Núm. 25 | Novembre de 2020

TV3, la pantalla del ‘procés’
| Cultura | Música | Afinant
De Jimi Hendrix a Handel, anada i tornada
Les barreres històriques i d’estil que fins ara han servit per classificar la música van perdent el seu sentit
Rosa Massagué| Editorial
La pantalla del ‘procés’
Cal restablir les missions de servei públic de TV3, auditar la viabilitat de l’actual model i definir una estratègia per al nou entorn audiovisual
política&prosa| Dossier | La pantalla del procés
L’univers simbòlic del ‘procés’
Les emissions de TV3 han grinyolat i han trepitjat la línia vermella pel que fa al respecte del pluralisme i la defensa de la cohesió social
Rafael Jorba| Entrevista | Persones
«El roquisme no va existir mai»
JOSEP LÓPEZ DE LERMA, POLÍTIC
Miquel Fañanàs| Editorial
La reforma del Codi Penal i els indults
Dues mesures complementàries per a la normalització política
política&prosa| Dossier | La pantalla del procés
Dels índexs d’audiència als algoritmes
La Corporació del segle XXI depèn dels responsables de definir les polítiques públiques i jurídiques del sector
Joan Barata| Dossier | La pantalla del procés
La ‘Corpo’, història d’un desencís
Dir que calia «arrencar la crosta nacionalista» fou considerat un delicte d’alta traïció, però avui molts dels qui ho van criticar hi estan d’acord
Joan Ferran| Dossier | La pantalla del procés
Qui és qui, el bestiari de TV3
Els noms propis de l’‘star system’ de la tele catalana
Manuel de Luna| Dossier | La pantalla del procés
Una missió (econòmicament) impossible
TV3 i Catalunya Ràdio no poden fer fallida. Quan els fons propis són negatius es compensen amb noves assignacions pressupostàries
Rosa Cullell| Cultura | Literatura | Sense soroll
La música callada de Joan Teixidor
Es revela com un lector que s’apropia dels escriptors d’una manera tan inèdita i matisada que semblen nous
Ponç Puigdevall| Persones | Retrat
Prenafeta la llei, Prenafeta la trampa
De processos judicials per la seva actuació a cavall de la política i els negocis, se’n va sortir en dues ocasions. A la tercera, però, va venir la vençuda
Siscu Baiges| Paraula de... | Persones
Pere Aragonès, president per accident
El màxim dirigent d’ERC en llibertat, fins ara sempre en segon pla, és un pragmàtic que aixeca dubtes sobre la seva capacitat de lideratge
José A. Sorolla| Cinema | Pantalles | Cultura
La conquesta de l’espai
A ‘La boda de Rosa’ i ‘Las niñas’, les dones només poden acudir al territori del somni i de l’àmbit privat per respirar una mica d’aire fresc
Carlos Losilla| Memorial | Persones
Joaquim Marco, poeta quasi secret, mestre i crític
Sempre va mirar el món amb certa perplexitat i pessimisme, però no va deixar mai d’oferir el seu ajut a col·legues i deixebles
Carme Riera| Cultura | Premsa | Destil·lats
Vint anys de pactisme a l’alemanya
Una utopia per a la política espanyola
Jaume Bellmunt| Arts | Cultura vista | Cultura
La il·lusió de la desmediació cultural
Avui l’artista està en mans d’algoritmes, mentre que abans depenia d’una bona o mala crítica a ‘The New York Times’ o ‘Le Monde’
Fèlix Riera| Correu Internacional | Política
La transformació trumpista de l’Orient Mitjà
El protagonisme saudita, força central a la regió, no s’hauria produït sense els propòsits de retirada de Washington, iniciats ja amb Obama
Lluís Bassets| Assaig | Batecs | Cultura
De culpes occidentals a l’Orient Mitjà
Sánchez Mediavilla fa una crònica fresca i valenta sobre les condicions reals d’un país petit disfressat de propaganda blanquejadora
Jordi Gràcia| Cultura
Acín, l’home de ‘Las pajaritas’
Semblança d’un artista polifacètic que va finançar ‘Las Hurdes. Tierra sin pan’ de Buñuel
Nicolás Sesma| Cultura
Musil, l’estupidesa i els dimonis
L’escriptor austríac deia que hi ha dues menes d’estupidesa: la dels curts de gambals i la dels intel·ligents que poden provocar una catàstrofe
Raimon Obiols| Política
Ensenyar les vergonyes
En diversos moments de la vida d’Alfons Quintà es creuaven interessos opacs de la política, la banca i el periodisme
Jordi Amat| Societat
La conversió del Barça en FC Messi
El pes del futbolista en la darrera dècada ha condicionat la política de fitxatges i ha impedit una estratègia coherent
Francesc Trillas| Política