La matèria primera del recent Passats singulars, d’Enzo Traverso, són aquests llibres escrits per autors que, regirant els calaixos del passat familiar, sobretot el dels avis, actuen com a Plutarcs del nostre present amb la voluntat d’entendre el moment més èpic i més tràgic de la història contemporània occidental: allò que es coneix com la guerra civil europea, un període de vint-i-pocs anys que abraça des de l’inici de la Primera Guerra Mundial i el començament del final del món d’ahir fins a l’hecatombe, gràcies a la qual els totalitarismes van ser derrotats, i la ràpida fonamentació de l’ordre liberal de postguerra on crèiem que podríem viure sempre. I no. Traverso delimita el mínim comú denominador d’aquests llibres: «aquest nou relat recolza principalment en el llegat de parentiu dels autors i pren la forma d’una història familiar que voldria fer llum sobre la història d’una societat en el seu conjunt». No podrien definir-se millor. Què els fa millors o pitjors?
Potser l’exemple espanyol més nítid d’aquest exercici que és a la vegada ètic, historiogràfic i literari, ha estat fins ara El monarca de las sombras (2017) de Javier Cercas. Sobre el paper el llibre ho tenia tot: la història d’un oncle avi matern, falangista, que va morir a la Guerra Civil i que després la família va mitificar com un referent enyorat. Qui va ser aquell noi i per què va adquirir aquell compromís, es pregunta Cercas, per què la mare no va poder fer mai una revisió crítica del que havia representat el compromís feixista d’un oncle que la memòria familiar conservava gairebé com un heroi o com el màrtir que mor en plena joventut?
En aquest cas la resposta segurament no sigui del tot reeixida perquè Cercas –un dels millors narradors espanyols– l’elabora com el novel·lista que és –el novel·lista que va catalitzar amb Soldados de Salamina– i aquesta tipologia de llibres postulen un narrador que no es caracteritza tant per la potència literària –ja sigui per la forma narrativa o pel to del discurs– com per l’honestedat amb la qual l’autor es guanya el lector explicant la recerca de fons orals i documentals per poder escriure la veritat dels secrets de família.
