Josep Guardiola i Sala (Santpedor, 1971) és un triomfador. Ho va ser com a futbolista i ho és com a entrenador. A més de ser un esportista amb gran èxit a la seva professió, la seva concepció de l’esport i la seva actitud cívica, no allunyada de la polèmica pel seu suport a l’independentisme, l’han convertit en un referent i un exemple a seguir. Per això ha estat una sorpresa el descobriment recent d’un compte corrent a Andorra sense declarar a la Hisenda espanyola.

Amb 13 anys, Guardiola va ingressar a La Masia del FC Barcelona. Va jugar en els juvenils fins al 1990, any en què va debutar amb el primer equip del Barça en un partit a Cadis de la mà de Johan Cruyff, que el va elogiar. «Sempre són d’agrair els elogis i més si vénen de Cruyff», va dir al final del partit. Cruyff el va posar de mig centre (el número 4), el va fer capità i es va convertir en el cervell del dream team. La temporada 1991-92 es va consagrar guanyant la Lliga, la primera Copa d’Europa del club i la medalla d’or de futbol als Jocs Olímpics de Barcelona. En tornar de Londres per celebrar la Copa d’Europa, Guardiola, des del balcó del Palau de la Generalitat, va cridar una frase tarradellista: «Ciutadans de Catalunya, ja la tenim aquí!».

Amb el Barça, que va deixar el 2001, Guardiola va guanyar 16 títols. «Ha sigut un llarg viatge. Me’n vaig satisfet, orgullós, content de com m’ha tractat la gent i dels molts amics que he fet. No puc demanar més: he jugat en l’equip que somiava», va ser el seu comiat. Després va jugar al Brescia italià, al Roma, de nou al Brescia, a l’Al-Ahli de Qatar i es va retirar al Dorados de Sinaloa (Mèxic) el maig de 2006. A Itàlia va donar positiu per nandrolona, un esteroide anabolitzant. Sempre va defensar la seva innocència, que va poder demostrar després d’una llarga batalla judicial.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.