Hispanista de referència
L’historiador Paul Preston (Liverpool, 1946), catedràtic de la London School of Economics (LSE), ha publicat un altre llibre sobre allò que li ha ocupat l’ofici: la Guerra Civil de 1936. Arquitectes del Terror (en català i castellà) parla de sis homes del seguici de Francisco Franco que van crear un enemic fictici amb el «contubernio judeomasónico-bolchevique». En el sextet biografiat destaca el gran mentider, el català Joan Tusquets Terrats, qui amb el pare Josep Maria Bulart, Joaquim Guiu i els cardenals Isidre Gomà i Enric Pla Deniel, fills de la burgesia catalana, van formar una camarilla clerical franquista que superava de bon tros la del pare Claret entorn d’Isabel II en el segle XIX.
La retòrica política de l’anti-Espanya ha tornat; Pablo Casado va a una missa per Franco, i la majoria ampla que cerca Yolanda Díaz sembla el Frente Popular del 36. És tot una coincidència o la història es repeteix?
Avui m’ha sobtat llegir que a Alacant han destrossat un monument a les víctimes d’un bombardeig franquista. Hi ha coincidències amb el 36, però no veig venir un cop d’Estat ni una guerra civil dintre de la Unió Europea. Per atacar el Govern socialista es fan moltes acusacions absurdes, com que és el pitjor govern en 80 anys, quan n’hi havia un altre, el del general Franco, que matava a dotzenes de milers i, que jo sàpiga, Pedro Sánchez no ha matat ningú. Em sembla absurd el que es diu, però n’hi ha que emboliquen la troca.
Vostè conclou que el contuberni judeomaçònic-bolxevic era una ficció. Què era doncs «la unidad de destino en lo universal»?
Una altra borinotada, de les ruminades que no paga la pena analitzar, retòrica buida, coses franquistes…
José María Pemán, un dels seus biografiats, va aconseguir rentar-se el passat franquista?
Si féssim una lliga de blanquejadors, empatarien Pemán i Tusquets i els seguiria Queipo de Llano, que feia esforços a la guerra per amagar el que havia fet abans. Queipo, com Mola, estava molt orgullós de les matances que feia. Mola va morir l’any 37, no va tenir l’oportunitat de blanquejar-se. El mossèn Tusquets era molt mentider; catalanista abans de la República, als anys 30 va malparlar contra el catalanisme; als 40 es va suavitzar, però fins i tot Francesc Cambó li retreia les mentides.
«L’any 34 el pare Tusquets va visitar el camp de concentració de Dachau: li va semblar una meravella.»
L’any 34 Tusquets va visitar el camp de concentració de Dachau: li va semblar una meravella. Després va dir que ho havia denunciat: mentida total. Pemán es va reinventar com a monàrquic-liberal; negava haver pertangut a la Falange malgrat que n’havia estat membre del Consell Nacional, portat l’uniforme i propagat l’antisemitisme, els assassinats o el dubte sobre la mort de Lorca.
El pare Tusquets i Joaquim Guiu amb mossèn Bulart, confessor dels Franco, i els cardenals Isidre Gomà i Enric Pla Deniel, van formar el contuberni català del franquisme?
Una mica. La burgesia catalana se sentia amenaçada, com els terratinents andalusos, per les reformes de la República, per l’esclat de la guerra i pel que feien els anarquistes a Barcelona. Jo critico molt Tusquets, però cal dir que dos germans seus van morir lluitant a Barcelona i li van matar un cunyat, i això també hi té a veure, tot i que ell ja havia fet la campanya contra els maçons i estava implicat en el cop militar quan la mort li va arribar a la família.
A les xarxes hi ha una foto de Carmen Polo i mossèn Bulart sortint de l’hospital de visitar Franco l’any 75. Quan va començar la seva relació?
Cap al 36 a Salamanca o a Burgos. Hi va haver molta camarilla catalana al voltant de Franco, però no va apaivagar la repressió a Catalunya.
Quin perill portava la República?
