A finals d’agost d’aquest any, Jerry Falwell Jr., president de Liberty University, tenia damunt la taula la classe d’escàndol que un líder conservador americà no vol veure mai de prop. Jerry Falwell Jr. és el fill del pastor Jerry Falwell, uns dels líders històrics de la dreta religiosa americana; els seus escàndols han provocat consternació entre els conservadors i un munt de comentaris sarcàstics i no poca xala entre molts liberals. Qui és aquest senyor Falwell, i per què els seus problemes ètics han esdevingut un escàndol polític? Per contestar això cal una mica d’història.

La política americana és sovint força més religiosa que la política europea, però el paper de la religió no ha sigut constant, sinó que ha anat variant segons l’època. En els anys anteriors a la llei de drets civils (entre els anys 20 i principis dels 60) la religió i les disputes culturals ocupen molt menys espai en el debat polític americà que a Europa. El paper de la religió a l’esfera cívica ha anat variant de forma considerable d’un moment a un altre, depenent del context polític i de l’ús que polítics i líders religiosos en feien.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

La guerra d’independència americana és extraordinàriament laica per a l’època. La separació entre Església i Estat és en gran mesura una reacció a l’oficialitat de l’Església anglicana, que portà els pares fundadors a treure el debat religiós de la política durant força temps. La religió no entra a la política americana amb força fins a mitjan segle XIX, quan un nou fervor religiós s’escampà per tot el país. És d’aquest moviment religiós d’on surt l’exaltació abolicionista als estats del Nord contra l’esclavitud. És també d’aquest moviment d’on sortiran, més endavant, tant les demandes per aprovar el sufragi femení com la llei seca i la prohibició de begudes alcohòliques al país.

Si aquesta llista de mesures us semblen una mica esquizofrèniques, no aneu gaire errats, però així és la religió i la política en aquest país. Als Estats Units no només hi ha una separació molt estricta entre Església i Estat, sinó que no hi ha una denominació religiosa majoritària. Les esglésies protestants americanes són variades, diverses i es passen la vida dividint-se, fusionant-se o barallant-se entre si. Competeixen amb ganes, intenten atraure nous feligresos, amb què creen un «mercat religiós» vibrant.