Poc abans de les nou de la nit del 28 de gener de 1930, el general Miguel Primo de Rivera va presentar a Alfons XIII la seva renúncia com a president del govern. La notícia va córrer com la pólvora. A Madrid aviat es van improvisar manifestacions d’alegria i una multitud va sortir als carrers del centre per celebrar la caiguda del dictador. A dos quarts de dotze de la nit, es van concentrar unes dues mil persones a la Puerta del Sol i al crit de «Visca la República!» es van dirigir cap a la plaça d’Oriente. Després d’unes quantes càrregues i algun tret, els manifestants es van dissoldre, però una hora més tard eren quatre mil les persones que baixaven pel carrer d’Alcalá cap al palau de Buenavista, seu del Ministerio de la Guerra i residència de Primo de Rivera.
Els ànims estaven caldejats. Va cremar el quiosc del diari conservador El Debate al carrer d’Alcalá i es van trencar els aparadors d’alguns comerços. Una secció d’Ordre Públic es va col·locar davant del palau de Buenavista. Quan els manifestants es van acostar al palau, les forces de seguretat van carregar contra la multitud i van provocar diversos ferits. Primo de Rivera devia observar els incidents amb estupor i tristesa. Havia dedicat els últims anys de la seva vida a dirigir el país i creia que havia salvat la pàtria de la destrucció. Però en el moment de deixar el poder es va sentir tremendament sol. Sabia que els seus companys d’armes l’havien abandonat i, sobretot, creia que el rei l’havia traït. Quedaven enrere anys d’entesa, complicitats i interessos mutus entre el monarca i el dictador.
Les relacions entre Primo de Rivera i Alfons XIII van ser canviants durant la Dictadura. El pronunciament del 13 de setembre de 1923 va ser una mica improvisat i força potiner, però el suport d’Alfons XIII va acabar decantant la balança del costat de Primo de Rivera. Des de la seva primera trobada, el 15 de setembre de 1923, el monarca i el general van tenir desavinences. Alfons XIII li va dir al capità general de Catalunya que volia que jurés com a president del Consell davant del ministre de Gràcia i Justícia. El monarca buscava mantenir les formes i intentava que la concessió del poder a Primo s’assemblés tant com fos possible a una crisi ministerial de la Restauració. El marquès d’Estella, que volia jurar com a president d’un directori militar, va entendre perfectament la maniobra del rei i li va recordar el que ja li havia comunicat en un telegrama des de Barcelona el dia anterior, que esperava «fer la revolució sota el signe de la Monarquia», però que si trobava oposició règia buscaria altres alternatives. Al final van arribar a un acord. Primo juraria com a president del Consell, però no presidiria un govern a l’ús, sinó un directori militar.
