Quan encara estem sofrint les turbulències de la sortida traumàtica del Regne Unit de la Unió Europea, un nou focus de tensió en el si del projecte europeu s’obre amb força en l’extrem oriental i reforça la crisi que l’Hongria de Viktor Orbán ha estat coent a l’Europa central al llarg dels darrers anys.

El 7 d’octubre de 2021 el Tribunal Constitucional de Polònia va adoptar una decisió (cas K 3/21) que, sense cap mena de dubte, constitueix el desafiament i fins i tot el trencament més flagrant de l’ordre jurídic europeu plantejat mai per un Estat membre.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

El cas arrenca amb una petició singular per si mateixa. El primer ministre, Mateusz Morawiecki, presenta una demanda en què sol·licita que el Tribunal determini l’adequació respecte de la Constitució polonesa d’una sèrie d’articles continguts en un dels pilars «constitucionals» del sistema jurídic europeu, concretament el Tractat de la Unió Europea. L’origen d’aquesta petició cal cercar-lo en les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió, les quals han declarat repetidament la il·legalitat del sistema polonès de nomenament de jutges sobre la base de l’incompliment del principi de la independència judicial establert a l’article 19 del Tractat.

Per tant, tal com han destacat alguns dels experts que han estudiat la sentència a fons (Jacub Jaraczewski, «Gazing into the Abyss. The K 3/21 decision of the Polish Constitutional Tribunal», Verfassugnsblog, 12 d’octubre de 2021, disponible en línia a: https://verfassungsblog.de/gazing-into-the-abyss/), la intenció del Govern polonès amb aquest recurs era atacar i invalidar la jurisprudència del tribunal de Luxemburg (cosa impossible de fer directament) qüestionant l’article que serveix de base legal dels pronunciaments relatius al sistema judicial polonès.

PUBLICITAT
Correos Market

La pressió polonesa es dirigeix contra aquells que prenen decisions en el dia a dia de la política europea, especialment la Comissió.

L’alt tribunal polonès entra en el joc del Govern i dicta una sentència on declara la incompatibilitat, respecte de la Constitució, de tot un seguit d’articles del Tractat de la Unió Europea. Es tracta de preceptes que estableixen principis fonamentals i articuladors de l’edifici jurídic en el qual es basa el sistema legal de la Unió Europea. En definitiva, la sentència acaba declarant incompatibles amb la norma fonamental del país el principi mateix de la primacia del dret europeu (especialment del dret originari) enfront dels sistemes jurídics dels Estats membres, així com el respecte d’una sèrie de principis comuns al funcionament dels respectius sistemes judicials (especialment pel que fa a la independència) com a fonament bàsic que ha de permetre la cooperació i l’aplicació del dret europeu en el conjunt del territori de la Unió.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.