Set dècades després d’haver estat engarjolat en una presó franquista i d’haver ingressat al PCE, Ramón Tamames (Madrid, 1933) es va prestar a blanquejar Vox, un partit que defensa la dictadura de Franco. Als seus 89 anys, el prestigiós economista va encapçalar, el passat mes de març, la candidatura a la Presidència del Govern en una moció de censura que només va obtenir els 52 vots de Vox i un d’un trànsfuga de Ciutadans. Tamames tancava així –«l’últim servei a Espanya», va dir– una carrera brillant en l’aspecte acadèmic i erràtica en el vessant polític.

Tamames va estudiar al Liceu Francès de Madrid abans de començar Medicina el 1950, que va deixar el primer any, i es va matricular a Dret i més tard a Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials. Va ampliar els seus estudis a la London School of Economics i el 1957 es va convertir en tècnic comercial de l’Estat. Catedràtic d’Estructura Econòmica des de 1968, primer a Màlaga i després a la Universitat Autònoma de Madrid, el 2012 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Ha escrit més de 80 llibres d’economia, política i fins i tot novel·la, entre els quals destaquen Estructura Económica de España (1960), del qual l’any passat es va publicar la 26a edició, La República. La era de Franco (1973) i El siglo de China (2007). Tamames sosté que la Xina ja és la primera potència mundial, per davant dels Estats Units.

En la seva carrera política ha estat diputat al Congrés (1977-1982 i 1986-1989) i regidor i tinent d’alcalde de Madrid (1979- 1989). Va ser detingut i empresonat a Carabanchel pels incidents estudiantils anomenats «successos de 1956» i aquest mateix any va ingressar al PCE. Vint anys més tard, en va ser escollit membre del comitè executiu. L’abril de 1976 va tornar durant un mes a la presó de Carabanchel per no haver pagat una multa imposada per convocar una manifestació a Madrid. El 1981 va deixar el PCE per fundar, el 1984, la Federació Progressista i integrar-se a Esquerra Unida (IU). El 1987 va abandonar IU per entrar al CDS d’Adolfo Suárez amb la seva acta de regidor, càrrec al qual va renunciar el 1989 per dedicar-se a la Universitat.

 

«No vaig ser mai comunista»

En els últims anys, Tamames ha negat que hagués estat mai comunista. «No vaig estar mai per la nacionalització dels mitjans de producció ni per la dictadura del proletariat [...] ni pel marxisme-leninisme», va declarar a Las Provincias ja fa deu anys (26-5-2013). Tanmateix, el 30 de març de 1978, havia declarat a Palma: «Ningú no ha defenestrat Lenin. El que ha passat simplement és que del marxisme-leninisme hem passat a un nou plantejament, però al partit no hi ha dogmes ni anatemes, i Lenin continua sent reconegut per nosaltres». Davant del referèndum per la sortida de l’OTAN de 1986, Tamames se’n va pronunciar a favor. Quan ja era dirigent de la Federació Progressista, va escriure a El País un article (27-1-1986) en què donava deu raons per sortir de l’Aliança Atlàntica i defensava que Espanya havia de ser un país neutral.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.