Després de fer circular diverses propostes, resums i esborranys sobre el que popularment es coneix amb el nom de «llei trans», tant per part dels partits del govern de coalició de l’Estat, com de Ciudadanos, com dels que conformen els grups parlamentaris Republicano i Plural del Congrés dels Diputats, PSOE i UP van consensuar un text i el Consell de Ministres el va aprovar com Avantprojecte de Llei el 29 de juny. El text aprovat es diu Anteproyecto de Ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantia de los derechos de las personas LGTBI. És el primer pas dels tràmits fins a arribar a la seva votació a les cambres legislatives.

Tres dies abans, el 26 de juny, el moviment feminista havia convocat concentracions de protesta amb el lema «A favor de l’agenda feminista i contra les lleis trans» a vint ciutats espanyoles, alertat per l’imminent anunci de la Ministra d’Igualtat, Irene Montero, que havia promès una proposta de «llei trans» del govern per a la Setmana de l’Orgull. Un èxit de mobilització col·lectiva si tenim en compte que moltes dones es van quedar a casa atemorides per les amenaces de grups transactivistes contra les concentracions. A Barcelona, la situació de risc real va aconsellar l’actuació d’antiavalots dels Mossos per protegir les manifestants a la plaça de Sant Jaume, a les quals se’ls va demanar que pleguessin abans de l’hora oficial de finalització perquè no els podien garantir protecció contenint els contramanifestants.

Tot això va passar davant de la pancarta penjada a la façana de la Generalitat amb el text de l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans: Llibertat d’opinió i expressió. A la concentració de Múrcia, la coneguda il·lustradora feminista Laura Strego va haver de ser hospitalitzada per una agressió física. Tot això per manifestar que les «lleis trans» són incompatibles amb l’agenda feminista.

Però què sostenen les «lleis trans” com la que ara es vol aprovar a l’Estat? Per què s’hi oposen les feministes? Aparentment, calia una llei per resoldre una manca de drets i una situació de discriminació d’un col·lectiu que el text defineix barrejant orientació sexual (LBG), condició física (I) i condició psíquica (T). Però es coneix com «llei trans» perquè els objectius que proposa ja són presents a la legislació espanyola estatal i autonòmica, amb l’excepció de la lliure autodeterminació del sexe registral sense filtres mèdics, jurídics ni d’edat, actualment vigents. És el pas definitiu per capgirar tot l’ordenament jurídic des del moment que es considera home o dona qui diu que ho és, i a tots els efectes. La percepció subjectiva es fa llei.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Això comporta riscos molt greus per al sexe en posició d’inferioritat estructural: les dones. Quan el sexe deixa de ser una categoria objectiva, les polítiques d’igualtat deixen de tenir sentit, i les estadístiques i registres per conèixer i actuar contra la desigualtat són inservibles (bretxa salarial, accés laboral, carrera professional, participació social i política, etc.)

Amb les «lleis trans», en un context on augmenten la violència masclista i la violència sexual, els delictes poden quedar ocults si els agressors es declaren dones, com ja ha passat seguint lleis autonòmiques, perquè es consideren agressions entre dones. Això ja és un greu problema, per exemple, al Regne Unit. A més, els espais protegits per a les dones es converteixen en entorns que incrementen la seva vulnerabilitat. Els homes que es declarin dones, i ho poden fer sense cap canvi físic, poden entrar a qualsevol bany, vestidor, refugi per a dones maltractades, o presó de dones.

 

Superioritat anatòmica

Després de la llarga lluita de les dones per accedir a l’esport, l’esport femení deixa de basar-se en el joc net si els homes auto-declarats dones són acceptats a les categories femenines sense cap requisit i ja s’ha vist com augmenten les lesions que pateixen les dones en esports d’impacte quan hi participen els homes (la superioritat anatòmica i muscular es manté fins i tot medicats per rebaixar la testosterona).

Les idees transgeneristes han introduït un nou llenguatge que amaga la realitat biològica i social de les dones, dissociant ser dona de les especificitats fisiològiques i la capacitat reproductiva, de manera que dir dona o mare és substituït per «progenitor gestant», «cossos menstruants», «persones que sagnen», etc. Això es combina amb l’ús de formes gramaticals inventades (todes, totis, etc.) que desdibuixen allò que justament volia fer visible el llenguatge inclusiu.

En un context on augmenta la violència masclista i sexual, els delictes poden quedar ocults si els agressors es declaren dones

L’impacte sobre la infància és incalculable: les «lleis trans» es basen en la idea que existeix una «infància trans». Fins a 15 lleis i protocols «trans» autonòmics promouen entre infants i jov