El debat al si del moviment feminista és una realitat des de fa ja uns anys, fins i tot algunes dècades, fins al punt que sovint es parla de «feminismes» per reflectir les diferents línies de pensament dins del moviment. Una de les idees a debat gira entorn de la paraula «gènere» que actualment recull la reivindicació dels drets de les dones en tots els àmbits culturals, des dels artístics als científics, passant pels socials i els ètics. Així es parla de perspectiva de gènere, violència de gènere, literatura de gènere, epistemologia de gènere i un llarg etcètera, encara que el seu sentit varia substancialment en funció dels diferents contextos en què s’introdueix, i ocasiona una gran confusió sobre el seu significat. L’objectiu d’aquesta anàlisi és una aposta des dels valors feministes al repte que la humanitat té de compaginar el món divers i complex al qual ens enfrontem amb racionalitat i equitat.

Una de les clarificacions conceptuals més urgents és la relació entre sexe i gènere. Segons la RAE, «sexe» és la condició orgànica, masculina o femenina, dels animals i les plantes, i «gènere», en una de les seves accepcions, es defineix com el grup al qual pertanyen els éssers humans de cada sexe, entès aquest des d’un punt de vista sociocultural en lloc d’exclusivament biològic. Entre les referències que estableixen una distinció clara entre sexe i gènere hi ha l’article de P. Bhargava, A.P. Arnold i D.A. Bangasser, «Considering sex as a biological variable in basic and clinical studies: An Endocrine Society Scientific Statement» (Endocrine Reviews, 2021, vol. 42, núm. 3, p. 219-258), que assenyala que «el sexe és una important variable biològica que ha de ser considerada en el disseny i l’anàlisi de la investigació humana i animal». I conclouen que, així com les diferències de sexe són causades per factors biològics, les diferències de gènere reflecteixen una interacció complexa de factors psicològics, ambientals i culturals. El gènere inclou la percepció individual com a home o dona, tant pel mateix individu com per la societat. Aquest marc teòric sobre les diferències entre sexe i gènere proporciona elements per clarificar alguns conceptes que poden ser de gran ajuda a l’hora d’analitzar propostes polítiques i socials, a més de les bases ideològiques que les sustenten i la responsabilitat ètica i moral de les mateixes i dels qui les impulsen. 

A les dècades dels 80 i 90 del segle XX, el rerefons relativista va anar guanyant terreny, alhora que el pensament racional era qüestionat. 

Atès que actualment la paraula «gènere» està carregada de connotacions positives i negatives, en funció de qui i en quin context s’utilitzi, en nom de la claredat conceptual caldria trobar altres expressions lingüístiques que en reflectissin més adequadament el significat. Una, podria ser «manifestació sociocultural del sexe», en el sentit que les formes d’expressar-se socioculturalment cadascun dels sexes són múltiples i variades de llarg a llarg de la història i de les cultures, així com les seves causes que van des de les estrictament religioses fins a les geogràfiques, passant per les ideològiques. La manera d’abordar des de la racionalitat i l’equitat la diversitat enorme de les manifestacions socioculturals del sexe implica examinar algunes de les idees que configuren aquests conceptes en el marc epistèmic i ètic/moral. 

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.