Si en el món de les arts hi ha un cànon, també hi ha qui vol transgredir-lo. I si algú ho fa, cobra renovada vida l’etern debat entre els puristes i els que estan disposats a explorar noves vies o formes d’expressió. Això ve a tomb de la interpretació del cicle de cançons Winterreise (Viatge d’hivern), de Franz Schubert, cantat per un contratenor i escenificat. Per als més puristes les dues coses impliquen la pronúncia d’un potent vade retro. Per als poc o gens estrictes, la proposta bé valia escoltar-la i veure-la.

L’espectacle l’interpretava Xavier Sabata amb Francisco Poyato al piano, mentre Rafael R. Villalobos en firmava la dramatització. Tot plegat, es va presentar al CaixaForum de Barcelona el 28 de març obrint la programació del Primavera Life, l’esqueix de temporada del festival Life Victoria que té la seva soca ben arrelada a la tardor.

Anem, però, per parts. Winterreise és un dels cims musicals del Romanticisme. Les 24 cançons sobre poemes de Wilhelm Müller que formen aquest cicle de lieder descriuen el pas d’un home que, després de ser abandonat per la seva estimada, camina en solitud cap a un final tràgic. Amarades de tristesa i melangia, les cançons passen pels diferents estadis que porten al fracàs vital en un món de fred i gel sense possibilitat de fer marxa enrere. Schubert el va compondre el 1827 en dues parts, quan ell mateix s’acostava al seu final. Poques setmanes abans de morir, el 1828, encara corregia les proves per a la publicació de la segona i darrera part.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Xavier Sabata es pregunta per què s’ha de limitar la interpretació d’aquest cicle a un tipus específic de veu, gènere o edat.

El compositor va escriure originalment aquesta obra per a tenor, tot i que ell mateix la va transposar per a baríton. I de fet, avui, el que es considera canònic és que la interpreti una veu d’aquesta tessitura. Dietrich Fischer Dieskau és reconegut com el gran intèrpret de Winterreise, però els també barítons Hans Hotter, Hermann Prey, i avui, Matthias Goerne, han fet grans creacions del cicle de cançons. Tenors com Anton Dermota en el passat o Ian Bostridge i Christoph Prégardien en el present l’han portat al seu repertori, però queda el convenciment generalitzat que el Viatge d’hivern és una obra per a baríton.