El debat al si del moviment feminista és una realitat des de fa ja uns anys, fins i tot algunes dècades, fins al punt que sovint es parla de «feminismes» per reflectir les diferents línies de pensament dins del moviment. Una de les idees a debat gira entorn de la paraula «gènere» que actualment recull la reivindicació dels drets de les dones en tots els àmbits culturals, des dels artístics als científics, passant pels socials i els ètics. Així es parla de perspectiva de gènere, violència de gènere, literatura de gènere, epistemologia de gènere i un llarg etcètera, encara que el seu sentit varia substancialment en funció dels diferents contextos en què s’introdueix, i ocasiona una gran confusió sobre el seu significat. L’objectiu d’aquesta anàlisi és una aposta des dels valors feministes al repte que la humanitat té de compaginar el món divers i complex al qual ens enfrontem amb racionalitat i equitat.

Una de les clarificacions conceptuals més urgents és la relació entre sexe i gènere. Segons la RAE, «sexe» és la condició orgànica, masculina o femenina, dels animals i les plantes, i «gènere», en una de les seves accepcions, es defineix com el grup al qual pertanyen els éssers humans de cada sexe, entès aquest des d’un punt de vista sociocultural en lloc d’exclusivament biològic. Entre les referències que estableixen una distinció clara entre sexe i gènere hi ha l’article de P. Bhargava, A.P. Arnold i D.A. Bangasser, «Considering sex as a biological variable in basic and clinical studies: An Endocrine Society Scientific Statement» (Endocrine Reviews, 2021, vol. 42, núm. 3, p. 219-258), que assenyala que «el sexe és una important variable biològica que ha de ser considerada en el disseny i l’anàlisi de la investigació humana i animal». I conclouen que, així com les diferències de sexe són causades per factors biològics, les diferències de gènere reflecteixen una interacció complexa de factors psicològics, ambientals i culturals. El gènere inclou la percepció individual com a home o dona, tant pel mateix individu com per la societat. Aquest marc teòric sobre les diferències entre sexe i gènere proporciona elements per clarificar alguns conceptes que poden ser de gran ajuda a l’hora d’analitzar propostes polítiques i socials, a més de les bases ideològiques que les sustenten i la responsabilitat ètica i moral de les mateixes i dels qui les impulsen. 

A les dècades dels 80 i 90 del segle XX, el rerefons relativista va anar guanyant terreny, alhora que el pensament racional era qüestionat. 

Atès que actualment la paraula «gènere» està carregada de connotacions positives i negatives, en funció de qui i en quin context s’utilitzi, en nom de la claredat conceptual caldria trobar altres expressions lingüístiques que en reflectissin més adequadament el significat. Una, podria ser «manifestació sociocultural del sexe», en el sentit que les formes d’expressar-se socioculturalment cadascun dels sexes són múltiples i variades de llarg a llarg de la història i de les cultures, així com les seves causes que van des de les estrictament religioses fins a les geogràfiques, passant per les ideològiques. La manera d’abordar des de la racionalitat i l’equitat la diversitat enorme de les manifestacions socioculturals del sexe implica examinar algunes de les idees que configuren aquests conceptes en el marc epistèmic i ètic/moral. 

PUBLICITAT

Pensament racional 

El pensament racional constitueix l’eix al voltant del qual gira l’evolució i la supervivència de la nostra espècie. La intel·ligència és un fenomen natural que permet als sistemes que la tenen aprofitar la informació que posseeixen sobre el medi, incrementar-la, en definitiva, aprendre. En aquest procés continu d’inquisició arribem, amb el pas del temps, a formes de coneixement i producció cultural com la mitologia, la filosofia i la ciència. Tot i això, el pensament racional ha tingut la seva contrapartida en l’escepticisme i el relativisme, al llarg de la història de la filosofia. 

Escepticisme grec 

L’escepticisme com a metodologia filosòfica està associat a alguns membres de l’Acadèmia de Plató. Durant els segles IV i III aC Pirró d’Elis (360-270 aC) és el representant més fidel d’aquesta doctrina escèptica, en preguntar-se si estem segurs que és l’home i no un altre animal el que percep el món correctament. Pel que fa a Pirró d’Elis hi ha dues interpretacions possibles: una, que el considera totalment despreocupat per les coses de la vida quotidiana, portant a les darreres conseqüències les seves idees escèptiques; i una altra, que el veu com una persona que, tot i estar convençuda que no pot saber com és la naturalesa última de les coses, admet que, per una qüestió pràctica, les coses són com sembla que són. Des de la segona interpretació, l’escepticisme es concep com una actitud davant de la vida que ens allibera del fanatisme i de l’angoixa de voler provar dogmàticament fenòmens per als quals els humans no tenim certesa absoluta. 

Posterior a l’Acadèmia, una de les figures clau és Sisè l’Empíric, que va viure a la segona meitat del segle II dC i que és considerat com el codificador de l’escepticisme grec. Philip P. Hallie a la introducció a l’obra Sextus Empiricus (1985) diu, referint-se als escèptics, que «el dubte és el nervi de tot el pensament nou i durador», per la qual cosa no té el sentit d’anestèsia o de paralització del coneixement, sinó d’indagació, investigació, interrogació com a oposat a dogmàtic en el sentit d’inamovible. Acceptar o no la interpretació de Hallie comporta considerar l’escepticisme com a indagació o com a anestèsia, cosa que pot variar de manera rellevant la imatge de tots els sistemes que amb etiquetes diferents han qüestionat la nostra capacitat de conèixer el món. 

