Hispanista de referència

L’historiador Paul Preston (Liverpool, 1946), catedràtic de la London School of Economics (LSE), ha publicat un altre llibre sobre allò que li ha ocupat l’ofici: la Guerra Civil de 1936. Arquitectes del Terror (en català i castellà) parla de sis homes del seguici de Francisco Franco que van crear un enemic fictici amb el «contubernio judeomasónico-bolchevique». En el sextet biografiat destaca el gran mentider, el català Joan Tusquets Terrats, qui amb el pare Josep Maria Bulart, Joaquim Guiu i els cardenals Isidre Gomà i Enric Pla Deniel, fills de la burgesia catalana, van formar una camarilla clerical franquista que superava de bon tros la del pare Claret entorn d’Isabel II en el segle XIX.

 

La retòrica política de l’anti-Espanya ha tornat; Pablo Casado va a una missa per Franco, i la majoria ampla que cerca Yolanda Díaz sembla el Frente Popular del 36. És tot una coincidència o la història es repeteix?

Avui m’ha sobtat llegir que a Alacant han destrossat un monument a les víctimes d’un bombardeig franquista. Hi ha coincidències amb el 36, però no veig venir un cop d’Estat ni una guerra civil dintre de la Unió Europea. Per atacar el Govern socialista es fan moltes acusacions absurdes, com que és el pitjor govern en 80 anys, quan n’hi havia un altre, el del general Franco, que matava a dotzenes de milers i, que jo sàpiga, Pedro Sánchez no ha matat ningú. Em sembla absurd el que es diu, però n’hi ha que emboliquen la troca.

 

Vostè conclou que el contuberni judeomaçònic-bolxevic era una ficció. Què era doncs «la unidad de destino en lo universal»?

Una altra borinotada, de les ruminades que no paga la pena analitzar, retòrica buida, coses franquistes…

 

José María Pemán, un dels seus biografiats, va aconseguir rentar-se el passat franquista?

Si féssim una lliga de blanquejadors, empatarien Pemán i Tusquets i els seguiria Queipo de Llano, que feia esforços a la guerra per amagar el que havia fet abans. Queipo, com Mola, estava molt orgullós de les matances que feia. Mola va morir l’any 37, no va tenir l’oportunitat de blanquejar-se. El mossèn Tusquets era molt mentider; catalanista abans de la República, als anys 30 va malparlar contra el catalanisme; als 40 es va suavitzar, però fins i tot Francesc Cambó li retreia les mentides.

«L’any 34 el pare Tusquets va visitar el camp de concentració de Dachau: li va semblar una meravella.»

L’any 34 Tusquets va visitar el camp de concentració de Dachau: li va semblar una meravella. Després va dir que ho havia denunciat: mentida total. Pemán es va reinventar com a monàrquic-liberal; negava haver pertangut a la Falange malgrat que n’havia estat membre del Consell Nacional, portat l’uniforme i propagat l’antisemitisme, els assassinats o el dubte sobre la mort de Lorca.

 

El pare Tusquets i Joaquim Guiu amb mossèn Bulart, confessor dels Franco, i els cardenals Isidre Gomà i Enric Pla Deniel, van formar el contuberni català del franquisme?

Una mica. La burgesia catalana se sentia amenaçada, com els terratinents andalusos, per les reformes de la República, per l’esclat de la guerra i pel que feien els anarquistes a Barcelona. Jo critico molt Tusquets, però cal dir que dos germans seus van morir lluitant a Barcelona i li van matar un cunyat, i això també hi té a veure, tot i que ell ja havia fet la campanya contra els maçons i estava implicat en el cop militar quan la mort li va arribar a la família.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

 

A les xarxes hi ha una foto de Carmen Polo i mossèn Bulart sortint de l’hospital de visitar Franco l’any 75. Quan va començar la seva relació?

Cap al 36 a Salamanca o a Burgos. Hi va haver molta camarilla catalana al voltant de Franco, però no va apaivagar la repressió a Catalunya.

 

Quin perill portava la República?

Els drets de les dones, per exemple; els militars eren molt masclistes, i contraris també a la reforma educativa. Gonzalo de Aguilera, portaveu de premsa de Franco i de Mola durant la guerra diu que educar els pobres és perillós i escandalós. Pemán, al cap de la Comisión de Cultura, va purgar 16.000 docents enviant-los a l’afusellament, la presó o la marginació sense feina.

 

Encara s’associa la república a l’esquerra i la monarquia a la dreta?

Res no és blanc o negre. Entre els republicans hi havia catòlics com Alcalá Zamora, Miguel Maura o el cardenal català Vidal i Barraquer, que era conservador i liberal. No es pot generalitzar.

 

L’avi del general Mola va ser mort pels carlins per ser liberal al segle XIX; el net mata republicans al XX. L’espiral de la violència corre per tota la història d’Espanya?

En el XIX i el XX no para. Ara hi ha ciutadans que no en volen saber res i altres que volen saber-ne més. Jo trobo que hi ha més odi a la dreta que a l’esquerra, però a la majoria tant els fa.

 

Fa poc va morir Almudena Grandres i un tuit de Vox Vicálvaro deia: «Con odio has vivido y con odio has muerto».

Horrorós.

«Si Joan Carles I volia romandre al tron, havia d’adoptar la democràcia i ho feia molt bé; si n’estava convençut o no, és igual.»

Els misteris de la guerra, com la mort de Mola (accident o assassinat) o la xifra aproximada de víctimes. Creu que es podran conèixer algun dia?

De la mort de Mola, no es pot dir clarament quina va ser la causa del xoc de l’avió. Va haver-hi circumstàncies que van provocar sospites, com ara la pressa de Franco per segrestar els seus papers o el fet que la vigília de l’accident es va descobrir un complot per atemptar contra ell. Pel que fa al nombre de víctimes, només se saben en termes aproximats: un mínim de 200.000 civils –50.000 en zona republicana, 150.000 en zona franquista–; als fronts, entorn de 300.000. Tot plegat mig milió.

 

Les peculiars relacions de Queipo amb la seva filla Maruja, que anava armada a Roma, què en diuen d’ell?

Queipo tenia una relació molt estreta amb la seva filla Maruja, tan estreta que va preocupar a la seva dona. El que sabem d’aquesta relació surt de la biografia d’Ana Quevedo, filla de Maruja.

 

La recerca del ‘gen roig’ per Antonio Vallejo Nájera, finançada per Franco, era una còpia de la puresa racial que cercaven els nazis?

Aquestes idees que vinculaven biologia i política estaven de moda als anys 30. Tot i això, Nájera no va arribar als extrems nazis de genocidi amb intervencions quirúrgiques. Volia fer un capítol sobre Vallejo, però no vaig trobar prou informació sobre la seva vida, i els seus llibres són molt feixucs.

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.

 

D’on els surt la brutalitat a tots aquests personatges –Aguilera, ‘el mensajero’, va acabar matant els fills?

Aguilera es va brutalitzar en la Primera Guerra Mundial, al front de l’est, entre Alemanya i Rússia; altres, com Mola, a les guerres de l’Àfrica. Davant dels cadàvers amuntegats es poden tenir crisis nervioses o de salut mental; altres, senten goig, els agrada la carnisseria humana perquè han interior