A la recerca de la novel·la que li mancava a la tradició literària catalana, Josep María de Sagarra va escriure un llibre que no existeix en cap altre idioma. Però si Vida privada és una novel·la excepcional no és tant per l’acabat de les seves descripcions socials ni tampoc com a reflex de la ciutat de Barcelona: la seva singularitat es troba en una altra banda.

Les grans ciutats tenen el privilegi (a vegades una miqueta fatigós) de poder ser abordades des de diferents idiomes i tradicions: la novel·la o el diari sobre Nova York és ja un gènere per dret propi, i tenim París fins a avorrir-nos. Barcelona no és una ciutat tan gran, però compta amb l’excepcionalitat de ser abordada incessantment des de dos idiomes literaris: la seva doble tensió (social-econòmica, lingüística-cultural) la converteixen en una llaminadura per als novel·listes. La Barcelona literària compleix la seva quota de morralla costumista, però sobresurt per ser una ciutat «pensada» de manera original des de la novel·la. La llista no és inabastable però pot intimidar (La plaça del diamant, Últimas tardes con Teresa, El vent de la nit, Antagonía...), llibres on la ciutat no compareix com un fons pintoresc sinó com un quadre viu de tensions socials i culturals.

La Barcelona de Vida privada és meritòria, encara que insuficient si tenim en compte els assoliments posteriors. Llegir retrospectivament és injust, però inevitable; les novel·les estan escrites massa a prop (en l’espai i en el temps) perquè la nostra ment es resisteixi a comparar-les. La mostra de Sagarra és menys transversal, els quadres històrics semblen una mica desganats i les anotacions socials són merament informatives. Durant pàgines i pàgines a Sagarra Barcelona li importa un rave, es podria substituir per qualsevol de les fantasmals ciutats de províncies de Flaubert i Balzac.
Com a novel·la de la decadència d’una classe social, Vida privada compleix: el llinatge protagonista experimenta una contracció del patrimoni. Però les propietats morals dels Lloberola parteixen d’unes dosis elevadíssimes d’insània: l’infantilisme, la gasiveria, el deliri de l’arrogància, el buidament d’aspiracions culturals, la ineptitud per als assumptes pràctics (fins i tot la prostitució masculina)... són ja presents en la presentació del patriarca i els seus fills brutalitzats; en les primeres cinquanta planes ja hem tocat fons moral.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.