El Festival Castell de Peralada, ara Festival Perelada, ha fet de la necessitat virtut. Amb el tancament de l’auditori estiuenc a causa de la seva reconstrucció, ha diversificat les activitats musicals repartint-les pel calendari. L’any passat va inaugurar el seu festival de Pasqua afegint-se als altres festivals que omplen la Setmana Santa de música com el de Cervera dedicat a la clàssica catalana o el de Vic, de música religiosa.

Aquesta, la música vinculada als oficis religiosos del temps, és la que s’ha afermat ja a Peralada en una segona edició que ha ofert dos moments d’aquells que marquen la història del festival i no només perquè són produccions pròpies, si no per la seva altíssima qualitat. Es tracta de l’estrena a Espanya en època moderna de l’oratori San Giovanni Battista, d’Alessandro Stradella (1643-1682) el Dijous Sant, i l’estrena absoluta de Tenebrae Responsoria (Feria sexta in Parasceve), de Joan Magrané (1988), el Divendres.

Stradella va ser un personatge ben curiós. En un moment en què els músics estaven més o menys vinculats a alguna institució, religiosa o civil, ell era el que avui en diríem un freelance. També va tenir una agitada vida sentimental fins a trobar la mort per arma blanca. L’oratori San Giovanni Battista explica les darreres hores del profeta a qui Herodes Antipes havia empresonat per haver-lo fustigat pel seu matrimoni amb la cunyada, Heròdies, mare de la princesa Salomé. Herodes, encegat per la joveneta, li promet qualsevol cosa a canvi que balli per a ell. Ella, encapritxada amb el baptista, reclama el cap del profeta.

Segles després, Richard Strauss faria d’aquesta història bíblica una òpera plena d’erotisme i de psicologia. Tanmateix, Stradella vivia en un altre món i havia d’estrenar el seu San Giovanni Battista, amb llibret de l’abat Ansaldo Ansaldi, en una ciutat, Roma, i en un moment, el 1675, en què a la capital de la cristiandat l’òpera en particular i el teatre en general, eren gèneres considerats pecaminosos.

 

Sancho, Semenzato, De Donato i Sabata interpretant l'oratori 'San Giovanni Battista' al Festival Perelada. Foto: Toti Ferrer.

Sancho, Semenzato, De Donato i Sabata interpretant l’oratori ‘San Giovanni Battista’ al Festival Perelada. Foto: Toti Ferrer.

 

L’oratori, que va inaugurar aquesta edició del festival, té dues parts, més madrigalista la primera, i més dramàtica la segona amb grans duets entre la filla d’Heròdies, és a dir, Salomé tot i que no se la cita mai amb el seu nom, i Herodes i també amb el baptista. L’oratori acaba d’una manera abrupta quan, un cop decapitat el protagonista, la noia i Herodes es pregunten I per què, digues perquè?, després de que ella hagi cantat a l’alegria i el content, i ell, al martiri i el turment.

L’acústica de l’església del Carme on es va fer el festival és força particular i no va ajudar massa a les veus en començar, però els cantants no van trigar gaire a trobar el seu lloc vocalment parlant per acabar excel·lint en les seves interpretacions. El contratenor Xavier Sabata va ser un Giovanni Battista d’una gran expressivitat, sobretot en les escenes finals. La soprano Giulia Semenzato en el paper de filla d’Heròdies va superar amb molt bona tècnica les dificultats del seu paper. El baix Luigi de Donato va posar els seus greus al servei d’un teatral Herodes. La soprano Elena Copons va demostrar una vegada més la seva gran classe, al servei del paper d’Heròdies, i el tenor Juan Sancho va ser un correcte Conseller. Dani Espasa, des del clave i l’orgue dirigia als setze músics de la seva formació, Vespres d’Arnadí, posant en relleu la solidesa d’aquesta formació.

Peralada ha volgut entrar amb força en el món dels festivals de Pasqua i ho ha fet encarregant un ofici de tenebres a un dels músics catalans més fructífers i reconeguts, a Joan Magrané. El compositor, gran amant de la polifonia, ja havia conreat la música religiosa. Fa deu anys, estrenava a la Setmana de Música Religiosa de Cuenca Tu solus qui facis mirabilia, una cantata per a dotze veus mixtes. I l’octubre de l’any passat, dins del Festival Mixtur, es va poder escoltar sencera per primera vegada la seva Missa a sis veus.

Tenebrae Responsoria (Feria sexta in Parasceve) beu directament dels oficis de Setmana Santa de l’alta edat mitjana i també de les lliçons de tenebres del barroc francès que commemoraven la mort i passió de Crist. Tanmateix, el Magrané contemporani hi és tot, possiblement amb una major profunditat.  Manté tres nocturns amb quatre peces cadascun, però pel que fa al text, a les lamentacions de Jeremies, hi afegeix dos poemes del poeta mallorquí Blai Bonet. Pel que fa a la música, hi ha els dos solistes canònics, però de vocal només n’hi ha un. L’altre és el violoncel.

L’estrena absoluta d’aquesta obra es va fer a les onze de la nit, en una església pràcticament a les fosques. A l’esquerra de l’altar hi havia el tenebrari de dotze espelmes que s’anaven apagant una a una després de cada psalm fins a acabar en total obscuritat. Els intèrprets eren de luxe, la soprano Maria Hinojosa, el violoncel·lista Pau Codina i dotze instrumentistes de la GIO Symphonia sota la direcció de Francesc Prat. El director titular d’aquella orquestra gironina oficiava amb el gest i la quietud aquella cerimònia que començava amb unes dissonàncies planyívoles de la corda les quals creaven l’atmosfera de dolor que té tota l’obra. Van ser moments molt destacats les parts orquestrals a la meitat del responsori, les intervencions de la soprano i els solos punyents del violoncel.

El festival va acollir altres concerts, però els dos ressenyats són els que defineixen la voluntat de crear nou patrimoni i de recuperar-ne d’altre rarament freqüentat. Per a la próxima edició (17, 18 i 19 d’abril del 2025) ja s’ha anunciat la presència de Cantoría, el grup vocal que dirigeix Jorge Losana, que interpretarà Membra Jesu Nostri, el  cicle de cantates de l’organista germano-danès Dietrich Buxtehude (1637-1707). Els Cantoría ja van actuar en la primera edició d’aquest festival que convida a l’espiritualitat. Això sí, amb uns brunyols de l’Empordà que no estan renyits amb el recolliment.