El 19 de juliol de 1936, Consuelo Pastor era directora de la Biblioteca Popular de Valls i directora de la biblioteca de l’Escola de Bibliotecàries de la Diputació de Barcelona. A les portes de la finalització de la Guerra Civil, el febrer de 1939, una gestora presidida per Josep M. Milà i Camps, comte de Montseny, es va fer càrrec de la corporació. A continuació va declarar cessats tots els funcionaris de la Generalitat –que havia absorbit la Diputació– i va deixar en suspens el personal que n’havia format part abans de l’any 1931.

Els funcionaris que volien ser readmesos van haver de presentar una sol·licitud detallant la seva actuació política abans i després de l’inici del sollevament rebel. Per mitjà d’un qüestionari d’una vintena de preguntes, les autoritats volien saber la ideologia, la militància política i sindical, els ascensos durant la contesa i, a més, els aspirants havien d’aportar dos avaladors i proves documentals. És el que va fer la bibliotecària. Pastor, que aleshores tenia 52 anys, va explicar a les noves autoritats franquistes que el 5 d’agost de 1938 havia fugit a Perpinyà amb la intenció de passar a l’anomenada «España Nacional», però que la seva salut i assumptes familiars li ho havien impedit. I que tampoc no havia pogut tornar a Catalunya fins al 6 de maig de 1939.

Va afegir que a la tardor de 1936 havia estat afiliada a la UGT «por creerlo forzoso» i que havia rebut una temporada un plus de guerra, de 100 pessetes. Durant la contesa la Generalitat havia requisat la Biblioteca de l’Institut de Cultura i l’havia convertit en la Biblioteca Popular Professional Femenina. Pastor hi va exercir de bibliotecària i va confessar que, malgrat que allí era empleada única, la resta de treballadores «todas de ideas derechistas» havien continuat treballant a la institució sense problema.

La Falange va informar la comissió gestora de la Diputació que Pastor era «persona de ideas catalanistas». El cap superior de policia de Barcelona, en canvi, va detallar que era «persona de arraigados sentimientos católicos y que durante el Movimiento prestó ayuda moral y material a personas perseguidas». I que era afecta el règim. Era, a més, soltera, i havia viscut en una pensió de religioses. Això la va beneficiar. Després d’analitzar el seu cas, el desembre de 1939 el jutjat militar especial de funcionaris de la Diputació provincial de Barcelona va proposar que fos readmesa a la corporació sense imposar-li cap sanció.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.