Els mitjans de comunicació han informat àmpliament de la mort del famós escultor nord-americà Richard Serra. No és estrany, ja que és un dels artistes-escultors internacionals més coneguts i apreciats. A Espanya, suposo que per la seva imponent presència al Guggenheim de Bilbao. Però el que no és normal és que, a Barcelona, la seva figura no es relacioni amb una de les seves obres més significatives, realitzades precisament aquí: la plaça de la Palmera, al districte de Sant Martí de Provençals.

Suposo que els periodistes, coneixedors d’aquesta circumstància (no puc imaginar-me que no fos així), van considerar que l’obra de Serra a Barcelona, per al món de l’art públic, no era més que una simple anècdota. Si és així, es van equivocar rotundament. Principalment per dues raons: l’especial sintonia que hi ha entre la societat catalana i l’art modern-contemporani i l’existència en les dècades dels 80 i 90 d’un Programa d’Art Públic connectat amb la construcció d’espais públics. És un programa que va tenir transcendència aquí, però no menor en l’àmbit internacional artístic i urbanístic, com ho prova que li fos concedit el 1990 el Premi Internacional de Disseny Urbà Príncep de Gal·les, atorgat per diverses universitats, liderades per Harvard.

La primera qüestió, potser, està en contradicció amb opinions com les del meu amic Fèlix Riera, publicada en aquesta mateixa revista (n. 4) el març de 2019. En aquell lluït article, sota el títol La incomoditat catalana sobre l’art contemporani, Riera assenyalava «quant incomoden, a Catalunya, les propostes creatives contemporànies que no s’adeqüen a la tradició i al projecte de país somiat». Ho argumentava amb exemples molt eloqüents, sobretot un: el rebuig del MNAC, de les autoritats i d’una part de la societat civil a col·locar la «superba escultura-instal·lació del Mitjó, de Tàpies, a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, habilitat com a museu». Riera tenia raó. Els que teníem la responsabilitat de prendre la decisió no vam estar a l’alçada de les circumstàncies. I alguns encara ho lamentem.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.