Josep Guardiola i Sala (Santpedor, 1971) és un triomfador. Ho va ser com a futbolista i ho és com a entrenador. A més de ser un esportista amb gran èxit a la seva professió, la seva concepció de l’esport i la seva actitud cívica, no allunyada de la polèmica pel seu suport a l’independentisme, l’han convertit en un referent i un exemple a seguir. Per això ha estat una sorpresa el descobriment recent d’un compte corrent a Andorra sense declarar a la Hisenda espanyola.

Amb 13 anys, Guardiola va ingressar a La Masia del FC Barcelona. Va jugar en els juvenils fins al 1990, any en què va debutar amb el primer equip del Barça en un partit a Cadis de la mà de Johan Cruyff, que el va elogiar. «Sempre són d’agrair els elogis i més si vénen de Cruyff», va dir al final del partit. Cruyff el va posar de mig centre (el número 4), el va fer capità i es va convertir en el cervell del dream team. La temporada 1991-92 es va consagrar guanyant la Lliga, la primera Copa d’Europa del club i la medalla d’or de futbol als Jocs Olímpics de Barcelona. En tornar de Londres per celebrar la Copa d’Europa, Guardiola, des del balcó del Palau de la Generalitat, va cridar una frase tarradellista: «Ciutadans de Catalunya, ja la tenim aquí!».

Amb el Barça, que va deixar el 2001, Guardiola va guanyar 16 títols. «Ha sigut un llarg viatge. Me’n vaig satisfet, orgullós, content de com m’ha tractat la gent i dels molts amics que he fet. No puc demanar més: he jugat en l’equip que somiava», va ser el seu comiat. Després va jugar al Brescia italià, al Roma, de nou al Brescia, a l’Al-Ahli de Qatar i es va retirar al Dorados de Sinaloa (Mèxic) el maig de 2006. A Itàlia va donar positiu per nandrolona, un esteroide anabolitzant. Sempre va defensar la seva innocència, que va poder demostrar després d’una llarga batalla judicial.

 

Jugador i entrenador

Com a entrenador, Guardiola va començar el 2007 al Barça B, que va pujar de Tercera a Segona B, i l’any següent es va fer càrrec del primer equip començant una etapa de grans èxits. Meticulós i obsessiu, va instaurar uns mètodes de treball de control total de la feina que van portar a guanyar, aquella temporada (2008-2009), tots els títols (Lliga, Copa i Champions, el triplet), completats amb tres més (el sextet), amb golejada al Santiago Bernabéu inclosa (2-6).

A la final de la Champions guanyada al Manchester United a Roma, Guardiola va assajar un mètode de motivació dels jugadors consistent en la projecció d’un vídeo de la pel·lícula Gladiator amb música de l’òpera Turandot i unes paraules finals que deien: «Som el centre del camp, som la nostra precisió, som el nostre esforç, som atacants que defensen, som defensors que ataquen, som el reconeixement dels nostres rivals, som cada gol que fem, som els qui sempre busquem la porteria contrària. Som un!». En guanyar la final, també va pronunciar una de les frases que el defineixen: «No hi ha res més perillós que no arriscar-se».

El 2010, l’equip de Guardiola va fer-li una altra golejada (5-0) al Madrid, entrenat per José Mourinho –«el puto jefe, el puto amo»–, de la qual va dir: «Només hem guanyat tres punts, però el com queda per sempre». El 2012 va acabar voluntàriament la seva etapa com a entrenador del Barça després d’aconseguir 14 títols. Més endavant va entrenar el Bayern de Munic, on va guanyar 7 títols, i ara entrena el Manchester City, amb el qual ja ha aconseguit 10 títols.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Guardiola creu que «l’esport és l’eina més potent per a l’educació» i pensa que «un líder és una persona a la qual segueixes sense una raó, et segueixen perquè creuen en tu […], perquè tenen confiança en tu», va declarar en una entrevista al Johan Cruyff Institute (5-7-2016), on reconeix que «la influència de Johan especialment […] va ser molt important per a ser l’entrenador que sóc». Guardiola ha donat xerrades sobre lideratge.

El 8 de setembre de 2011 li va ser entregada la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya «pel seu èxit aconseguit com a entrenador i per transmetre valors com l’esportivitat, el treball en equip, l’esforç i la superació personal». En el seu discurs d’acceptació, va explicar la passió que sent pel seu ofici i com prepara els partits: «Abans de cada partit que juguem, un dia o dos dies abans, me’n vaig al soterrani de can Barça. Allà no hi ha llum exterior. Hi ha un petit despatxet, que m’he arranjat […] i allà em tanco. M’hi tanco durant una hora i mitja o dues hores. Allà hi vaig amb dos o tres DVD […] sobre l’equip amb el qual hem de jugar d’aquí a un o dos dies. M’assec, agafo folis, un bolígraf i poso el DVD» i «arriba un moment que dic: “Ja ho tenim, demà guanyem”». I va cloure les seves paraules amb aquella proclama tan citada: «I no oblideu mai que, si ens aixequem ben d’hora, però, ben d’hora –ben d’hora, ben d’hora–, i no hi ha retrets ni excuses i ens posem a pencar, som un país imparable».

