El tinent de l’exèrcit francès Pierre Vilar, detingut el juny de 1940 per les tropes alemanyes, va passar tota la Segona Guerra Mundial en captivitat. A l’agost, durant la seva estada en un camp d’oficials presoners als afores de Nuremberg, va demanar a la seva dona que li fes arribar els volums de la Historia de España y de la civilización española del jurista i escriptor Rafael Altamira (Alacant, 1866 – Ciutat de Mèxic, 1951), que ell mateix havia adquirit el 1931 a la Llibreria Francesa de Barcelona. Segons l’hispanista occità, aquells llibres van ser la base de la seva posterior, breu i exitosa Història d’Espanya (Crítica), i van acompanyar-lo tota la vida. De fet, l’abril de 1945 creia haver-los perdut durant l’alliberament, fins que mesos més tard va ser convocat a París on se li va entregar un sac militar amb el seu nom: dins hi havia la seva petita biblioteca de presoner, «c’est si miraculeux».

No menys miraculosa és la col·lecció «Historiadores» impulsada per Urgoiti Editores, on es recuperen obres cabdals de grans investigadors espanyols de totes les èpoques, amb estudis preliminars a càrrec de reputats experts. Justament, el títol més recent correspon a la versió definitiva –i amb el títol simplificat– d’Historia de la civilización española (2022), amb una introducció de José María Portillo (Bilbao, 1961), que situa l’alacantí com un dels més renovadors i interessants historiadors espanyols. Entre les seves moltes aportacions, el catedràtic de la Universitat del País Basc destaca la capacitat d’Altamira per sostreure’s dels llocs comuns de la historiografia local del període i, en canvi, sintonitzar amb els corrents europeus contemporanis i intuir nous camins per avançar en el coneixement del passat.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.