Set dècades després d’haver estat engarjolat en una presó franquista i d’haver ingressat al PCE, Ramón Tamames (Madrid, 1933) es va prestar a blanquejar Vox, un partit que defensa la dictadura de Franco. Als seus 89 anys, el prestigiós economista va encapçalar, el passat mes de març, la candidatura a la Presidència del Govern en una moció de censura que només va obtenir els 52 vots de Vox i un d’un trànsfuga de Ciutadans. Tamames tancava així –«l’últim servei a Espanya», va dir– una carrera brillant en l’aspecte acadèmic i erràtica en el vessant polític.
Tamames va estudiar al Liceu Francès de Madrid abans de començar Medicina el 1950, que va deixar el primer any, i es va matricular a Dret i més tard a Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials. Va ampliar els seus estudis a la London School of Economics i el 1957 es va convertir en tècnic comercial de l’Estat. Catedràtic d’Estructura Econòmica des de 1968, primer a Màlaga i després a la Universitat Autònoma de Madrid, el 2012 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Ha escrit més de 80 llibres d’economia, política i fins i tot novel·la, entre els quals destaquen Estructura Económica de España (1960), del qual l’any passat es va publicar la 26a edició, La República. La era de Franco (1973) i El siglo de China (2007). Tamames sosté que la Xina ja és la primera potència mundial, per davant dels Estats Units.
En la seva carrera política ha estat diputat al Congrés (1977-1982 i 1986-1989) i regidor i tinent d’alcalde de Madrid (1979- 1989). Va ser detingut i empresonat a Carabanchel pels incidents estudiantils anomenats «successos de 1956» i aquest mateix any va ingressar al PCE. Vint anys més tard, en va ser escollit membre del comitè executiu. L’abril de 1976 va tornar durant un mes a la presó de Carabanchel per no haver pagat una multa imposada per convocar una manifestació a Madrid. El 1981 va deixar el PCE per fundar, el 1984, la Federació Progressista i integrar-se a Esquerra Unida (IU). El 1987 va abandonar IU per entrar al CDS d’Adolfo Suárez amb la seva acta de regidor, càrrec al qual va renunciar el 1989 per dedicar-se a la Universitat.
PUBLICITAT
«No vaig ser mai comunista»
En els últims anys, Tamames ha negat que hagués estat mai comunista. «No vaig estar mai per la nacionalització dels mitjans de producció ni per la dictadura del proletariat […] ni pel marxisme-leninisme», va declarar a Las Provincias ja fa deu anys (26-5-2013). Tanmateix, el 30 de març de 1978, havia declarat a Palma: «Ningú no ha defenestrat Lenin. El que ha passat simplement és que del marxisme-leninisme hem passat a un nou plantejament, però al partit no hi ha dogmes ni anatemes, i Lenin continua sent reconegut per nosaltres». Davant del referèndum per la sortida de l’OTAN de 1986, Tamames se’n va pronunciar a favor. Quan ja era dirigent de la Federació Progressista, va escriure a El País un article (27-1-1986) en què donava deu raons per sortir de l’Aliança Atlàntica i defensava que Espanya havia de ser un país neutral.
«Hi ha molta gent a Espanya que no vol treballar, mentre altres estan treballant i cobrant l’assegurança d’atur», va dir l’octubre de 2022.
Per justificar tots aquests girs ideològics i acabar col·laborant amb Vox, Tamames va explicar a Antena 3 (7-2-2023): «No soc cap fòssil que roman des del naixement a la mort pensant el mateix». En la seva vida, efectivament, Tamames ha adoptat moltes posicions polèmiques i sovint a contracorrent. Alguns exemples: quan ja era militant del PCE va participar en el Pla d’Estabilització franquista –«no m’hi va obligar ningú, i quan parlava amb els camarades de París i els ho deia, els semblava perfecte. […] Jo podria perfectament haver estat ministre de Franco», va declarar a El Confidencial (11-6- 2022)–; l’octubre de 2022, va assegurar a Capital (17-10-2022) que «aquests nivells d’atur [12,5 %] del nostre país es produeixen també per raons antropològiques. Hi ha molta gent a Espanya que no vol treballar, mentre altres estan treballant i cobrant l’assegurança d’atur».
«El Brexit és bo per a Europa»
En contra de la majoria d’opinions, Tamames està a favor del Brexit. «El Brexit és bo per a Europa; que se’n vagin els britànics. Han fet com el perro del hortelano, ni mengen ni deixen menjar; no són a Schengen; no són a la moneda comuna; no s’han integrat a la PAC (Política Agrària Comuna)…», va manifestar al web Cantabria Económica (8-2-2019). Tamames va ser pioner en l’ecologia. El 1970 va fundar Aeorma, un dels primers grups ecologistes. «Una ètica ecològica és quelcom més que uns principis de conservació del medi ambient. Suposa implantar uns principis morals, d’associació amb la natura, de respecte als nostres semblants», va dir a El País (14-1-1978).
Sobre la qüestió catalana, les seves posicions també han estat polèmiques per les dues bandes. «A la llarga, s’haurà de donar una solució lògica i racional per al desafiament que significa Catalunya. Els nacionalistes catalans ho han intentat amb la independència onze vegades, des del Compromís de Casp el 1412 fins que Artur Mas proclama la independència [sic] perquè no se li havia donat suposadament el tractament fiscal del País Basc, mostrant Mariano Rajoy en aquell moment una clara manca de reflexos i lideratge i deixant que les coses arribin a l’estat actual», va explicar a la revista de Diario 16 (febrer 2023). «Tampoc Vox em sembla que sigui la solució, ja que ve a ser com l’oli de ricí per a la purga», va afegir.
