Les eleccions legislatives del passat 30 de gener a Portugal han abocat un resultat clar i contundent: el Partit Socialista d’António Costa tindrà majoria absoluta per poder governar sense entrebancs ni necessitat d’acords o transaccions. Aquesta victòria del centreesquerra lusità sorprèn perquè sembla que va a contracorrent de dues tendències polítiques que, pràcticament, ja estan consolidades en el nostre entorn europeu.

La primera es refereix a la dificultat extrema que troben els sistemes parlamentaris i de partits per obtenir majories estables de govern, malgrat les preferències constitucionals per a aquestes. En efecte, les constitucions de postguerra a Europa van dissenyar una sèrie de mecanismes institucionals per garantir l’estabilitat governamental i dificultar la fragmentació parlamentària, com ara la necessitat que les mocions de censura fossin constructives (incorporar un candidat alternatiu) o els biaixos majoritaris dels sistemes electorals, tendents a reforçar els grans partits o a afavorir, directament, el bipartidisme.

No obstant això, aquests instruments són insuficients per frenar avui la proliferació de formacions polítiques, la fragmentació de les opcions electorals i la inestabilitat dels governs, els líders dels quals tenen la necessitat d’articular coalicions amb altres forces, a vegades poc afins entre si. El temps de les majories absolutes sembla que ha passat, com a Espanya.

La segona tendència política és la que està constituïda per la reculada, evident i constatable, que ha sofert en els últims anys la socialdemocràcia a Europa. Les causes són múltiples i complexes, però se’n podrien destacar l’esfumadura del seu vell ideari econòmic i social en l’hegemonia neoliberal; la pèrdua de centralitat de la qüestió redistributiva, i l’ascens de les anomenades «polítiques d’identitat» o la desaparició gradual de les bases materials de suport que sustentaven el projecte socialdemòcrata de la segona meitat del segle XX.

Però heus aquí que, de sobte, ens trobem amb l’excepció portuguesa d’un govern socialista, estable i amb majoria absoluta. Com s’explica? En la tortuosa i conflictiva transició lusitana es va popularitzar un cartell en el qual apareixien filòsofs i pensadors de tots els temps, majoritàriament d’esquerres, que s’interrogaven amb cara de sorpresa sobre Portugal mentre observaven, incrèduls, el mapa del país veí.