 

Suport a l’independentisme

Guardiola s’ha compromès d’una manera explícita amb el procés independentista de Catalunya. És membre d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), per a la qual va gravar el març del 2014 un vídeo en què es demanava el dret d’autodeterminació. Ja n’havia fet un altre el mes de setembre anterior i també va enviar un vídeo per la manifestació de la Diada del 2012. Ha participat d’una manera o una altra a les grans mobilitzacions de les diades i el novembre de 2014 va viatjar des de Munic (on entrenava el Bayern) a Barcelona per votar a la consulta del 9-N.

Meticulós i obsessiu, va instaurar uns mètodes de treball que van portar a guanyar la temporada 2008-2009 tots els títols.

A les eleccions de setembre del 2015, Guardiola va tancar la llista unitària de Junts pel Sí. Un dia després de les eleccions, el 28 de setembre, va constatar que «la majoria del Parlament està a favor de la independència», abans d’afegir que «ara han de parlar els polítics». En un vídeo de la candidatura, va afirmar que ja no hi havia «marxa enrere» en el procés cap a la independència.

El juny del 2017 va considerar «un privilegi» i «un honor» llegir el manifest de la concentració Per la democràcia, referèndum. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Guardiola va valorar que «Artur Mas i Carles Puigdemont són gent molt valenta que se la juga per portar això a terme». «No estem fent res corrupte ni robant diners, simplement demanem que la gent pugui votar perquè pugui viure millor», va afegir, tot lamentant que la resposta del Govern espanyol sempre sigui la Constitució. «Nosaltres ens sentim com un país i ells no ens veuen com un país», va assegurar. El 12 de juny, durant la lectura del manifest, feta en català, castellà i anglès, va apel·lar «a tots els demòcrates del món a ajudar-nos a fer front als abusos d’un Estat autoritari» després de dir que «els catalans avui som víctimes d’un Estat que ha posat en marxa una persecució política impròpia d’una democràcia a l’Europa del segle XXI».

Amb motiu de l’1-O del 2017, en què va votar per correu, va expressar a RAC1 i Catalunya Ràdio la «tristesa» que sentia per les càrregues policials. «Han atacat a més de 700 persones que anaven a votar. Fins on hem arribat? No anaven a atracar un banc. Anaven a votar. I diuen que nosaltres ataquem els policies? Amb què? Amb vots? […] Aquells que diuen que formem part d’Espanya ens han atacat».

Les mostres de suport de Guardiola a l’independentisme han estat constants: el 18 d’octubre va dedicar la victòria del Manchester City enfront del Nàpols a la Champions als Jordis empresonats, el 22 d’octubre va lamentar l’aplicació de l’article 155 dient que «la veu del poble és més forta que qualsevol llei», i es va posar el llaç groc, pel qual va ser sancionat el març de 2018 per la Federació Anglesa amb 22.500 euros per lluir símbols polítics. No va renunciar, però, a portar-lo.

 

Andorra i els impostos

El juny de 2018 va tornar a donar suport als presos independentistes en una entrevista a Preguntes freqüents de TV3, i el 14 d’octubre de 2019, amb ocasió de la sentència del judici pel procés, Guardiola va posar la veu a l’organització clandestina Tsunami Democràtic en un missatge difós per TV3, la BBC i l’agència France Press. «La lluita no-violenta no s’aturarà fins que s’acabi la repressió i es respecti el dret a l’autodeterminació com al Quebec o a Escòcia», va expressar, afegint que «la sentència és un atac directe als drets humans […] i a un judici just». Guardiola, però, ha criticat i s’ha sentit decebut per les divisions entre l’independentisme. El 30 de juny de 2019, en una entrevista a l’Ara, es mostrava ofès perquè «els partits independentistes no vagin junts, és una manca d’altura política grandiosa».

Va ser sancionat el 2018 per la Federació Anglesa amb 22.500 euros per lluir símbols polítics. No va renunciar, però, a portar el llaç groc.

Guardiola ha participat en diverses activitats solidàries, amb Open Arms i altres ONG. Per això, entre altres raons, va sobtar la notícia que tingués un compte corrent a Andorra, sense declarar, i que s’hagués acollit el 2012 a l’amnistia fiscal aprovada pel Govern de Mariano Rajoy per regularitzar els fons, segons els Papers de Pandora.

El seu assessor fiscal va declarar que només va utilitzar el dipòsit a la Banca Privada d’Andorra per ingressar el salari percebut com a jugador de l’Al-Ahli, el club de Qatar en què va jugar entre el 2003 i el 2005. Va regularitzar mig milió d’euros pagant només el 10 % sobre els interessos que havien generat els fons en els quatre anys anteriors que no estaven prescrits. Es desconeix, però, a quan pujava la suma total dipositada a Andorra.

Guardiola, com sol passar, sempre havia presumit de pagar els impostos. Ho va fer, per exemple, quan el ministre Jorge Fernández Díaz va declarar que el jugador havia anat a la selecció espanyola per motius econòmics. Guardiola ho va negar i va afegir: «He pagat els meus impostos, cosa que alguns partits polítics no poden dir el mateix».