«El Brexit és bo per a Europa; que se’n vagin els britànics. Han fet com ‘el perro del hortelano’, ni mengen ni deixen menjar…»
Dos dies després de la declaració d’independència, l’octubre de 2017, va escriure una carta a Mas, recollida en el seu llibre ¿Adónde vas Catalunya?, en què li proposava un «nou Estatut» per a Catalunya amb el reconeixement de la «nació catalana», la creació d’una agència tributària federal, rebaixar al 4 % les aportacions de Catalunya a l’Estat i el trasllat del Senat a Barcelona. «Jo parlo d’Espanya com una nació de nacions […] Però dir això és una figura poètica i ja està», va precisar a El Periódico (14- 3-2023). «Jo no aniria a la guerra civil per una qüestió semàntica. Des de [Francesc] Pi i Margall que es parla de nacionalitats. Quina és la diferència entre nacionalitat i nació?», es va preguntar a La Vanguardia (19-3-2023). Però «una cosa és acceptar les nacionalitats i una altra acceptar la disgregació d’Espanya», va precisar.
PUBLICITAT
Al vestíbul del domicili de Tamames hi ha un quadre que representa l’anomenat Sindicat del Crim, un grup de periodistes que van conspirar per derrocar Felipe González. Tamames sempre ha estat molt contrari al PSOE. El 30 de gener de 1987 ja va assegurar a Londres que, amb el Govern socialista, Espanya «camina més cap a una democràcia vigilada que cap a una democràcia avançada» i va afegir que el PSOE havia assumit «una actitud similar a la del Govern conservador de Margaret Thatcher al Regne Unit».
La moció de censura
«Tot el dolent que avui tenim es va començar a gestar llavors [en els governs de González], com les concessions als nacionalistes catalans en nombrosos camps, com l’educació. La immersió lingüística, que va ser una concessió de González a [Jordi] Pujol en aquells anys, va ser una proposta quasi d’extermini», va dir a Diario 16 (febrer 2023). Recrimina també a González que amb dues majories absolutes no canviés la llei electoral. Entre José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, Tamames escull el primer. El Govern del socialista el titlla del pitjor fins aleshores. «Zapatero era un il·luminat envoltat d’ineptes. Aznar, un entossudit envoltat de triomfalistes», va definir a Las Provincias (26-5-2013). De Pedro Sánchez n’elogia la gestió de la pandèmia –«vam sortir-ne millor que no esperàvem», va assegurar a OK Diario (4-2-2023)–, li reconeix «coratge», però li retreu les aliances amb Podemos i els independentistes que han format un «Govern Frankenstein».
Nega que acceptés ser candidat a la moció de censura pel seu ego, com molts han dit, i que es prestés a blanquejar Vox. No és partidari d’il·legalitzar partits independentistes, com proposa Vox, ni de suprimir les autonomies, ni es considera un nacionalista espanyol. «Jo veig en Vox uns patriotes sense complexos, que estan per la unitat d’Espanya, per la monarquia parlamentària, per la bandera i ja està», va declarar a El Periódico (14-3-2023). «A la facultat de Dret vaig aprendre que una poma és un Estat unitari, una taronja és un Estat federal i un carràs de raïm és una confederació. Nosaltres estem passant de la taronja al raïm, però n’hi ha molts que prefereixen mantenir la poma», va explicar al mateix diari. «Jo estic per les autonomies, crec que se n’ha abusat […] perquè les autonomies ara semblen estats i hi ha qui vol independitzar-se», va agregar.
A la moció de censura va retallar el discurs fins a oblidar-se de demanar eleccions anticipades o comentar la reforma de les pensions.
A la moció de censura (21 i 22 de març de 2023), Tamames va repetir molts dels arguments que ja havia expressat (inclús millor) en una multitud d’entrevistes prèvies. Va queixar-se de la durada; va retallar el discurs fins a oblidar-se de demanar eleccions anticipades o comentar la reforma de les pensions; va demanar una reforma de la llei electoral per rebaixar la representació dels partits independentistes, i un mecanisme per vigilar la corrupció, a més de reclamar un pacte entre «partits constitucionals». No va presentar cap programa de govern, va criticar la no aplicació a Catalunya del 25 % de castellà a l’escola, les aliances de Sánchez, «l’aversió» del Govern als empresaris, la «manca de seguretat jurídica», la llei de memòria democràtica, la pujada del salari mínim i les beques, i no va mencionar el canvi climàtic, que ell admet i Vox nega.
En intervencions que fregaven el patetisme, Tamames va deixar perles com aquestes: «Utilitzen les dones com si fos una moneda de canvi; per a dones en tenim una, Isabel la Catòlica, que al segle XVI tenia més poder que el mateix rei. A més, tenim ara més violacions que abans de tota aquesta onada feminista». «Han vingut els Estats Units a portar-nos la guerra d’Ucraïna. Haurà de venir la Xina a salvar-nos de la guerra? Per a què hi és, Europa?» (a Capital –17-10-2022– ja havia declarat que la «neutralitat és una benedicció del cel» i a Diario16 –febrer de 2023– va qualificar d’«èxit» l’annexió de Crimea per Rússia). «Catalunya, com deia Pau Gasol, és un tros d’Espanya, és la millor definició. Té un futur que no és Waterloo». «A la Guerra Civil [que, segons ell, va començar el 1934, amb la revolució d’Astúries i no amb el cop d’estat de Franco] no hi ha un costat bo i un de dolent, es van cometre atrocitats als dos bàndols». «Els espanyols estem avorrits de la terminologia del 36, de feixistes i antifeixistes». I mirant als socialistes, va acusar els grups polítics de crear «una situació d’amic i enemic per acabar en una situació de les dues Espanyes una altra vegada, pitjor que la del 36 i tot».