Així com les diferències de sexe són causades per factors biològics, les diferències de gènere reflecteixen una interacció complexa de factors psicològics, ambientals i culturals.

La interpretació de Hallie sobre l’escepticisme grec, especialment el de Sisè l’Empíric, és represa actualment per Lawrence Torcello (2016) a The Ethics of Belief, Cognition, and Climate Change Pseudoskepticism: Implications for Public Discourse. Torcello aposta per l’«escepticisme científic» o «escepticisme raonat», en el sentit de ser conscient de la seva pròpia fal·libilitat i cautela tant en rebutjar afirmacions insostenibles com en acceptar conclusions convincents i racionalment sòlides.

El relativisme del segle XX 

Al segle XX els dubtes sobre la justificació de les creences han estat lligats al qüestionament de l’objectivitat del coneixement científic a causa dels biaixos dels agents cognoscents i dels factors contextuals. David Bloor (1976) i el seu llibre Knowledge and social imagery és una referència del Programa Radical en Sociologia del Coneixement, com a proposta del relativisme. Una de les crítiques se centra en el fet que l’epistemologia no ha tingut en compte els factors socials, polítics, ètics, etc., que intervenen en l’activitat científica. La conseqüència és que al llarg de la segona meitat del segle XX, especialment a les dècades dels 80 i 90, el rerefons relativista va anar guanyant terreny, alhora que el pensament racional era qüestionat i la Il·lustració considerada com un projecte obsolet del passat. 

PUBLICITAT

Balanç del pensament racional i els seus reptes 

El qüestionament de la racionalitat en nom de la impossibilitat de la neutralitat, l’objectivitat i el coneixement del món natural i social no respon a la trajectòria de la humanitat per la supervivència. I això malgrat les diferències a tots els nivells, des de les biològiques a les socials, passant per factors geogràfics, culturals, etc. No hi ha pensament que es resisteixi a la racionalitat encara que s’expressi de maneres molt diferents. El coneixement assolit actualment ens proporciona elements tant de les nostres possibilitats com de les nostres limitacions com a espècie. A més, l’alternativa només podria ser una postura nihilista que no és compartida per l’escepticisme de Sisè l’Empíric, segons la interpretació de Hallie, ni per l’escepticisme científic de Torcello. Però el més rellevant és que no correspon ni a la nostra història evolutiva ni a la nostra experiència en l’aplicació dels coneixements científics a la resolució de problemes. Descartada la ruta nihilista, es tracta de cercar l’equilibri entre les nostres possibilitats i les nostres limitacions cognitives per tal de conformar un camí racional des de criteris epistèmics i ètics. 

Equitat 

Hi ha dos conceptes al voltant dels quals gira bona part del debat ètic i moral, és a dir: igualtat i equitat. No signifiquen exactament el mateix, encara que moltes vegades es fan servir indistintament per abordar reivindicacions socials i polítiques des de col·lectius que es consideren discriminats per raons diverses. La utilització del terme «inequitat» en lloc de «desigualtat» vol indicar una certa valoració moral. És a dir, mentre desigualtat podria interpretar-se simplement com la comprovació que les situacions no són iguals, la inequitat implica considerar les desigualtats com a injustes. 

Butler sosté que el sexe  és un constructe social i que els gèneres, les identitats i les orientacions sexuals no estan marcats per la biologia, sinó que depenen del nostre desig.

Factors com la pobresa, l’emigració, la desocupació, la categoria professional, l’estrès, etc. provoquen diferències importants en la salut dels col·lectius esmentats, la qual cosa constitueix «expressions biològiques de la inequitat social». En canvi, factors com ara la raça/ grup ètnic, el sexe, l’edat, les discapacitats múltiples, etc. poden provocar discriminació en determinades situacions, constituint «inequitats socials de les desigualtats biològiques». 

A partir d’aquí la qüestió és com abordem la discriminació dels diferents col·lectius, tant per raó de diferències biològiques com de situacions socials diverses. El sexe no l’elegim, però sí que podem reivindicar que no esdevingui motiu de discriminació social. Quant a les diferents condicions socials es tracta que no signifiqui un condicionant de la salut, l’educació, etc. de les persones. 

Conclusions 

Com indica el títol, el feminisme il·lustrat necessita estar ancorat en la racionalitat i l’equitat. La racionalitat és compatible amb la interpretació de Hallie en el sentit de l’escepticisme com a indagació, però no com a anestèsia; així com amb l’escepticisme científic de Torcello. Tot i això, seria incompatible amb el relativisme del Programa Radical en Sociologia del Coneixement que durant la dècada dels 80 ha qüestionat la neutralitat de la ciència i la tecnologia, així com la manca d’objectivitat de les dades empíriques. En conseqüència, tampoc no pot ser compatible amb l’anomenada «teoria queer», defensada per Judith Butler, com una de les referències indiscutibles en aquest camp i que desenvolupa en llibres com Desfer el gènere (2006) i Cossos aliats i lluita política (2015). Butler sosté que el sexe és un constructe social i que els gèneres, les identitats i les orientacions sexuals no estan marcats per la biologia, sinó que depenen del nostre desig. Pel que fa a l’equitat, el relativisme i la proposta postmoderna difícilment poden fonamentar els criteris per distingir les situacions justes de les injustes, ja que tot és subjectiu, sense rastre d’objectivitat.