«Espanya considera la iniciativa marroquina d’autonomia la base més seriosa, realista i creïble per a la resolució de la disputa sobre el Sàhara». La notícia va saltar un divendres a mitja tarda i va arribar de Rabat, no de Madrid. Era el Gabinet Real marroquí qui informava del canvi de posició oficial d’Espanya respecte a la seva antiga colònia del Sàhara Occidental de la qual, sobre el paper, és encara la potència administradora.
L’origen de la filtració no va ser l’únic element que va desconcertar els observadors. La «més» seriosa, realista i creïble. Amb aquest superlatiu, Espanya es convertia en el país que més lluny ha anat en l’alineament amb el regne alauita després de Donald Trump, que el desembre del 2020, poques setmanes abans d’abandonar la Casa Blanca, va reconèixer la sobirania marroquina del Sàhara. El Govern de Pedro Sánchez ha anat més enllà que l’Administració Biden, que manté un silenci calculat sobre el pas del seu predecessor i s’ha limitat a declarar que «continua considerant el pla d’autonomia com a seriós, creïble i realista». Més enllà, també, que Alemanya o fins i tot França, que l’han definit com «una bona base» per arribar a un acord.
Una altra frase en la missiva de Sánchez, publicada uns dies després per El País, va cridar l’atenció: la que defensava la col·laboració per a «garantir l’estabilitat i la integritat territorial» dels dos països, un enunciat que pot ser interpretat per Rabat com un reconeixement implícit de la marroquinitat del Sàhara.
Era el punt final a la política de neutralitat activa que Espanya ha mantingut des de fa quasi mig segle. Molts hi han vist un cop de volant, sobretot tenint en compte que menys d’un any abans, l’abril del 2021, el Govern socialista havia pres una arriscada decisió en sentit contrari: salvar la vida en un hospital de Logronyo al líder del Front Polisario i màxim enemic del Marroc, Brahim Ghali, en una operació clandestina que els espies marroquins van descobrir i que va fer esclatar la relació bilateral (un home, Ghali, per cert, que no ha perdonat mai a Espanya la traïció de 1975 i està convençut que si els sahrauís haguessin tingut França com a potència colonitzadora, avui serien independents).
