Des de la inhabilitació de Quim Torra, el passat 28 de setembre, Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, 1982) és el president de la Generalitat en funcions. Va assumir «interinament funcions limitades de Presidència», segons el pacte a què van arribar Junts per Catalunya i Esquerra Republicana hores després de la destitució. Aragonès, que aquest novembre fa 38 anys, ja va ser el vicepresident de la Generalitat més jove en ser nomenat el maig del 2018 quan en tenia 36. Encara que ha estat president per accident, per la inhabilitació de Torra, ara té l’oportunitat de consolidar el càrrec si ERC guanya les eleccions del 2021.

La precocitat política és una de les característiques de la biografia d’Aragonès, que va ingressar a les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC) amb 16 anys i dos anys després va començar a militar a ERC. Entre el 1999 i el 2007 va formar part de la direcció de les JERC, de les quals va ser portaveu del 2003 al 2007. Membre de l’executiva d’ERC amb 21 anys, amb 24 ja era diputat al Parlament.

Aquest republicanisme tan matiner no li venia pas de família. El seu avi va ser alcalde franquista de Pineda de Mar i també d’Aliança Popular en els primers anys de la democràcia. Malgrat ser conseller d’Economia des del 2018, no és economista, sinó llicenciat en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya, tot i que té un Màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona, especialitat també del seu doctorat per la UB, i va ampliar estudis de polítiques públiques a Harvard.

Va ingressar a les Joventuts d’Esquerra Republicana amb 16 anys, amb 18 militava a ERC i amb 24 ja era diputat al Parlament.

Aragonès és l’únic alt càrrec del Departament d’Economia que no va ser destituït per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va deslliurar de ser investigat pel procés, el 27 de novembre del 2018, en la mateixa interlocutòria en què decidia imputar el secretari general d’Economia Josep Maria Jové. Aragonès era, a la tardor del 2017, número dos del Departament dirigit per Oriol Junqueras.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

 

Entre el seny i la rauxa

Se’l considera el millor alumne polític de Junqueras. «El vaig conèixer quan jo estava a les JERC perquè organitzàvem xerrades i conferències d’història per tot Catalunya», recordava en un article del web La humanitat, d’ERC. Va oferir a Junqueras donar conferències i, un 6 d’octubre (del 2004), en va donar una, amb Josep Huguet, sobre els fets del 1934. «Vam acabar sopant al bar Junqueras, del carrer Jonqueres, amb el mateix Junqueras», va explicar Aragonès el 3 de febrer del 2020 a la presentació del llibre de Magda Gregori titulat Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic.

Liberal progressista en economia, seguidor de Keynes, amb fama de conciliador, negociador, pragmàtic i amb capacitat de treball, que es defineix com «una persona d’ordre» i partidari del consens, Aragonès també cultiva, a més del seny, la rauxa. Com quan era dirigent de les JERC el 2005 i, jove sense barba, ensenyava un cartell amb la llegenda: «Cada segon Espanya ens roba 450 euros. Prou espoli fiscal.» O quan adverteix que en el moment oportú «convindrà una estratègia d’enfrontament, de confrontació, de tensió». «Es produiran altres situacions que ens permetran desacreditar l’Estat amb microdesobediències» (El País, 422020). O quan ataca la monarquia espanyola amb paraules molt dures.

A la seva vida privada, de jove va fer teatre amateur, li agrada passejar amb la seva gossa, cuidar l’hort de casa (viu a Pineda de Mar), cuinar, llegir assaig (Stefan Zweig) i veure sèries com The Crown o House of Cards. Casat i amb una filla, el 2019 va ser el primer membre del Govern que va agafar el permís de paternitat.

Sempre en segon pla fins ara, Junqueras el va designar candidat a la presidència de la Generalitat en una reunió a la presó de Lledoners el juliol del 2019 (El Periódico, 2482019). La seva capacitat de lideratge i la manca de carisma, però, aixeca dubtes en sectors de l’independentisme, que creuen que «només pot ser un gran número dos» (El País, 2842018). Un dels seus fracassos més sonats es va produir quan el Parlament va rebutjar, amb els vots de tota l’oposició, la llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda per llei Aragonès. El projecte obria la porta a la privatització de serveis públics bàsics, segons algunes entitats socials.

Amb l’ingrés a la presó de Junqueras i la fugida a Suïssa de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, Aragonès es va convertir en el màxim dirigent del partit i va haver d’enfrontarse, el juliol del 2018, al malestar d’una part de la militància pel que es va interpretar com una renúncia a la via unilateral a la independència. Finalment, l’1 de juliol, la conferència nacional d’ERC va aprovar no renunciar a «cap via pacífica i democràtica», inclosa la DUI, per 511 vots a favor (el 95 %).

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.

Aragonès va assegurar que si l’1-O és el moment «fundacional» de la Catalunya del futur, encara «queda camí per recórrer», i va afegir que ERC «no renunciarà ni a l’1-O ni al dret d’autodeterminació per seure a negociar» amb el Govern de Pedro Sánchez, però «hem de ser més i més forts perquè l’Estat no es sotmetrà al veredicte de les urnes, necessitem majories imbatibles». Pocs dies abans, el 22 de juny, havia advertit al Govern central que «hi haurà més 1-O; hi haurà més octubres», però «el que s’ha de fer és garantir que en la propera ocasió s’aconsegueixi la independència», el camí cap a la qual és, segons ell, «irreversible», com diria el 24 d’octubre del 2019.

