La participació en les eleccions municipals holandeses ha estat baixa, tot just per sobre del 50 %, i el ministre de l’Interior, Hanke Bruins Slot, s’ha precipitat a anunciar que encarregaria un estudi per analitzar-ne les causes. Vet aquí el tret que defineix la democràcia liberal: davant de qualsevol desastre, els comitès i els grups d’estudi fan recomanacions; potser així es pot arribar a identificar el culpable. S’ha dit que els votants han perdut la fe en la política. El diari satíric De Speld ha assenyalat que els polítics han perdut la fe en els votants, cosa que sembla tant o més creïble. Al diari NRC, Kristof Calvo, diputat dels Verds flamencs, i Simon Otjes, professor universitari especialitzat en política holandesa, han aconsellat solucionar la baixa participació fent obligatori el vot en el futur. Quan els ciutadans no mostren voluntàriament un comportament desitjable, cal imposar-lo amb l’ajuda del monopoli estatal de la violència... tot en nom de la democràcia, és clar.

També s’ha dit que la baixa participació podia tenir alguna cosa a veure amb la guerra a Ucraïna, que havia eclipsat les eleccions municipals. Una guerra que també té molt a veure amb la democràcia i que, inesperadament, ha situat el nacionalisme i la democràcia liberal en una mateixa pugna. La politòloga italiana Nathalie Tocci, directora de l’Istituto Affari Internazionali, ho ha resumit a la perfecció en una entrevista amb el periodista del New York Times Steven Erlanger: Putin lliura una guerra contra la democràcia liberal.

Aquesta democràcia està amenaçada per dues bandes: des de fora, per imperis o aspirants a imperi com la Xina i Rússia; des de dins, per votants descontents que s’adhereixen a polítics o partits que consideren inconvenients –o directament aberrants– els principis bàsics de la democràcia liberal i que ofereixen als ciutadans una alternativa a tot aquest embull amb crides al nacionalisme, l’aïllacionisme i diverses variants del Blut und Boden (Sang i Terra).