Passa de vegades, i aquests dies també, que un fet democràticament rellevant, moralment valuós i culturalment innovador és o molt comentat o gens: sovint, parlar-ne en públic primer fa basarda. Fins que se supera.

Ho estem veient amb una de les virtuts que em sembla que té l’extraordinari i agradabilíssim llibre de Xavier Pla sobre Josep Pla, Un cor furtiu: el biògraf porta el timó del llibre amb una serenitat, discreció i equanimitat que semblen naturals, però que estan molt treballades intel·lectualment i tècnicament en els seus propòsits, formes i continguts.

Així navega l’agresta psicologia, els exuberants daltabaixos afectius i les vehements manifestacions polítiques de Josep Pla (JP). Incloses les reaccions polítiques agres, injustes, autoritàries o flagrantment reaccionàries. Com durant l’adveniment de la República o quan JP s’entossudeix a lloar el dictador portuguès Oliveira Salazar durant els anys 70, anys de modestes, dures lluites antifranquistes, mentre el mateix setmanari Destino i altres organitzacions de passat autoritari malden per ampliar una mica els espais cívics democràtics.

El biògraf és també sobri i factual en explicar conductes gens exemplars del protagonista, íntimes o públiques. De fet, el tacte i el coratge Xavier també els aplica a aquella psicologia i afectes de Josep. Com quan ens dona informació poc o gens coneguda sobre les dones de JP: la mare, les germanes i, notablement, les parelles, amants i altres conegudes, saludades o pagades. Crec que Xavier Pla no diu mai «conductes gens exemplars». En canvi, et porta amb Pla en un llagut pels volts d’Aigua Xelida, a menjar garotes, «amb un ull a la vela i l’altre a la conversa...»

 

Feina d’alt nivell

L’obra ha portat molta feina d’alt nivell i, per tant, ha necessitat el suport material i immaterial (ideològic, moral) de l’editorial (una multinacional catalanoespanyola, Destino - Grup 62 - Planeta) i de diverses institucions de la Generalitat de Catalunya, així com de la mateixa Fundació Josep Pla i la Universitat de Girona. No us sembla que fa uns anys hauria estat més difícil que aquests suports haguessin ajudat a escriure amb tranquil·litat sobre les contradiccions, maleses i traïcions de JP? Ell pertany i reflecteix sectors molt influents... Sectors gens proclius a desvetllar les col·laboracions amb el règim de Franco o els comptes corrents a Suïssa, per exemple.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.