducció dels textos sagrats a l’alemany i per extensió a altres llengües vernacles. Així, el mateix Luter va traduir el Nou Testament el 1517 i després va impulsar la composició d’himnes i corals amb lletres que ajudessin a la feligresia a copsar el missatge bíblic.

PUBLICITAT

Bach va compondre la Passió segons sant Joan (1724) amb un llibret anònim sobre textos bíblics i d’altres de Barthold Heinrich Brockes, Christian Heinrich Postel i Chistian Weise. La Passió segons sant Mateu (1727) la va compondre amb un llibret de Picander, pseudònim del poeta Christian Friedrich Henrici, el mateix autor de la Passió segons sant Marc (1731). Sembla que per a aquest oratori Bach va aprofitar músiques ja compostes anteriorment, les quals, però, no ens han arribat, mentre que el llibret es coneix perquè Picander el va publicar en un recull d’obres poètiques seves.

‘Ecce Homo’, pintura de Tiziano de 1547 reproduïda a la portada del llibre ‘Tres passions de Bach’, de Miquel Desclot, editat per Ficta.

Amb la mateixa voluntat de fer entenedors els textos de les passions al públic català, al llarg dels anys noranta el poeta Miquel Desclot les va traduir per encàrrec de la llavors directora del Servei de Música de la Fundació La Caixa, Maricarmen Palma, qui, en paraules del traductor “tenia la pruïja d’oferir no tan sols unes programacions excel·lents, sinó també uns textos llegidors de les obres que presentava”. Ara Ficta Lletres ha recuperat aquelles traduccions en el volum Tres passions de Bach, una edició bilingüe en què la versió catalana ofereix un llenguatge ben entenedor i molt poètic.

El volum incorpora un pròleg de Joan Vives, músic i divulgador musical, i un altre del mateix poeta. Ambdós textos ajuden a situar el paper de la passió de Crist en la litúrgia cristiana ja documentada al segle IV, i l’inici de la dramatització a l’edat mitjana. Tanmateix, aquests oratoris prenen volada a partir de les versions polifòniques del segle XV, de l’empenta que la reforma luterana va donar a aquestes composicions al segle XVI i després, al gran segle barroc, fins a arribar als nostres dies amb composicions dedicades a la mort de Crist com les d’Arvo Pärt o Sofia Gubaidúlina.

Miquel Desclot Tres passions de Bach Ficta, 2025

Diu Vives que “la comprensió del text sigui en l’alemany original o bé en una traducció acurada, és l’element clau per poder accedir a l’extraordinari món sonor figuratiu que el gran mestre Bach desplega”. L’edició de les versions en català de Desclot obre una porta impagable a la comprensió d’aquell món musical i religiós extraordinari.