El Tribunal Suprem americà ha dictat la sentència Dobbs et al. v. Jackson Womens’s Health Organization et al. (597 US 2022) sobre el dret a l’avortament. El Tribunal ha reconsiderat i anul·lat els precedents continguts en les sentències Roe v. Wade (1973) i Planned Parenthood of Southeastern Pa. v. Casey (1992). Es tractava de decidir sobre la constitucionalitat de la Gestational Age Act, de Mississippí, que establia que, excepte en una emergència mèdica o de severa anormalitat fetal, ningú no podrà intencionadament o voluntàriament realitzar o induir l’avortament d’un ésser humà si s’ha determinat que l’edat gestacional probable del fetus és superior a les 15 setmanes. La llei es va qüestionar perquè era contrària als precedents Roe i Casey.

El Tribunal Suprem parteix del fet que la Constitució americana no confereix un dret a l’avortament i per aquesta raó les competències per a decidir sobre l’avortament pertanyen al poble americà i als seus representants democràtics, els Parlaments, no al Tribunal Suprem; que la doctrina del precedent (stare decisis) no és inexorable, i ha de ser apartada (overruled) quan parteix d’un error flagrant (egregious wrong), en col·lisió amb la Constitució. La decisió va ser presa per 6 jutges i els tres restants s’hi van oposar.

És la decisió la conseqüència dels arguments o s’argumenta per justificar una decisió presa prèviament? És ideològica o purament jurídica? Són independents els jutges constitucionals americans?

La sentència ‘Casey’ afegirà que l’obligació del Tribunal Suprem és definir la llibertat, no imposar el criteri moral dels jutges.

El nucli de la qüestió es troba en la decisió sobre si la dona té un dret constitucionalment reconegut a avortar. La sentència diu clarament que «procurar un avortament no és un dret fonamental constitucional perquè no té cap base en la Constitució». Per arribar aquí, les raons del Tribunal són absolutament formalistes i, per tant, complexes per a una persona no acostumada als arguments dels juristes.