La guerra tot ho trasbalsa i transforma. També les institucions i organitzacions internacionals, en alguns casos fins a situar-les al límit de la seva existència. La Societat de Nacions, sorgida de la Primera Guerra Mundial, no va resistir la política d’apaivagament i els primers conflictes que van dur a la Segona Guerra Mundial. Sorgida per evitar la guerra, van ser les guerres i les agressions a la dècada dels anys 30 (d’Itàlia a Etiòpia, d’Alemanya a Àustria, Txecoslovàquia i finalment Polònia, i d’ambdues potències feixistes a Espanya) les que la van liquidar en demostrar-se la inutilitat de les seves institucions per a la resolució de conflictes.

La guerra d’agressió que pateix Ucraïna ja ha produït efectes directes sobre la Unió Europea i l’Aliança Atlàntica, ambdues reforçades com a resultat de la invasió i més focalitzades en la seguretat i la defensa. La UE està utilitzant per primer cop fons del seu pressupost per finançar la compra d’armes amb destí a Ucraïna i l’OTAN ha rebut un nou soci, Finlàndia, i està a punt de rebre Suècia. Ambdues organitzacions han expressat la seva voluntat de convertir Ucraïna en membre de ple dret i de garantir mentrestant un sistema de seguretat que s’ha comparat amb el que els Estats Units proporcionen històricament a Israel, de forma que sempre tingui avantatge armamentista respecte als seus veïns, Rússia en aquest cas.

La patacada bèl·lica també afecta el Consell d’Europa, del qual Rússia va ser expulsada el març de 2022, quan encara no havia passat un mes de la invasió, després de pertànyer a la institució dedicada a la vigilància dels drets humans durant vint-i-sis anys. Des del 2000, amb la guerra de Txetxènia, Rússia ja es va constituir en Estat violador dels principis de la institució, situació que es va repetir amb la invasió de Geòrgia el 2008 i de Crimea i el Donbass el 2014. Els litigis contra la Federació Russa s’acumulaven al Tribunal de Drets Humans, fins a arribar a ser una quarta part del total, amb nombroses sentències desfavorables que el govern rus després no aplicava. Ja abans de l’expulsió, la Duma s’havia deslligat de la jurisdicció del Tribunal i l’expresident rus, Dmitri Medvédev, va declarar Moscou amb les mans lliures per recuperar l’aplicació de la pena de mort, prohibida pel Consell d’Europa.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament o accedeix si ja ets usuari/subscriptor.