L’exposició, de més de 60 fotografies, que es pot veure al Museu Picasso de Barcelona fins al 6 de març, revela la part més íntima de l’artista. La mostra evidencia l’estreta relació d’amistat i complicitat entre el pintor malagueny i el fotoperiodista David Douglas Duncan

Robert Capa li havia promès que li presentaria l’artista, però dos anys abans havia mort a la Guerra d’Indoxina sense poder complir la seva promesa. Duncan va trucar a La Californie, la casa de Picasso a Canes, va dir que era amic de Capa i que només volia saludar l’artista, i Jacqueline el va convidar a visitar-los. D’aquesta manera, va començar una estreta amistat amb Picasso i Jacqueline que es va perllongar durant disset anys, fins a la mort de Picasso l’any 1973.

El fotògraf relatava així com va començar la relació entre els dos: «A la primavera del 1956, mentre em traslladava d’una missió a la frontera russa de l’Afganistan a una altra prop de les tribus berbers de l’Alt Atles, al Marroc, la meva feina com a corresponsal a l’estranger em va fer passar per Canes, a la Riviera francesa, on Picasso vivia. En vint-i-quatre hores, una onada de bona fortuna em va dur fins a la porta de la vil·la de l’artista. La mateixa onada em va obrir, després, la porta d’aquesta casa i, tot seguit, la del seu dormitori, on vaig descobrir el mestre en persona, completament nu, submergit a la banyera i fent-me amb la mà un senyal de cordial benvinguda.» (Duncan, David Douglas, Los Picassos de Picasso. Barcelona, Reuter, 1961.)