 

Eixamplar la base

Des del fracàs de la DUI d’octubre del 2017, ERC va començar a difondre la tesi que per arribar a la independència calia «eixamplar la base». «ERC té molt clara la seva estratègia, que és l’acumulació de forces perquè la negociació amb el Govern derivi en referèndum i amnistia» per als presos independentistes condemnats. Un component d’aquesta estratègia és la negociació amb el Govern central a través de la taula de diàleg creada per a facilitar la investidura de Sánchez i que, en opinió d’Aragonès, ha «forçat l’Estat» a reconèixer la naturalesa «política del conflicte».

«Cal tenir molta paciència» perquè es parteix de «posicions molt allunyades i perquè encara hi ha una causa general contra l’independentisme», però «mai abans no havíem tingut aquesta oportunitat històrica, no de solucionar el conflicte, perquè encara no estem en aquesta fase, sinó de començar a plantejar-lo en termes raonables», va declarar a Cuarto Poder (732020). Aragonès veu una causa general «perquè s’ha condemnat des dels màxims responsables al Tribunal Suprem amb un segle de condemna fins a la persecució de l’últim regidor que ha col·laborat a la celebració del referèndum de l’1-O» i «per tant, davant una causa general, si realment s’assumeix que aquest és un conflicte polític i que no s’hauria d’haver judicialitzat, la resposta políticament més honesta i més eficaç des del punt de vista polític és la llei d’amnistia», va afegir.

A Catalunya endins, eixamplar la base es tradueix en l’acord sobre els pressupostos des de JxCat fins als comuns. «Aquest és un front prou ampli, el que ens agrada, és la via cap a la independència i permet un consens molt ampli per Catalunya que és absolutament necessari. És que el que volem fer, aquest procés d’emancipació nacional i social, necessita una hegemonia en termes gramscians, unes bases molt sòlides i molt amples. El meu pacte ideal d’aliances és el dels pressupostos de la Generalitat amb la suma de la CUP», deia a la mateixa entrevista. Un pacte del qual el PSC «s’autoexclou» i amb el qual ERC «no té res a pactar», segons Aragonès, que en el llibre biogràfic esmentat situa en un 70 % 80 % el percentatge per obligar el Govern central a acceptar un referèndum. «Llavors podrem dir: “Ara sí que us sembla bé poder fer un referèndum sobre la independència”?»

Ha contestat a Puigdemont, partidari de la «confrontació intel·ligent», amb la reivindicació del «diàleg intel·ligent».

Aragonès pensa que Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó «per posar les urnes» i que «la repressió que estan sofrint [els presos] no és perquè fessin quelcom d’il·legal amagant-se’n. Complien amb la voluntat popular, expressada en uns programes electorals que van obtenir la majoria a les urnes», va explicar a El País (392018). «No té gaire sentit que per un costat se li demani a ERC que voti els comptes i per un altre que s’avali la presó del seu líder», va afegir com si fos el Govern qui l’hagués condemnat.

PUBLICITAT
Correos Market

 

Antimonàrquic furibund

La proclamada moderació d’Aragonès desapareix quan es tracta de parlar de la monarquia. El rei Felip VI és el «nét polític de Franco», va dir en un míting el 2 de novembre del 2019; «la monarquia és corrupta per naturalesa» i «que algú hagi de ser el cap de l’Estat per pertànyer a una família determinada és el més antidemocràtic que hi ha», va declarar el 7 de març del 2020 (Cuarto Poder); «els Borbons són una organització criminal», va llançar el 18 de juliol del 2020 en un acte de les JERC. La fiscalia va arxivar una denúncia per aquestes últimes paraules per formar part de la crítica i de la llibertat d’expressió.

El 17 d’agost del 2020 va demanar l’abdicació de Felip VI per «complicitat» amb la «fugida» del seu pare i per avançar així cap a la república. «El nostre missatge als republicans espanyols és: “Ajudeu-nos, perquè si alguna cosa pot obrir el pany de la república espanyola, serà una república catalana independent», va assegurar a l’Ara (22-8-2020).

Com a president en funcions i màxim dirigent d’ERC en llibertat, Aragonès serà l’encarregat d’encapçalar ara l’enfrontament amb JxCat. ERC rebutja el «plebiscit» demanat per Torra per a les properes eleccions. I molt abans de la inhabilitació del president, Aragonès ja havia contestat el 22 d’agost d’aquest any a Carles Puigdemont, partidari de la «confrontació intel·ligent», amb la reivindicació del «diàleg intel·ligent». «Confrontació i negociació, confrontació i diàleg, mobilització. En tots els àmbits s’ha d’actuar amb intel·ligència. Així ho ha fet l’independentisme i així ho seguirem fent», va dir, subratllant que l’estratègia d’ERC consisteix a sumar amples majories, reforçar les institucions i internacionalitzar la causa independentista.