Abans de l’arribada de la covid, un dels vessants del debat sobre la cultura a Barcelona incidia en la seva condició d’eina per transformar el model turístic de la ciutat; un negoci que semblava haver arribat al seu punt màxim de corrosió i al qual se li buscava una certa rentada de cara. Però, de què parlem quan ens referim a la cultura? Amb majúscules o amb minúscules?

Si ens referim a la ciutat, ho fem del sector de les activitats culturals, que comprèn patrimoni, museus, arxius, biblioteques, edició, premsa, arts plàstiques, arts escèniques, cinema i producció audiovisual, videojocs, música en viu i gravada, TV, ràdio, etc., un espectre inabastable que, cal no oblidar-se’n, suposa al voltant d’un 3 % del PIB.

Fa poc més d’un any, quan el virus encara no tenia nom, el Mobile World Congress (MWC), l’esdeveniment més important que acollia la nostra ciutat i sobre el qual cada any s’escenificava un drama existencial al voltant de la seva permanència, com si ens hi anés la vida, va optar per cancel·lar l’edició de 2020. Poc després es van apagar els llums, i encara hi som. Sortirem de la pandèmia, però no tornarem al punt de sortida. L’escenari haurà canviat. Els problemes sobre els quals debatíem llavors seguiran sense resoldre’s i les institucions que els pateixen hauran tingut un important deteriorament.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.