Els drets de les dones, per exemple; els militars eren molt masclistes, i contraris també a la reforma educativa. Gonzalo de Aguilera, portaveu de premsa de Franco i de Mola durant la guerra diu que educar els pobres és perillós i escandalós. Pemán, al cap de la Comisión de Cultura, va purgar 16.000 docents enviant-los a l’afusellament, la presó o la marginació sense feina.
PUBLICITAT
Encara s’associa la república a l’esquerra i la monarquia a la dreta?
Res no és blanc o negre. Entre els republicans hi havia catòlics com Alcalá Zamora, Miguel Maura o el cardenal català Vidal i Barraquer, que era conservador i liberal. No es pot generalitzar.
L’avi del general Mola va ser mort pels carlins per ser liberal al segle XIX; el net mata republicans al XX. L’espiral de la violència corre per tota la història d’Espanya?
En el XIX i el XX no para. Ara hi ha ciutadans que no en volen saber res i altres que volen saber-ne més. Jo trobo que hi ha més odi a la dreta que a l’esquerra, però a la majoria tant els fa.
Fa poc va morir Almudena Grandres i un tuit de Vox Vicálvaro deia: «Con odio has vivido y con odio has muerto».
Horrorós.
«Si Joan Carles I volia romandre al tron, havia d’adoptar la democràcia i ho feia molt bé; si n’estava convençut o no, és igual.»
Els misteris de la guerra, com la mort de Mola (accident o assassinat) o la xifra aproximada de víctimes. Creu que es podran conèixer algun dia?
De la mort de Mola, no es pot dir clarament quina va ser la causa del xoc de l’avió. Va haver-hi circumstàncies que van provocar sospites, com ara la pressa de Franco per segrestar els seus papers o el fet que la vigília de l’accident es va descobrir un complot per atemptar contra ell. Pel que fa al nombre de víctimes, només se saben en termes aproximats: un mínim de 200.000 civils –50.000 en zona republicana, 150.000 en zona franquista–; als fronts, entorn de 300.000. Tot plegat mig milió.
Les peculiars relacions de Queipo amb la seva filla Maruja, que anava armada a Roma, què en diuen d’ell?
Queipo tenia una relació molt estreta amb la seva filla Maruja, tan estreta que va preocupar a la seva dona. El que sabem d’aquesta relació surt de la biografia d’Ana Quevedo, filla de Maruja.
La recerca del ‘gen roig’ per Antonio Vallejo Nájera, finançada per Franco, era una còpia de la puresa racial que cercaven els nazis?
Aquestes idees que vinculaven biologia i política estaven de moda als anys 30. Tot i això, Nájera no va arribar als extrems nazis de genocidi amb intervencions quirúrgiques. Volia fer un capítol sobre Vallejo, però no vaig trobar prou informació sobre la seva vida, i els seus llibres són molt feixucs.
D’on els surt la brutalitat a tots aquests personatges –Aguilera, ‘el mensajero’, va acabar matant els fills?
Aguilera es va brutalitzar en la Primera Guerra Mundial, al front de l’est, entre Alemanya i Rússia; altres, com Mola, a les guerres de l’Àfrica. Davant dels cadàvers amuntegats es poden tenir crisis nervioses o de salut mental; altres, senten goig, els agrada la carnisseria humana perquè han interioritzat la brutalitat i assumit l’horror amb plaer. Es podria dir que les bestieses van amb la guerra, però en les civils van contra els teus conciutadans.
El pacte del Silenci i la llei de Memòria Històrica han estat positius per parlar de la guerra?
De 1975 a 1982 sí, perquè hi havia molta oposició armada a la democratització –les forces armades, la Guàrdia Civil, la Policia Armada i dotzenes de falangistes amb permisos d’armes. Hi havia una entesa social per no remoure el passat. Als 90 no sé si calia el pacte. La llei de Memòria Històrica va arribar tard i amb poca cosa.
Creu que Manuel Fraga no va ser president del govern –amb tres intents– perquè els espanyols tenen memòria?
Encara rai, perquè amb el que feia de ministre de la Governació, amb Suárez, al País Basc… El PP no arriba al poder fins al 96 amb Aznar.
PUBLICITAT
Cap govern no ha resolt el problema català. Mariano Rajoy va aplicar el 155. Creu que la Taula del Diàleg aconseguirà algun acord?
Això està complicat. Per aconseguir el dret a decidir cal convèncer primer el govern de Madrid; segon, que el de Catalunya fixi per quina majoria s’aprova, si un 60 % o 70 %, com al Quebec, perquè en una decisió d’aquest abast no val el 50 % més un; tercer, que el resultat s’aprovi per tot l’Estat i, finalment, no crec que la Unió Europea acceptés una Catalunya independent perquè s’hi oposarien països com Bèlgica, França, Itàlia o Alemanya, i sense unanimitat no es podria fer.
«Va ser un miracle l’arribada de la democràcia, però després s’ha generat una onada de corrupció en què s’hi pot incloure la monarquia.»
S’hi oposarien perquè no s’estengués l’exemple?
Precisament per això; des de Bèlgica fins a França, per por als independentistes bretons.
Deixant de banda a Jordi Pujol. La decepció de la democràcia espanyola ha estat Joan Carles I?
Per les raons que fossin, si volia romandre al tron, havia d’adoptar la democràcia i ho feia molt bé; si n’estava convençut o no, és igual. Durant els anys de la Transició feia el que interessava, al país i a ell.
Pel que se sap ara, gràcies a la Justícia suïssa i la premsa estrangera, el que li interessava era fer fortuna fent servir la direcció de l’Estat. Això no és corrupció, per més ‘campechana’ que sigui?
És clar que sí que ho és.
El juny de 1977 Joan Carles ja li va demanar, i rebre, 10 milions de dòlars al xa de Pèrsia per «contribució a l’enfortiment de la monarquia espanyola» segons diu la carta publicada a ‘La Transición oculta (ni modélica ni pacífica)’. No creu que les «irregularitats» del cap d’Estat van començar molt aviat?
No en tinc ni idea d’això, no puc opinar.
Si el cap d’Estat se salta la llei, fa servir la institució per corrompre-la i s’aprofita per fer diners. Això no és delicte?, no ha de respondre com la resta dels ciutadans?
La Transició va ser difícil, jo no sé què hi havia al darrere, s’hauria de ser psiquiatre per saber d’on li ve la cobdícia, es podria relacionar amb la infantesa i l’adolescència que va tenir. Va ser un miracle l’arribada de la democràcia, però després s’ha generat una onada de corrupció en què s’hi pot incloure la monarquia.
Quan va biografiar el rei va dir que no el volia conèixer perquè fent amics es perd l’objectivitat. Sabia que era un faldiller i un fraudulent?
L’havia saludat en un besamans. Em van dir si volia entrevistar-lo, a canvi d’ensenyar el manuscrit abans de publicar-lo, i vaig dir que nanai. Sabia que era faldiller abans de casar-se i que hi havia embolics amb Barbara Rey i Marta Gaya, però poc més.
Parlem de vostè. En aquesta societat tan classista on s’inclou?
Jo soc de classe treballadora. Pel tipus d’educació, treball i nivell de vida que he assolit conec el món de la classe mitjana, però soc un trànsfuga.
«Jo soc de classe treballadora. Pel tipus d’educació, treball i nivell de vida assolit conec el món de la classe mitjana, però soc un trànsfuga».
Ha citat l’educació. Aquí, la majoria sap a quina universitat va anar Boris Johnson; a Espanya, pocs saben a quina va anar Pedro Sánchez. Què hi feia vostè a Oxford?
Vaig guanyar una beca. Era poc freqüent per a un xicot de classe obrera del nord. N’hi havia molts com Boris Johnson: odiosos. Les opcions eren: o els imites, que era fals, o els plantes cara. Jo tenia la llengua llarga, els de Liverpool tenim fama de sentit de l’humor punxant.
I la Guerra Civil espanyola, com li va arribar?
A través de Hugh Thomas a la Universitat de Reading.
Li ha copat la professió. Se’n penedeix?
Gens, de cap manera.
Del Barça o del Madrid?
Soc de Liverpool però no del Liverpool, sinó de l’Everton.
Aquest home gran és un toffee (caramel) com es coneixen els de l’Everton, barri de Liverpool on es va fundar el club de futbol el 1878 al voltant de dues botigues de dolços. Tots els camins porten a la història.
